Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Girbau i Badó, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, març 1942 – 2 febrer 2023)

Matemàtic. Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1959-64), on ocupà diverses places de professor.

L’any 1970 es traslladà a París, on realitzà els primers treballs de recerca sota la direcció d’A. Lichnerowicz.

Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, ha treballat en recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i les teories de les foliacions holomorfes.

Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques. El 1990 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ginesta i Segòvia, Agustí

Deixa un comentari

(Piera, Anoia, 1756 – Madrid, 19 octubre 1815)

Cirurgià i pedagog. El 1788 fou nomenat catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid.

Fou cirurgia de cambra del rei (1801) i acadèmic de la llengua.

Publicà El Conservador de los niños (1797).

Giner de los Ríos, Hermenegildo

4 Respostes

(Cadis, Andalusia, 14 octubre 1847 – Granada, Andalusia, 20 agost 1923)

Polític, professor i escriptor. Germà de Francisco, amb el qual col·laborà en la Institución Libre de Enseñanza.

Catedràtic als instituts de Burgos, Alacant i Barcelona. Desposseït de la seva càtedra (1875), fou rehabilitat (1881).

Adscrit al partit republicà, després de Solidaritat Catalana, passà al partit radical. Diputat a corts per Barcelona (1908, 1910 i 1914).

Com a conseller municipal de cultura de Barcelona, impulsà la infraestructura escolar (construcció d’escoles i renovació del material didàctic), les colònies, biblioteques i caixes d’estalvi escolars i per les campanyes entorn del laïcisme.

Escriví sobre pedagogia (Resumen de psicología, 1904; Preceptos pedagógicos para el profesorado de las escuelas libres, neutrales o laicas, 1913) i art (Filosofía y arte i Teoría del arte e historia de las bellas artes en la antigüedad).

Giménez Soler, Andrés

1 Resposta

(Saragossa, Aragó, 10 novembre 1869 – 30 setembre 1938)

Historiador. El 1893 ingressà al cos d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà fins al 1905, que fou nomenat catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla, i més tard a Saragossa.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1899 i governador civil de Girona el 1918.

Entre les seves obres d’erudició, que es caracteritzen pel seu apassionament anticatalà que fa desmerèixer sovint el mèrit de les seves obres i el valor dels seus arguments, destaquen El poder judicial en la Corona de Aragón (1901, tesi doctoral), La Corona de Aragón y Granada (1909) i diversos estudis sobre les relacions entre la corona catalano-aragonesa i els estats musulmans.

El 1930 publicà el manual La edad media en la Corona de Aragón, on considera apòcrifs el Llibre dels feits d’armes de Catalunya i La fi del comte d’Urgell.

Gibert i Queraltó, Joan

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 29 desembre 1907 – Banyoles, Pla de l’Estany, 21 octubre 1998)

Metge cardiòleg. Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar.

El 1943 guanyà les oposicions a catedràtic de Saragossa i des del 1944 fou catedràtic de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona i director del servei de Lluita Sanitària contra les cardiopaties i de l’Escola de Cardio-angiologia de la mateixa universitat (1952).

El 1955 creà els “Archivos Españoles de Medicina Interna” i, a partir del 1959, fou director de la “Colección Española de Monografías Médicas”.

Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1958-66) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Gener, Jaume -abat Santes Creus-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Santes Creus ?, Alt Camp, segle XIII)

Abat perpetu de Santes Creus (1275-?). Havia estat catedràtic a València.

En 1285 fou un dels alts personatges de l’església que assistiren el rei Pere II el Gran en la seva última malaltia.

Garriga i Roca, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 agost 1896 – 6 octubre 1969)

Enginyer industrial. S’especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica.

Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1926-63) i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1942).

El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional S.A. “Infonel”. Ha estat relacionat amb nombroses societats estrangeres.

Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografía (1921) editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques (1922), inclòs dins la Col·lecció Minerva.

Garriga i Palau, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Cadaqués, Alt Empordà, 1864 – Barcelona, 1941)

Escriptor. Doctor en filosofia i lletres (1888), fou catedràtic als instituts de Reus, Còrdova, Oviedo i Barcelona. Col·laborà a la premsa de Madrid i Barcelona.

És autor d’un llibre de Poesies catalanes (1919) i de diversos treballs sobre literatura castellana: Estudio acerca de la novela picaresca española (1891), Menéndez Pelayo como crítico literario (1912), etc.

També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català.

Garriga i Nogués, Ramon Manuel

2 Respostes

(Vic, Osona, 1 gener 1835 – Barcelona, 22 febrer 1906)

Rector de la Universitat de Barcelona.

Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Pere i de Manuel.

Garcia i López, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1 febrer 1916 – Barcelona, 24 febrer 2015)

Historiador de la literatura. Va ser professor d’institut a Girona i Barcelona i catedràtic de llengua i literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor d’una Historia de la literatura española (1948), una de les més completes, elaborades i comprensives que es publicaren en el seu temps, i després molt reeditada, i Introducción a la metodología del análisis estructural (1969).