(Barcelona, 21 febrer 1938 – 11 juliol 2001)
Violoncel·lista. Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i J. Ricart i Matas. Seguí cursos de perfeccionament a Laussanne i a Düsseldorf.
Fins el 1985 fou violoncel solista de l’OCB i després passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona. Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona.
Ha estat membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók.
(Saragossa, Aragó, 7 febrer 1906 – Barcelona, 6 gener 1989)
Químic. Establert a Barcelona des del 1926, destinat a la duana. El 1942 passà a catedràtic de química analítica a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector (1951-57).
Han tingut repercussió internacional les seves aportacions en aspectes químics. Fou membre de les Acadèmies de Medicina (1958) i de Ciències (1959), de Barcelona.
(Barcelona, 1867 – 1919)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts amb Antoni Caba. Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Cadis, i el 1908 passà a l’Escola Superior d’Indústries de Còrdova.
Hom pot classificar-lo dins el naturalisme acadèmic.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Teòleg i escriptor. Arxiprest d’Àger.
Catedràtic de sagrada escriptura a Barcelona, escriví algunes obres teològiques, entre les quals De Scientia Dei i el 1619 publicà Sermó de la Immaculada Concepció, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, Joan de Montcada.
Al Concili Provincial de Tarragona del 1653 defensà el dret de la llengua catalana en l’ensenyament i en la predicació.
(Barcelona, 1891 – 28 novembre 1960)
Advocat i professor mercantil. Catedràtic a Santander i a Valladolid.
Especialitzat en comptabilitat, fou professor de l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, on dirigí els cursos d’organització d’empreses (1918). Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat.
Elegit l’any 1934 conseller de l’ajuntament de Barcelona, en reorganitzà les finances municipals.
Autor de diverses obres de tema comptable, fou col·laborador en revistes econòmiques. El Curs de comptabilitat (1924), publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental.
(Martorell, Baix Llobregat, 13 abril 1818 – Madrid, 1 març 1879)
Enginyer i metge. Ocupà a Barcelona la càtedra d’agricultura, ciència que conreà amb singular competència en diversos escrits i assenyalades realitzacions.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 10 novembre 1837 – Barcelona, 14 gener 1906)
Dramaturg. Fou catedràtic de llatí i de retòrica a l’Institut de la Vila d’Eivissa.
De la seva abundant producció dramàtica cal destacar Les dues nobleses (1867), Un agregat de boigs (1868), Coses del dia (1868), La flor de la muntanya (1871), La mà de Déu (1872) i La pagesa d’Eivissa (1877).
(Castellserà, Urgell, 20 maig 1818 – Madrid, 28 febrer 1894)
Químic. Nomenat catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo (1847), obtingué una llicència de quatre anys, que aprofità per treballar amb els químics de més renom d’aquell temps: Dumas, Berzelius, Bunsen i Fresenius.
En retornar a la Península fou nomenat professor de química del Real Instituto Industrial de Madrid, després passà a la càtedra d’anàlisi química de la Universidad Central.
És autor d’un treball sobre la fermentació alcohòlica i d’un altre sobre la composició de les aigües minerals. Fou un dels millors químics analistes de la seva època.
(Castellserà, Urgell, 1815 – Barcelona, 25 juny 1889)
Químic i físic. Fou catedràtic a Lleida i a Barcelona. Pertanyia a doctes corporacions nacionals i estrangeres.
Publicà uns Elementos de Física i nociones de Química inorgánica, reeditats diverses vegades, i d’altres escrits.
(Castellserà, Urgell, 17 octubre 1857 – Madrid, 9 maig 1925)
Doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1878), en passà a ésser professor auxiliar el 1882. Fou catedràtic a les universitats de Santiago (1895), de Barcelona (1897) i Madrid (1899).
Féu un estudi per a l’obtenció de l’àcid clorhídric a partir de l’àcid sulfúric i ideà un procediment per millorar la tècnica d’obtenció del clorur d’antimoni.
Dades dels Països Catalans 