(Barcelona, 22 juliol 1852 – Madrid, 15 novembre 1928)
Geògraf i advocat. A Madrid exercí el dret i fou catedràtic.
Col·laborà a diverses publicacions professionals i fou membre de corporacions doctes.
El 1905 fou vocal de la comissió que establí els límits entre l’Equador i el Perú.
Publicà diverses obres de geografia i història.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 24 març 1911 – Madrid, 4 juliol 1997)
Economista. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona (1931), s’especialitzà en economia a Londres.
Catedràtic d’economia política i de finances a les universitats de Múrcia (1958) i de Valladolid (1959), fou nomenat secretari del primer i segons plans espanyols de desenvolupament (1966-69).
D’entre altres obres, ha publicat Els problemes de la banca catalana (amb la col·laboració de Joan Sardà, 1933); La industria algodonera española (1943); Economistas modernos (1951), Historia de las doctrinas económicas (1961), Diccionario de la banca y bolsa (1969) i La nueva economía liberal. Un horizonte para la economía española (1982).
(València, 13 febrer 1845 – Barcelona, 14 octubre 1922)
Metge i polític. Fill de Marià Batlles i Torres-Amat. Fou catedràtic d’anatomia a les universitats de Granada (1878) i de Barcelona (1879).
De tendència conservadora, fou tinent d’alcalde de Barcelona (1890) i diputat provincial (1898), dues vegades governador civil interí i delegat d’instrucció pública a la mateixa ciutat.
És autor d’un Atlas completo de anatomía humana descriptiva (1897).
(Barcelona, 14 octubre 1849 – Reus, Baix Camp, 1929)
Escriptor. Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus.
Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de col·laboracions a la “Revista de Gerona”.
Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya.
Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills il·lustres de Reus.
(Barcelona, segle XVII – 12 agost 1714)
Advocat. Fou catedràtic de la facultat de dret de la universitat de Barcelona.
En 1713-14 fou capità de la Coronela, Tingué una excel·lent actuació militar. Amb els seus homes participà al gran atac a la guàrdia de cavalleria del Llobregat, el 9 juny 1714. El 16 del mateix mes, durant un bescanvi de presoners, s’entrevistà amb l’almirall francès Ducasse.
El 12 d’agost següent prengué part a l’heroica defensa del baluard de Santa Clara, on la seva companyia es cobrí de glòria en un terrible combat a l’arma blanca. Bassons hi morí.
(Figueres, Alt Empordà, 13 desembre 1903 – Barcelona, 20 octubre 1973)
Llatinista. Deixeble de Joaquim Balcells. L’any 1926 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines a la Universitat de Sevilla; el 1932 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fou degà a la facultat de Filosofia i Lletres (1960-66) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Publicà, entre altres obres, una Sintaxis Histórica de la Lengua Latina (1945-48).
Col·laborà en diversos volums de la Fundació Bernat Metge i fou fundador i director de la Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos i promotor del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae.
(Girona, 1921 – Barcelona, 2 desembre 2017)
Arquitecte. Catedràtic a Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.
Amb Joaquim Gili obtingué el Premi FAD (1961).
Especialista en el càlcul del formigó armat, col·laborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona.
(Barcelona, 27 desembre 1877 – 20 juny 1950)
Metge uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1900. Es doctorà a Madrid amb la tesi Exploración renal (1901).
Practicà a l’hospital Necker de París i ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia. El 1911 esdevingué catedràtic de patologia quirúrgica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, col·laborà en diverses revistes i publicà, entre altres obres, Cáncer de próstata i Tratado de urología clínica y quirúrgica (1954).
(Barcelona, 28 agost 1852 – 2 abril 1924)
Metge. A vint anys fou un dels fundadors d’“El Laboratori”, que al cap de sis anys es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. El 1879 fundà el servei d’oftalmologia de l’hospital de Sant Pau, que va dirigir fins al 1910.
Catedràtic d’oftalmologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, publicà nombrosos treballs sobre histologia normal i patològica, i concretament sobre histopatologia ocular.
(Barcelona, 26 gener 1927 – 26 agost 2016)
Oftalmòleg. Fill d’Ignasi Barraquer i Barraquer i germà de Josep Ignasi.
Catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, director executiu de l’Institut Universitari Barraquer, director de la Clínica Barraquer i fundador del primer Banc d’Ulls d’Espanya i d’Europa continental (1962).
El 1958 va descobrir una tècnica d’extracció de la cataracta que va revolucionar la cirurgia del moment (zonulòlisi enzimàtica).
Les seves constants aportacions científiques en el camp del transplantament de còrnia, així com en l’implant de lents intraoculars, són reconegudes internacionalment.
Dades dels Països Catalans 