(Barcelona, segle XV – Montpeller, França, 1472)
Mercader i després ciutadà. Fill de Felip de Ferrera. Fou conegut també com a Felip de Foix.
Fou un dels membres més actius de la Biga i conseller de Barcelona (1447, 1452 i 1461).
Es casà (1431-35) amb Elionor de Llobera i Roig, filla de Joan de Llobera i Garró, de qui fou soci, i foren pares de Felip de Ferrera i de Llobera.
(Barcelona, segle XIV)
Mercader. Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català.
El 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Livàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses. La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont (Eubea).
El rei Pere III el Cerimoniós li reconegué el mèrit i els serveis.
(Vidreres, Selva, 1445 – Blanes, Selva, 1523)
Cosmògraf, escriptor i mercader. Es traslladà de molt jove a Nàpols i del 1466 al 1474 visqué a la cort de Ferran I de Nàpols, on estigué al servei de la comtessa Caracciolo. Possiblement va realitzar estudis a la Universitat de Nàpols i a la de Palerm i s’interessà per la mineralogia.
A partir del 1474 realitzà un sèrie de viatges pel Mediterrani oriental, visità diverses ports i comercià amb pedres precioses. Vers el 1480 tornà a Catalunya, d’on solament s’absentà per a un nou viatge a Nàpols (1488) i per a diverses missions a Castella.
En aquesta època gaudia d’un gran prestigi com a cosmògraf; els Reis Catòlics li consultaren el projecte colombí, i després de la firma del tractat de Tordesillas (1494) fou cridat a la cort. El 1495 féu un informe del tractat acompanyat d’un mapa on hi havia traçada la línia de demarcació.
L’any següent fixa la seva residència a Blanes, on visqué fins a la mort.
La seva correspondència amb els Reis Catòlics, amb Cristòfol Colom i amb Ferran I de Nàpols fou publicada a Barcelona el 1544.
Interessat també per la literatura i per la mística, escriví Sentències catòliques del diví poeta Dant.
(Barcelona, segle XVII – 1649)
Cavaller i filantrop. Comerciant molt ric. En morir, deixà 100.000 ducats destinats a la construcció de la casa de Convalescència, annexa a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. Gràcies a aquesta deixa, les obres van adquirir un ritme molt ràpid entre el 1655 i el 1680.
En memòria del seu patró, sant Pau, s’hi aixecà la imatge barroca de Lluís Bonifaç que presideix el pati de la casa i hi foren instal·lades rajoles decorades que evoquen escenes del mateix sant.
(Barcelona, 1674 – Vilassar de Dalt, Maresme, 8 novembre 1733)
Comerciant i polític. Probablement nebot de Narcís, que fou tutor seu.
Home de recursos econòmics, promogué la fundació de la Companyia Nova de Gibraltar (1709), de la qual es reservà la major part del capital i la direcció.
Partidari de l’arxiduc Carles, del qual rebé el títol de ciutadà honrat (1708). Durant el setge borbònic a Barcelona va estar a càrrec dels proveïments de la ciutat i fou elegit conseller segon, va succeir a Casanova quan aquest va ésser ferit.
Ve retré la ciutat a Patiño (11 setembre 1714), i fer lliurament de les insígnies dels consellers.
Els filipistes li confiscaren els béns i el desterraren, fins el 1717.
(Barcelona, segle XVII)
Mercader. Pare de Narcís i de Salvador Feliu de la Penya i Farell.
Contribuí a la restauració de l’hospital general de Barcelona, cremat el 1638. Hi sufragà la construcció de la sala dita de Sant Pere. Subvenia la celebració d’una missa per als malalts, els dies festius.
Fou conseller quart de la ciutat (1644). El 1652 fou nomenat marmessor de Pau Canal, que dotà el Col·legi de Menors de Sant Bonaventura de la Rambla. La donació data del 1666.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Mercader i polític. Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d’adroguer a Barcelona i fou l’arrendatari dels tabacs (1702-05) i proveïdor del pastum municipal, com també de bescuit per a l’exèrcit (des de la darreria del segle XVII).
Durant la guerra de Successió fou partidari del rei-arxiduc Carles III; fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona.
Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar (1709-10). Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge filipista (1713-14).
El 1717 tornava a ésser proveïdor de queviures per a l’exèrcit.
(Barcelona, segle XVII – segle XIX)
Llinatge de comerciants. Obtingueren la ciutadania honrada el segle XVII.
El primer conegut és un Josep Duran.
(Barcelona, segle XIV – vers 1421)
Mercader. Dedicat al comerç de teixits pel Tirrè, ajudà Martí I el Jove a sotmetre l’illa de Sardenya (1409).
Participà activament a la batalla de l’illa d’Asinara i prengué part en el combat victoriós de Sanluri (1409). Martí el Jove li donà en feu les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi.
A la mort d’aquest, Martí I l’Humà li encomanà les tasques del funeral i la recerca d’informació sobre les relaciones amoroses de Martí el Jove amb dues dones sardes: l’una de l’Alguer, l’altra possiblement l’anomenada bella de Sant Luri.
Heretà els seus feus el seu fill Joan de Doni (Sardenya, Itàlia, segle XV) Junt amb el seu pare foren declarats generosos per Alfons IV el Magnànim, amb facultat per a ésser armats cavallers (1417).
(Barcelona, segle XIII – segle XV)
Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders.
El primer membre conegut és un Pere Destorrent.
Altres membres del llinatge són:
Francesc Destorrent (Barcelona, segle XV) Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.
Pere Destorrent (Barcelona, segle XV – 1462) Ciutadà honrat i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.
Dades dels Països Catalans 