Arxiu d'etiquetes: Cervera (morts a)

Borges, Antoni

1 Resposta

(Vernet, Noguera, vers 1780 – Cervera, Segarra, 3 juny 1836)

Dirigent i militar carlí. Lluità a la Primera Guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera.

El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó.

Ocupà Àger (1835). Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubó (1836) i afusellat a Cervera. La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges i Granollers.

Alegret, Pere Bonet

1 Resposta

(Cervera, Segarra, segle XVI)

Pintor. Fill de Pere (II) Alegret el Moliner, junt amb el qual podem atribuir, sense individualització, la pintura de sant Joan Evangelista i sant Eloi, conservada a l’església parroquial de Cervera (1543) i les dels sants Metges (1572) i de la vida pública de Jesús, del museu de Cervera.

El 1563 els fou contractada la pintura de les ventalles de l’orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona, en competència amb Pere Serafí i Pietro Paulo. No sabem com era aquesta pintura que motivà una comparació molt favorable amb les ventalles que Pere Serafí havia pintat per a la catedral de Barcelona.

La millor producció dels pintors Alegret és la figura plena de caràcter i sumptuosa de sant Eloi, de la taula de Santa Maria de Cervera.

Alegret, Pere (II)

3 Respostes

(Cervera, Segarra, segle XVI)

Pintor, Dit “el Moliner”. Fill adoptiu de Pere (I) Alegret de Canillo. Treballà juntament amb el seu fill Pere Bonet Alegret.

Alegret, Pere (I)

2 Respostes

(Cervera, Segarra, segle XVI – 1541)

Pintor, dit “de Canillo” (probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis), només és conegut documentalment.

L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la condició que la figura central de Jesús i les restes de les altres imatges serien pintades a l’oli, condició notable al seu temps.

El 1519, juntament amb Antoni Ortiu, de Saragossa, pintà dos penons amb colors esgrafiats damunt or i motius decoratius renaixentistes (“a la romana”), i el 1531 un retaule de santa Magdalena per a la seu de Manresa.

Tingué un fill adoptiu, Pere (II) Alegret el Moliner.

Dou i de Bassols, Ramon Llàtzer de

7 Respostes

(Barcelona, 11 febrer 1742 – Cervera, Segarra, 14 desembre 1832)

Jurista, polític i economista. Germà d’Ignasi de Dou. Doctorat en lleis per la Universitat de Cervera (1765), on fou deixeble de Josep Finestres. Va residir a Barcelona del 1770 al 1776 i després tornà a Cervera, on guanyà la càtedra de dret canònic i, més tard, la de dret civil (1789).

Ordenat sacerdot el 1795, fou canonge de la catedral de Barcelona. Conseller de la Universitat de Cervera (1805), dos anys més tard va iniciar la docència en el camp de l’economia política, en el qual fou contrari al lliurecanvisme.

Elegit (1810) diputat per Catalunya, fou el primer president de les Corts de Cadis (1811), on defensà els interessos de Catalunya i protestà per l’espoli a què havia estat sotmesa d’ençà del 1714.

Escriví Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña (1800-03), síntesi del dret públic de l’Antic Règim i recopilació dels drets catalans no suprimits pel Decret de Nova Planta; Memoria sobre los medios de hallar dinero para los gastos de la guerra en que está empeñada España (1810) i Equivalencia del catastro de Cataluña con las ventajas principales de Castilla (1822). Difongué també les idees de l’economista Adam Smith, del qual va publicar La riqueza de las naciones nuevamente explicada con la doctrina de su mismo investigador (1815).