Arxiu d'etiquetes: cavallers

Guàrdia -varis bio-

3 Respostes

Arnau de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.

Berenguer de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).

Bernat Guàrdia  (Girona, segle XIV – segle XV)  Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.

Bernat de Guàrdia  (Urgell, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.

Pere Jaume de Guàrdia  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.

Ramon Berenguer de Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).

Gualbes -varis bio-

2 Respostes

Baltasar de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.

Bernat de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.

Ferrer Nicolau de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.

Jaume Gualbes  (Barcelona, segle XIV)  Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.

Jaume Gualbes  (Barcelona, segle XIV)  Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.

Joan de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV)  Conseller de Barcelona.

Joan Lluís de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà honrat, cavaller i donzell.

Lluís de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.

Miquel de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.

Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV)  Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.

Granyena -varis bio-

1 Resposta

Domènec Granyena  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Arquitecte. El 1326 treballà a les obres de construcció del monestir de Pedralbes (Barcelona), col·laborant amb Ferrer Peiró.

Pere de Granyena  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Ramon de Granyena  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes. Fou premiat amb donacions a Morvedre.

Gironella -varis bio-

Deixa un comentari

Adolf de Gironella  (Barcelona, 1823 – 1864)  Cantant. Fou baríton notable.

Ignasi Gironella  (Barcelona, segle XIX)  Compositor. És autor de les sardanes L’empordanesa, Goig de vida i La font dels enamorats, escrites en l’estil primitiu de les sardanes de l’època.

Simó de Gironella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

Gilabert, Ponç de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. A la darreria de l’any 1409 dirigí una petita expedició a Sardenya, destinada a reforçar-hi les tropes que manava l’expert Pere de Torrelles i de Blanes. Fou un bon auxiliar d’aquest.

Gallifa, Guillem de -varis-

1 Resposta

Guillem de Gallifa  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Arquitecte. Amb Pere Llull dirigí la construcció del campanar de la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona (1302).

Guillem de Gallifa  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Durant el regnat de Jaume II el Just, fou un dels principals personatges als quals foren encomanats els infants reials.

Gallac -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer de Gallac  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a la campanya per la conquesta de València (1238) i a d’altres més al sud. Fou recompensat amb una casa a la capital i 8 jovades de terra de conreu a la Vall d’Albaida.

Bernat de Gallac  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne (1410-12). Més tard (1419-22) fou el tutor del fill de Margarida de Prades, Joan Jeroni de Vilaragut, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut. El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria de Castella.

Joan Gallac  (Catalunya, segle XV)  Vice-conseller de Joan II el Sense Fe. El 1459 fou ambaixador seu al concili de Màntua.

Franquesa -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. De la família igualadina del seu cognom què donà diverses figures polítiques importants. Fou batlle general de Catalunya.

Martí Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. Fou secretari d’estat durant algun temps, durant Felip II de Catalunya.

Martí Joan Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Economista i jurista. Fou tresorer de Felip II de Catalunya. Féu tres estades a l’Urgell per planificar i gestionar els preparatius del canal que hi era projectat. Recopilà les Constitucions de Catalunya.

Pau Franquesa  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Cavaller, de família igualadina. Com el seu parent Jaume Franquesa, ocupà el càrrec de batlle general de Catalunya.

Fontana, Aleix

Deixa un comentari

(Sàsser, Sardenya, Itàlia, segle XVI – 1558)

Cavaller. Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalano-aragonesa i el 1535 acompanyà Carles I de Catalunya a l’expedició a Tunis; després del 1556 fou mestre racional de Sardenya.

Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel May; fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1556, féu construir a Sàsser el primer col·legi de la companyia a Sardenya.

Fluvià -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Xavier Fluvià  (Olot, Garrotxa, 1699 – Ferrara, Itàlia, 1783)  Jesuïta. Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona. Escriví Vida de san Ignacio de Loyola… (1753) i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias (1753).

Hug de Fluvià  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, a l’expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Alfons III de Catalunya.

Joan de Fluvià  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a la revolta d’aquest contra Ferran I d’Antequera.

Jordi de Fluvià  (Barcelona, segle XVII)  Cavaller. Fou conseller tercer el 1620 i primer o en cap el 1630. El 1636 era nomenat administrador de places de Barcelona. L’any següent fou designat capità de les forces de la ciutat, però renuncià al càrrec per raons de salut i d’edat.

Ramon Fluvià  (Catalunya, segle XV)  Marí. Possiblement parent del gran mestre de l’orde de l’Hospital Antoni de Fluvià. En diverses ocasions navegà per la Mediterrània per compte de l’orde esmentat.