Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Molist i Montaña, Miquel

(Manlleu, Osona, 1956 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J. Maluquer de Motes, l’any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió (França).

Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l’origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya.

Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 (Tell Halula (Síria): un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates: campañas de 1991 y 1992).

Fou director del Museu Arqueològic Nacional de Catalunya entre el juliol de 2000 i el juny de 2004.

Molins i Nubiola, Miquel

(Barcelona, 1953 – )

Historiador de l’art. Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional. Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago.

Entre el gener de 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai, a l’Espai 13 de la Fundació Miró (1989 i 1990), i Formes de la Dissensió, en aquest mateix centre; o l’exposició Al ras. Figures d’Intempèrie, a la Fundació la Caixa.

Molí, Francesc

(Lleida, segle XVI – abans 1618)

Jurista. Catedràtic de cànons a la Universitat de Lleida, on succeí el seu pare. Jutge de l’audiència de Mallorca fins que es retirà a Lleida.

Autor, entre altres tractats, de De ratione docendi (Lleida, 1579) i Tractatus celebris et insignis de ritu nuptiarum (Lleida, 1617; Barcelona, 1618).

Molas i Ribalta, Pere

(Barcelona, 1942 – )

Historiador. Catedràtic d’història moderna de la Universitat de Barcelona.

S’especialitzà en la història mercantil de la Catalunya del segle XVIII: Los gremios barceloneses del siglo XVIII (1970), Economia i societat en el siglo XVIII (1975), Comerç i estructura social a Catalunya i València els segles XVII i XVIII (1977), La burgesía mercantil en la España del antiguo régimen (1985) i Família i política al segle XVI català (1990).

Moixó i de Francolí, Josep Antoni de

(Cervera, Segarra, 5 desembre 1751 – Santiago de Xile, Xile, 4 abril 1810)

Advocat. Personatge de família notable, germà de Benet Maria i de Maria Josefa. Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic.

Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales.

Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile. Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència.

El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes.

Miravalls i Bové, Armand

(Barcelona, 1916 – 1978)

Pintor. Deixeble d’Ernest Santasusagna i de l’Escola de Llotja de Barcelona. Un dels més típics representants de la pintura acadèmica catalana del segle XX. Exposà a Barcelona des del 1942.

Conreà el paisatge, les flors, la natura morta i la figura, però sobresurt en el retrat. Cal assenyalar, per la seva significació, el retrat de Pere Bosch i Gimpera (1970; Rectorat de la Universitat de Barcelona).

Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Miralles i Solà, Carles

(Barcelona, 25 maig 1944 – 29 gener 2015)

Hel·lenista, poeta i crític literari. Catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona.

Ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, Herodes, Xenofont d’Efes i d’altres. Ha publicat estudis sobre l’origen de la novel·la antiga i un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Clàssics i no entre Modernisme i Noucentisme (1972), Atenas (1989), Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (1986), etc.

Com a poeta (premi Salvat-Papasseit 1967), la seva obra -apareguda en diverses antologies- revela la seva formació humanística i manifesta una constant preocupació per la seva terra. El 1998 publicà la seva primera obra narrativa, Escrit a la finestra.

Fundador i primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, entitat de la qual fou secretari general (1998), també fou director de la revista “Ítaca”.

Mirabent i Vilaplana, Francesc

(Barcelona, 21 novembre 1888 – 5 maig 1952)

Filòsof. De família obrera, treballà d’empleat de banca fins que creà un negoci propi.

De formació autodidàctica, començà a conrear la novel·la i el periodisme. Estudià amb Serra i Húnter, en 1920-32 en fou auxiliar, i es doctorà el 1927.

Professor d’estètica a la Universitat de Barcelona (1943) i n’obtingué la càtedra el 1950. Intentà de convertir l’estètica en una ciència independent, contrària a l’irracionalisme i al fisiologisme.

Col·laborador de la “Revista de Catalunya”, entre d’altres.

Entre els seus treballs excel·leixen L’Escola escocesa i la seva influència en els filòsofs catalans del segle XIX (1922), Els estudis filosòfics a Catalunya (1927), La estética inglesa en el siglo XVIII (1927), De la bellesa (1936), Dos poetas: Valéry y Claudel y la estética (1946) i Estudios estéticos y otros ensayos filosóficos (1958).

Mir i Casases, Antoni

(Talarn, Pallars Jussà, 17 setembre 1830 – Tarragona, 27 gener 1888)

Metge i historiador. Fou catedràtic d’història natural i director de l’Institut de Tarragona. Publicà molts treballs de medicina i d’altres d’història i d’ensenyament: foren molts remarcables els que dedicà a la història local de Tremp.

Era membre de les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

Publicà Topografía médica de Tarragona, Monografía de la fidelísima villa de Tremp i Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá.

Minuart i Parets, Agustí Antoni

(Barcelona, 1677 – 1743)

Frare augustinià i filòsof. Professor i, més tard, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona.

Romangué a la ciutat durant el setge de 1713-14 com a destacat partidari de la resistència contra Felip V de Borbó.

El 1729 entrà com a membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Dels seus escrits destaca la Vida del venerable Antonio Centena, deán de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona (pòstuma, 1744).