Arxiu d'etiquetes: ceramistes

Llorens i Gardy, Joan

(Boulogne-Billancourt, Illa de França, 18 juny 1938 – )

Escultor i ceramista. Conegut també amb el nom de Gardy Artigas. Fill de Josep Llorens i Artigas.

Format a París, on conegué Chagall, Braque i Giacometti, i al Japó, on estudià ceràmica antiga.

El 1959 s’instal·là a París i començà a col·laborar amb Joan Miró a les obres per a l’Exposició d’Osaka (1970).

Té, entre les seves escultures a l’aire lliure, una a l’autopista BarcelonaGirona, que palesa el seu gust per les formes orgàniques i pel bronze i els plàstics com a materials escultòrics.

Guardiola i Bonet, Josep

(Gràcia, Barcelona, 27 juny 1869 – Barcelona, 31 desembre 1950)

Decorador de ceràmica, pintor i escultor. Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona. Anà a Madrid el 1891.

De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que col·laborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” (1909), on sovint signava Faune.

El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica (a la Sala Parés). Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923.

Com a ceramista treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937.

La seva obra, inclosa de ple dins el noucentisme, el féu mereixedor de diversos premis, entre els quals cal remarcar una primera medalla a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

D’ençà de la mort del seu fill Jordi (1919) signà Josep-Jordi Guardiola.

Gol i Creus, Josep Maria

(Barcelona, 1897 – 1980)

Pintor, esmaltador de vidre i ceramista. Format a l’Escola de Belles Arts i de Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de Pau Gargallo.

Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922. El 1926 ja guanyà una medalla d’Or a l’Exposició Nacional per les obres de vidre esmaltat que hi presentà.

Amb Llorenç Artigas féu ceràmica a París (1930) i exposà al Salon des Indépendents.

De tornada a Barcelona (1940), conreà principalment la pintura, sense, però, abandonar l’esmalt. Obtingué un gran èxit a l’exposició que féu a Londres el 1929.

Gisbert i Vicente, Frederic

(Barcelona, 22 agost 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 febrer 2011)

Ceramista. Format amb Angelina Alòs (1958-61), entre 1961-62 féu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann.

Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat (1975). Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica.

La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric.

Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marian Burguès” (1982).

Fita i Rovira, Magí

(Barcelona, 1850 – segle XIX)

Ceramista. Descendent d’una antiga estirp d’escudellers, originària del segle XVII.

Estudià a l’Escola de Llotja i fou premiat a les Exposicions de Barcelona del 1871 i de Madrid del 1875, i participà a la Universal del 1888.

A part una extensa producció de terrissa envernissada, creà figures i motius decoratius per a arquitectura i jardins.

La col·lecció de trepes de rajoles d’oficis que hi ha als Museus d’Art de Barcelona procedeixen del seu obrador.

Ferrer i Boluña, Benet

(Sabadell, Vallès Occidental, 25 abril 1945 – 7 octubre 2024)

Ceramista. Es formà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i a l’Escola Massana de Barcelona.

Vinculat de molt jove a l’avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d’objectes quotidians, és d’orientació hiperrealista.

Ha dut a terme també happenings i diverses accions col·lectives amb participació del públic.

Ferrando i Crexans, Francesc

(Barcelona, 1931 – Castell-Platja d’Aro, Baix Empordà, 27 novembre 2020)

Ceramista. Fou deixeble d’Angelina Alòs.

Realitzà murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques (estació marítima de Barcelona).

També és molt abundant la seva producció de peces de forma.

Tenia el taller a Vallvidrera.

Farreras i Ricart, Francesc

(Barcelona, 7 setembre 1927 – Madrid, 16 setembre 2021)

Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls. Estudià a Tenerife i a Madrid.

Iniciat en l’àmbit de la figuració, a partir de 1955 evolucionà cap a l’art abstracte fins a arribar a un llenguatge plenament informalista.

Ha treballat el collage i el relleu (aeroport de Barajas, Madrid, 1992), especialment en obres de gran format, i ha exposat arreu del món.

Ha residit a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó.

Elias i Bracons, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1892 – Reus, Baix Camp, 27 gener 1991)

Ceramista, dibuixant i decorador de vidre. Germà de Feliu i de Lluís. Es formà com a ceramista a França i al Brasil.

Es dedicà amb el temps a l’esmaltat sobre vidre, especialitat en la qual destacà molt. Posteriorment es limità a la producció industrial.

Treballà en diverses poblacions fins que obrí un taller de ceràmica a Cornellà de Llobregat (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960).

Fou el pare de Núria Elias i Ubach.

Díaz i Costa, Eusebi

(Oix, Garrotxa, 1909 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1964)

Ceramista i pintor. Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista.

Fou premiat a la Biennal de Venècia (1941) i a l’Exposició Internacional de Canes (1955).

Des del 1950 s’instal·là a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes.

Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.