Arxiu d'etiquetes: ceramistes

Ribalaiga i Llorach, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, 29 novembre 1924 – 19 maig 1967)

Ceramista. Residí a Maó.

Ha exposat en aquesta ciutat i a Barcelona.

Fou membre del grup Menorca. Té obres al Museu d’Art Contemporani de Maó.

Redorta i Duran, Joan

(Vic, Osona, 1943 – Bali, Indonesia, 3 abril 2023)

Ceramista, dibuixant i pintor.

Entrà a Montserrat el 1964 i treballà a l’obrador de ceràmica del mateix monestir. El 1968 obtingué la medalla d’or al Concurs Internacional de Faenza.

Com a dibuixant, ha il·lustrat diverses obres (Càntic del sol, Viatge a través de la Història de Montserrat, El país del verd, Juguem cantant, etc).

L’any 1975 es llicencià en arts plàstiques i en història general de l’art i en ceràmica grega a París.

Pel juny de 1976 encetà un llarg viatge que l’ha dut a gairebé tots els països del món i a dedicar-se gairebé en exclusiva a la pintura.

Els temes que s’hi repeteixen són les dones i el paisatge, que pinta amb una tècnica que ell anomena lacat, consistent en una base d’aquarel·la a la qual es van sobreposant diverses capes de tinta xinesa.

A partir de l’any 1977 ha fet exposicions en diversos països.

Reparteix la seva residència entre Bali i Vic.

Quer i Selves, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 1858 – Lisboa, Portugal, 1933)

Ceramista. Impulsor de l’escola catalana i mestre de J. Llorens i Artigas.

A més de Barcelona, creà indústries ceràmiques a València, París, Rio de Janeiro i, més tard, a Lisboa i Porto.

Fou un gran tècnic en el mosaic de gres, especialitat que introduí a Catalunya.

Exercí el professorat a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona.

Era fill de Ramon Quer i Vidal (Cardona, Bages, 1829 – Sabadell, Vallès Occidental, 1890)  Dibuixant. Establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts.

Pérez i Calvo, Lluís

(Barcelona, 20 maig 1930 – Manresa, Bages, 15 octubre 2016)

Ceramista, conegut per “Paulí”. Monjo de Montserrat, l’any 1962 creà un taller de ceràmica a l’abadia.

Amplià els seus coneixements amb estudis a l’Escola Massana de Barcelona (1962-65). El 1966 es traslladà a Sant Miquel de Cuixà, on fundà un nou taller. Secularitzat, el 1978 obrí un altre obrador a Codalet.

Elaborà peces d’ús en les quals combina unes formes molt estilitzades amb una aplicació subtil de les coloracions. Per a la realització de plafons decoratius ha col·laborat amb el pintor Jordi Samsó.

Passoles, Llorenç

(Barcelona, segle XVII – 1683)

Ceramista. Autor de les rajoles que decoraven la capella de Sant Josep, a l’església del monestir de Santa Maria de l’Estany (1664), i de les del cimbori de Poblet (1667).

La seva obra principal són els plafons (1662-85) situats a l’entrada, al pati i a l’escala de l’antiga Casa de Convalescència de Barcelona; és un conjunt de rajoleria policroma que en algunes de les seves parts presenta escenes de la vida de sant Pau i en altres indrets és merament decoratiu.

Possiblement fou el pare de Pau Passoles  (Barcelona ?, segle XVII)  Ceramista, el qual succeí, i el 1684 enllestí els treballs d’aquest per a la Casa de la Convalescència de Barcelona.

Palanques i Sanahuja, Antoni

(Barcelona, 1897 – segle XX)

Ceramista i gravador en vidre. Estudià a l’Escola de Belles Arts.

Fou premiat a les Exposicions Internacionals de París (1925), Niça (1929) i Barcelona (1929).

Navas i Escuder, Maria Rosa de

(Barcelona, 28 maig 1911 – el Port de la Selva, Alt Empordà, 6 octubre 1979)

Ceramista. Néta de Miquel Escuder i Castellà. Passà pel Cercle de Sant Lluc i per l’acadèmia Baixas. Josep Guardiola l’animà en els seus inicis.

S’especialitzà en la porcellana, en la qual aconseguí esmalts clivellats d’una gran qualitat. Treballà a Sèvres. Exposà individualment a Barcelona (des del 1950), a Madrid i a París.

Té el premi de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de l’exposició de Canes i medalles del Salón de Octubre de Madrid del 1967 i del 1968. Té obra a museus especialitzats de València, Sèvres i Faenza.

És coneguda amb el nom de casada, Maria Rosa Navas de Ribé.

Moixí -germans-

Joan Baptista Moixí  (Sabadell, Vallès Occidental, 1796 – 1882)  Músic. Junt amb el seu germà Pere formà la cobla Els Moixins, en la qual, esdevinguda petita orquestra, actuà Pau Casals al començament del segle XX.

Pere Moixí  (Sabadell, Vallès Occidental, 1786 – 1871)  Terrisser i músic. Creà el principal taller ceràmic de Sabadell al segle XIX. Féu estàtues de terra cuita i figures de pessebre.

Miró i Pomares, Francesc

(Barcelona, 13 gener 1907 – Taurinyà, Conflent, 1998)

Ceramista i pintor. Al començament conreà l’aquarel·la, i després, a partir del 1954, preferí la ceràmica.

En aquesta especialitat guanyà una medalla d’argent de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de Canes (1954) i una altra d’or a l’Exposició de Brussel·les del 1958.

Martí i Coll, Magda

(Barcelona, 1945 – )

Ceramista. Estudià dibuix i pintura a l’Escola de Llotja, i posteriorment ceràmica, soldadura i forja a l’Escola del Treball.

Ha dut a terme nombroses exposicions, sobretot a Catalunya.

De la seva producció cal destacar la concepció monumental i escultòrica, com també la utilització de colors freds.