Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

García Cárcel, Ricardo

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 10 desembre 1948 – )

Historiador. Catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat a les revistes “Estudis” i “Saitabi” i participà en la fundació de “Manuscrits” el 1985.

Entre les seves publicacions destaquen Moriscos i agermanats (1974), amb E. Ciscar, Las germanías de Valencia (1975), Población, jurisdicción y propiedad del obispado de Girona, siglos XIV-XVII (1976), amb M.V. Martínez Ruiz, Orígenes de la Inquisición Española. El tribunal de Valencia, 1478-1530 (1976), Herejía y sociedad en el siglo XVI. La Inquisición en Valencia, 1530-1609 (1979), Pau Claris. La revolta catalana (1980), Las culturas del siglo de oro (1989) i el Manual de Historia de España. 3. Siglos XVI-XVII (1991), amb col·laboració.

García del Cid Arias, Francisco

2 Respostes

(Màlaga, Andalusia, 22 setembre 1897 – Barcelona, 21 octubre 1965)

Científic. Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’estat espanyol.

Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia (1930), fou catedràtic de zoologia d’aquesta universitat des del 1942. El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del CSIC.

El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps (1951) l’Institut d’Investigacions Pesqueres (IIP).

El primer vaixell oceanogràfic de l’IIP, construït a Tarragona el 1977, duu el seu nom.

Galobardes i Vila, Miquel

2 Respostes

(Peralada, Alt Empordà, 1909 – Barcelona, 1971)

Historiador. Catedràtic d’institut, promogué diverses activitats culturals.

Director de les edicions del palau de Peralada, és autor d’estudis històrics: El monasterio de Santa María de Vilabertrán (1949). El convento del Carmen de Peralada (1953), El sepulcre de Peralada (1955), Peralada, condado, villa, palacio (1959) i Els remences (1971-73).

Gallissà i Costa, Llucià

1 Resposta

(Vic, Osona, 5 desembre 1731 – 10 novembre 1810)

Humanista, bibliotecari i erudit. Jesuïta des del 1746. Catedràtic de la Universitat de Cervera, on ensenyà retòrica, poesia i filosofia.

A conseqüència de l’expulsió dels jesuïtes, anà a Cesena, on es doctorà en dret civil i en dret canònic, i a Ferrara, on fou prefecte de la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redacta un interessant memorial, encara inèdit.

Entès en estudis lingüístics -hebreu i llengües rabíniques-, publicà una obra en defensa de les Reflexiones morales del pare Lallemand (1788). Publicà una versió llatina, anotada, dels Principes du droit naturel, de J.-J. Burmalaqui (Venècia 1780).

De retorn a Vic (1798), publicà la seva obra cabdal De vita et scriptis Josephi Finestres et de Monsalvo… Commentariorum libri tres (Vic, 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932), interessant encara per a la història de la introducció de l’humanisme a la universitat de Barcelona del segle XVI i sobretot per a la història de la universitat de Cervera.

Fuster i de Carulla, Valentí

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 gener 1943 – )

Metge cardiòleg. Especialitzat en malalties cardiovasculars a diverses universitats europees, el 1971 es traslladà als EUA per continuar els seus estudis.

Ha aconseguit un alt grau de reconeixement per les seves investigacions i per la docència a diverses universitats nord-americanes. Des del 1994 dirigeix l’Institut de Cardiologia de l’hospital Mount Sinai de Nova York.

És autor de nombroses publicacions especialitzades i ha rebut premis i guardons internacionals, entre ells el premi Príncep d’Astúries d’Investigació (1996).

Fuset i Tubià, Josep

Deixa un comentari

(Sueca, Ribera Baixa, 16 març 1871 – Barcelona, 18 març 1952)

Naturalista. Doctor en ciències naturals, va ésser catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic de Palma de Mallorca (1900-13) i de biologia a la Universitat de Barcelona (1913-41).

Fou elegit regidor de Palma de Mallorca el 1904 i nomenat alcalde accidental el 1906.

Va escriure Aves de Cataluña (1912), Diccionario tecnológico de biología (1931), Manual de zoología (1938), etc.

Fullola i Pericot, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1953 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Nét de Lluís Pericot i Garcia i, en bona part, continuador de la seva tasca.

Professor numerari des del 1981 i, des del 1985, catedràtic de la Universitat de Barcelona, on ha fundat (1986) i ha dirigit el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques.

Especialitzat en l’estudi de les societats caçadores recol·lectores, ha centrat la seva tasca de recerca en les fases finals del paleolític superior i l’epipaleolític al vessant mediterrani ibèric, on ha realitzat excavacions a la Cova del Parco (Alòs de Balaguer) i a l’abric del Filador (Margalef de Montsant) i ha rellançat l’estudi dels materials de la cova del Parpalló (Gandia).

També ha dirigit un projecte de recerca sobre l’art rupestre a la Baixa Califòrnia (1989-92).

Entre les seves publicacions destaca Las industrias líticas del Paleolítico Superior Ibérico (1979).

Membre del Comitè Permanent de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques.

Freixa i Pedrals, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 abril 1911 – 14 març 2002)

Enginyer industrial. Ingressà com a professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona l’any 1934; professor adjunt el 1942, obtingué la càtedra de càlcul el 1947 i la de motors tèrmics el 1952.

El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima SA, de la qual arribà a ésser director comercial. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1967.

És autor de nombrosos treballs, molts d’ells sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors.

Franquesa i Gomis, Josep

5 Respostes

(Barcelona, 1 desembre 1855 – 6 novembre 1930)

Poeta i assagista. Catedràtic de literatura a la universitat de Barcelona.

Col·laborador de “La Renaixença”, “Joventut”, etc. i fundador de “La Il·lustració Catalana”, “La Llar” i “La Família Cristiana”. Presidí la Lliga de Catalunya.

Poeta menor, fou proclamat mestre en Gai Saber el 1883. Publicà l’assaig Estudio de Ausias March y de sus obras (1884) i una versió d’Electra (1912), de Sòfocles.

Foz i Tena, Amadeu

Deixa un comentari

(Lécera, Saragossa, Aragó, 22 gener 1913 – Barcelona, 2 gener 1993)

Metge llicenciat a Barcelona el 1939. Cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar (1949) i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucel·losi (1959).

Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969), membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1977), és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp dels diagnòstics serològics, el diagnòstic bacterià i les resistències en el tractament amb antibiòtic.