Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Bonet i Amigó, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 juliol 1852 – 14 setembre 1913)

Metge. Fou professor i catedràtic d’obstetrícia (1879) a la Facultat de Medicina, rector (1905-13) de la Universitat de Barcelona, i un dels primers presidents del Col·legi de Metges.

Ocupà càrrecs de conseller en importants companyies de ferrocarrils i d’obres públiques, i adoptà sempre una actitud reaccionària davant les reformes de l’exercici de la medicina.

El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet, que ha passat per enllaç als Amigó.

Fou germà seu, Miquel Bonet i Amigó  (Barcelona, 1855 – 17 abril 1914) Químic. L’any 1875 guanyà una càtedra de química a la Universitat de Barcelona.

Bonamusa i Gaspà, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1947 – )

Historiador. Doctor en ciències polítiques per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat en ciències econòmiques, ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat, a més, vice-rector (1980-86) i és catedràtic des del 1983.

És autor d’El Bloc Obrer i Camperol (1930-1932) (1974), Andreu Nin y el movimiento comunista en España (1930-1937) (1973) i ha contribuït a la Història de Catalunya dirigida per Joaquim Nadal (1983), a més de publicar altres treballs d’història social.

Bona i Puig, Eusebi

3 Respostes

(Begur, Baix Empordà, 1890 – Barcelona, 12 octubre 1972)

Arquitecte. Titulat el 1915 a Barcelona. Catedràtic a l’escola d’arquitectura en el període 1920-60.

Del 1920 al 1925 col·laborà amb Francesc de P. Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes.

La seva producció historicista (edifici de La Unión y el Fénix Español) evolucionà cap a una progressiva simplificació, amb les façanes reduïdes als elements constructius primaris (blocs del Frare Negre, 1935-40; Banco Español de Crédito, 1942-47; edifici Nestlé, 1956).

Bolòs i Capdevila, Maria del Tura de

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1926 – Barcelona, 2 març 2024)

Geògrafa. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi La comarca de Olot. Estudio de geografía regional, que fou publicada el 1978.

Professora a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964, i catedràtica des de 1981.

Ha publicat: La inmigración en Barcelona en los últimos decenios (1959), Las migraciones y las densidades e índices migratorios (1960), La acción humana en el paisaje. El caso de la Conrería (1975), Manual de ciencia del paisaje (1992). Ha col·laborat en diverses obres de conjunt.

Boix i Selva, Emili Maria

6 Respostes

(Barcelona, 19 març 1917 – 12 abril 1999)

Sociòleg. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà de Josep Maria i de Maur Maria. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona.

Ha estat secretari del Comitè de Dret Marítim de Barcelona (1954) i de la càtedra Consolat de Mar de la Universitat de Barcelona i director del departament de sociologia de la facultat de ciències d’aquesta Universitat.

Fou promotor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, del qual fou el primer secretari general (1950-64).

Ha publicat, entre altres obres, Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras (1964), Consideracions sobre l’objecte de la sociologia (1965), Estudios sobre la realidad social catalana (1966), Proceso de unificación del Derecho Marítimo (1966), L’àrea metropolitana de Barcelona, base humana, econòmica i social de Catalunya (1977), Conflictivitat i ruptura en el matrimoni (1979) i Procés a “La Caixa” (1984).

Bofill i Roig, Joan Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1845 – 29 maig 1914)

Polític. Membre del federalisme republicà. Participà en l’alçament contra les lleves militars (Barcelona, 1869) i el 1873 fou secretari del president de la República, Estanislau Figueras. El 1903 fou elegit diputat.

Abandonà la política en caure la República i exercí com a catedràtic de ciències fisicoquímiques a l’institut de Figueres (1880-1914).

Bofill i Bofill, Jaume

5 Respostes

(Barcelona, 30 novembre 1910 – 20 octubre 1965)

Filòsof. Fill del poeta Jaume Bofill i Mates. Estudià filosofia i lletres, després de deixar incompleta la carrera de dret.

Des de l’any 1950 fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona. Fundador de la revista “Convivium” i autor de molts articles en diverses revistes.

La escala de los seres o el dinamismo de la perfección (1950) i Obra filosófica (1967) són els seus escrits més importants.

El 1969 i en memòria seva va ser creada a Barcelona la Fundació Jaume Bofill, dedicada a promoure l’estudi de les ciències socials.

Bertran i Pastor, Marc

1 Resposta

(Tarragona, 5 maig 1804 – Barcelona, 31 agost 1863)

Metge. Cursà medicina a Barcelona i a Saragossa, ciutat on es doctorà el 1828.

Fou professor de la Universitat de Saragossa, on l’any 1833 obtingué la càtedra d’Institucions Mèdiques. El 1845 fou nomenat catedràtic d’Obstetrícia de la Universitat de València.

Tornà a Barcelona el 1852, on fou president de la Reial Acadèmia de Medicina (1856-60). També conreà la fisiologia, la clínica mèdica i la toxicologia.

Fou el pare d’Eduard Bertran i Rubio.

Bernades i Claris, Miquel

1 Resposta

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1750 – Madrid, 1801)

Botànic. Fill de Miquel Bernades i Mainader. Succeí Palau i Verdera com a segon catedràtic del Jardí Botànic de Madrid.

Estudià la flora del País Valencià i de Múrcia. Continuà el Specimen Florae Hispanicae que havia començat el seu pare i que ell deixà també inacabat.

Berenguer i Amenós, Jaume

Deixa un comentari

(Belltall, Conca de Barberà, 10 abril 1915 – Barcelona, 6 gener 1974)

Hel·lenista. Catedràtic de grec i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge.

És autor de nombrosos texts pedagògics grecs, com la Gramática griega (1942).

Deixeble de Carles Riba, ha fet excel·lents traduccions d’obres clàssiques i modernes: Història de la guerra del Peloponès (1953-70), de Tucídides, Dafnis i Cloe (1963) de Longos, Alexis Zorbàs (1965) de Nikos Kazantzakis. És també important la seva traducció d’Heròdot al castellà.