(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)
Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctrica a Viladecavalls.
El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.
(Barcelona, 10 juny 1791 – 19 març 1862)
Comerciant. Nét d’Erasme de Gònima.
President de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó (1821), membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País (1822), alcalde de Barcelona (1846) i un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851).
Fou el pare del polític carlí Josep Erasme de Janer i de Gironella.
(Tortosa, Baix Ebre, segle X – Catalunya ?, segle X)
Traficant d’esclaus jueu. Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Hakam II de Còrdova, pels volts de l’any 960 inicià un viatge per l’Europa occidental i l’oriental, per investigar els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que l’habitaven, en el transcurs del qual s’entrevistà amb l’emperador Otó I i amb el papa Joan XII.
Redactà les seves impressions en una narració, que malauradament s’ha perdut, però se’n conserven fragments que forniren de dades interessants diversos historiadors i geògrafs musulmans.
(Barcelona, 1960 – 1980)
Saló de productes per a la llar, la decoració i la gastronomia, i certamen internacional de l’equip hoteler. Se celebrà anualment en el recinte de la Fira de Mostres.
Ha estat l’impulsor i promotor al país de les darreres novetats.
El FAD, com a soci organitzador, hi ha tingut un paper decisiu com a introductor del disseny en la casa i el parament de cuina; així com en la concessió anual dels premis FAD d’arquitectura, interiorisme i grafisme.
(Barcelona, 1733 – 1789)
Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat. Adquirí la noblesa el 1774. Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera, ciutadà honrat de Barcelona (1754) i tresorer de l’Audiència (1733).
Administrà la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí. Fundà la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental (1764). Com a president de la secció d’agricultura (1776-77) investigà els procediments de preparació del cànem. Comprà els municipis de Marmellar i Almacelles.
Com a membre de la Junta Particular de Comerç organitzà l’Escola de Nobles Arts i proposà a Antoni de Capmany la redacció de les Memorias Históricas sobre la Marina….
Fou el pare de Melcior de Guàrdia i d’Ardèvol (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Noble. Fou magistrat de l’Audiència i maire de Barcelona (1812-13). Autor de la traducció al castellà d’Elementos de química, de Moneau (1788).
(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)
Llinatge patrici. D’origen incert, habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.
Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins al 1406. La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà.
Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern de la ciutat, procurant d’obtenir càrrecs que els afavorissin econòmicament, com els de clavari, mostassaf, tauler de la taula de canvi, cònsol de mar i, principalment, el de conseller.
Les aliances matrimonials amb membres de l’oligarquia ciutadana donaren com a fruit una elevació dins l’escala social. Al segle XVI ja començaren a enllaçar-se amb els grans llinatges nobles.
Els hereus Gualbes habitaren fins al segle XVIII en un casal prop del Regomir i gairebé tots els membres foren soterrats a Santa Maria del Mar.
(Barcelona, 1691 – 1762)
Fabricant d’indianes. Comerciant matriculat i ciutadà honrat (1748), fou introductor del cotó americà (1752). A la fàbrica, el 1745 treballaven 452 obrers.
El 1755 gestionà amb èxit, amb el seu sogre Ramon Picó i amb Bernat Marín, l’establiment d’una companyia de comerç amb Amèrica, de la qual fou un dels primers directors.
El seu fill fou Josep Glòria i Picó (Barcelona, 1723 – 1772) Ciutadà honrat. Fou també comerciant i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona.
(Barcelona, segle XIX)
Venedor ambulant. Es distingí entre els més extremistes a l’alçament de 1842, sufocat pel brutal bombardeig del general Espartero.
Fou president de la Junta Revolucionària que es féu càrrec del poder als darrers dies de la revolta.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 novembre 1752 – Barcelona, 6 maig 1824)
Comerciant i polític. Fou vocal i després secretari de la Junta de Comerç de Barcelona (1792-1817).
Diputat del comerç a l’Assemblea de Notables reunida a Baiona (1808) per Napoleó, no hi pogué arribar a causa de l’inici de la guerra. Negà el jurament a França i fou empresonat, però va ser alliberat gràcies al seu càrrec de cònsol de Rússia.
Sense ésser advocat escriví Defensa ante comisiones militares francesas (1808), també és autor d’España con industria, fuerte y rica (1816).
Fou el pare de Pau Fèlix Gassó.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Comerciant. Fill d’Antoni Bonaventura Gassó, al qual succeí com a secretari de la junta de comerç de Barcelona i consolidà la posició material de la família en casar-se amb una néta d’Erasme de Gònima.
Fou el pare d’Erasme Gassó i de Janer (Barcelona, segle XIX) Comerciant. Consta el 1852 com el 56è contribuent de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 