(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1843 – l’Havana, Cuba, 16 agost 1929)

Pedagog. Fill de Pau Mimó i Raventós. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es graduà en lletres i ciències (1865).

Exercí com a director del col·legi del seu pare i d’auxiliar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1883 guanyà, per oposició, la càtedra de geometria analítica de la Universitat de l’Havana.

Ostentà la presidència de la delegació a la capital cubana de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1908 fundà i dirigí la revista “La Nova Catalunya”.

El 1928, amb motiu dels seus 85 anys, el Centre Català de l’Havana l’homenatjà en testimoniatge de la seva catalanitat.