Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Mimó i Caba, Claudi

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1843 – l’Havana, Cuba, 16 agost 1929)

Pedagog. Fill de Pau Mimó i Raventós. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es graduà en lletres i ciències (1865).

Exercí com a director del col·legi del seu pare i d’auxiliar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1883 guanyà, per oposició, la càtedra de geometria analítica de la Universitat de l’Havana.

Ostentà la presidència de la delegació a la capital cubana de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1908 fundà i dirigí la revista “La Nova Catalunya”.

El 1928, amb motiu dels seus 85 anys, el Centre Català de l’Havana l’homenatjà en testimoniatge de la seva catalanitat.

Mestres, Salvador

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1879)

Eclesiàstic i filòsof. Deixeble de R. Martí d’Eixalà, fou doctor en filosofia i lletres.

Catedràtic del Liceu Científic de Rimini i lector a la nunciatura de Bolonya. En tornar a Barcelona va fundar-hi un col·legi particular, al mateix temps que ensenyava a l’institut d’ensenyament mitja, d’on fou vice-rector, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Autor de diversos llibres i opuscles de tema religiós i filosòfics, entre els quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral (1864), Ontología o metafísica pura universal y general (1865) i Cosmoetiología o tratado del mundo en general y de su causa (1865), on s’acosta a la filosofia del sentit comú.

És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona… (1867) i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña.

Merola, Jeroni

(Balaguer, Noguera, segle XVI)

Escriptor. Catedràtic de la Universitat de Barcelona.

És autor de l’obra República original sacada del cuerpo humano (1587, 1595), en la qual considera enginyosament el cos humà com a model de la república ben organitzada i fa una defensa de la facultat de medicina.

Mendoza Rueda, Antonio

(Màlaga, Andalusia, 13 abril 1811 – Barcelona, 9 setembre 1872)

Cirurgià. Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar.

Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat.

President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné, “El Compilador Médico” (1865).

Publicà Estudios clínicos de cirugía (1847).

Mayor i Zaragoza, Frederic

(Barcelona, 27 gener 1934 – Madrid, 19 desembre 2024)

Bioquímic i polític. Catedràtic de bioquímica, rector de la Universitat de Granada i investigador del CSIC.

Fou elegit diputat per UCD a les eleccions de 1977, però va renunciar al seu escó per incorporar-se a la Unesco, d’on fou director adjunt (1978-81) i, després d’un parèntesi com a ministre d’Educació i Ciència (1981-82), va ser nomenat director general de l’organització (1987-99).

Maymó i Llimona, Marià

(Barcelona, 24 novembre 1818 – 19 abril 1871)

Científic. D’origen humil -el seu pare era espardenyer-, estudià a Barcelona.

Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí (1843-45), i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques.

Escriví una Guía dels industrials (1858) i un Manual de mecánica aplicada (1872), que tingué quatre edicions.

Mayer i Olivé, Marc

(Barcelona, 21 desembre 1947 – )

Epigrafista i filòleg. Doctor per la Universitat de Barcelona (1972), ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant. Des del 1992 fou director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees.

Ha fundat i dirigit la revista “Faventia” i pertanyè al consell de redacció d’altres revistes d’estudis clàssics.

És autor, amb col·laboració, d’Inscriptions romaines de Catalogne (quatre volums, del 1984 al 1997), coordinador de Roma a Catalunya (1992) i editor d’un volum del Corpus Inscriptionum Latinarum (1994), amb G. Alföldy i A.U. Stylow.

Mateu i Ibars, Josefina

(Lleida, 9 maig 1933 – Barcelona, 25 novembre 2015)

Paleògrafa. Filla i deixebla de Felip Mateu i Llopis, al qual succeí a la càtedra de paleografia a la Universitat de Barcelona.

Tingué com a adjunta a la seva germana Maria Dolors Mateu i Ibars (València, 1938 – ), també paleògrafa.

Mata i Miarons, Eugeni

(Reus, Baix Camp, 4 juny 1845 – 10 novembre 1899)

Escriptor. Fou catedràtic de matemàtiques de l’institut de Reus, que cooperà a fundar i que dirigí des del 1882 fins a la seva mort.

Col·laborà a nombroses publicacions periòdiques, amb articles i amb poesies catalanes. Aquestes darreres eren de caràcter humorístic.

Masferrer i Arquimbau, Joaquim

(Vic, Osona, 1855 – Lleida, 1901)

Escriptor. Germà de Josep, Ramon, Francesc de Paula i Francesc d’Assís. Pertanyia al grup fundador de l’Esbart de Vic. Es llicencià en dret i filosofia i lletres. Era deixeble de Llorens i Barba.

Fou catedràtic de psicologia i ètica a la universitat d’Oviedo i, més tard, a la de Barcelona, on ensenyà dret polític i administratiu.

Actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1874.

Publicà nombroses col·laboracions a la premsa catalana i els llibres Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1884) i Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofia elemental (1891).