(Catalunya, 1935 – 1936)
Organització política conservadora. Adherida a Renovación Española, agrupà els antics membres dels partits monàrquics.
Dreta de Catalunya
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (pol)
Corporació Metropolitana de Barcelona
(Catalunya, 1974 – 1987)
(CMB) Òrgan rector de l’Entitat Metropolitana de Barcelona. S’ocupa de la planificació i la gestió urbanística i la prestació de serveis d’interès metropolità (transport, avaries, escorxadors…).
El seu consell metropolità o ple l’integren alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats.
Fou dissolta l’any 1987 i les seves competències passen a l’Entitat Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.
Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya
(Catalunya, 1932 – 1939 / 1979 – )
Òrgan superior del govern de Catalunya, dirigit pel president de la Generalitat.
Exerceix funcions executives i administratives, segons els Estatuts d’autonomia del 1932 i del 1979.
Consell de la Generalitat
(Catalunya, 31 juliol 1936 – 1939)
Nom que prengué el govern de la Generalitat de Catalunya en iniciar la nova col·laboració amb els anarquistes i per imposició d’aquests.
Centre d’Assistència Primària
(Catalunya, segle XX – )
(CAP) Estructura sanitària del departament de Salut de la Generalitat.
Reconeguda al Pla de Salut de Catalunya, on s’atenen els problemes primaris de salut. Correspon als antics ambulatoris.
Catalunya i avant !
(Catalunya, 1882)
Lema del Centre Català. Fou pronunciat per primera vegada per Valentí Almirall en l’acte fundacional del Centre Català, al teatre Romea de Barcelona.
Governació, Conselleria de
(Catalunya, 14 abril 1931 – 1939)
Organisme político-administratiu de la Generalitat. Estigué sotmès a les vicissituds del traspàs de serveis, sobretot pel que es referia a qüestions de seguretat interior.
Adoptà en el primer moment el nom de Conselleria de Política Interior (14-28 abril 1931) i durant part de la guerra civil el de Seguretat Interior.
Sempre fou administrada per dirigents d’ERC, llevat del període en que fou suspès l’Estatut d’Autonomia, després dels fets del Sis d’Octubre, que ho fou per un membre d’UDC.
Durant la guerra civil creà la Junta de Seguretat Interior, la comissaria d’ordre públic, etc, i promulgà normes per a la constitució i funcionament dels ajuntaments.
La centralització de poders efectuada pel govern central de la República afectà de ple la seva existència.
Generalitat de Catalunya (1977 – )
(Catalunya, octubre 1977 – )
Institució política. Hereva de la Generalitat de Catalunya existent durant la Segona República,
Fou recobrada amb la democràcia, després de les primeres eleccions generals de l’estat espanyol, la Generalitat de Catalunya fou restablerta per segona vegada.
Redactat l’Estatut d’Autonomia (1979) i celebrades les eleccions al Parlament de Catalunya (1980), Jordi Pujol fou elegit cinquè president de la Generalitat de Catalunya restaurada i cent quinzè des de l’origen de la institució.
Enllaç: Generalitat de Catalunya
Galinsoga, afer
(Catalunya, juny 1959 – febrer 1960)
Campanya cívica en contra de Luis Martínez de Galinsoga, director de “La Vanguardia Española”, per la seva actitud; en protesta perquè es predicava en català a l’església de Sant Ildefons de Barcelona proferí la frase “Todos los catalanes son una mierda”, que s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona.
Com a resposta, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al diari, consistent en repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc.
La campanya se’ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte. Els partits polítics -aleshores clandestins- no hi col·laboraren, però sí que ho feren alguns dels seus militants a títol personal.
Al gener de l’any següent, Galinsoga escriví un article per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans, negà els fets i s’autoqualificà d’amic de Cambó. La resposta fou espectacular: escampada de fulls volants al Liceu.
La campanya continuà ampliant-se fins que pel febrer Galinsoga fou cessat. El diari havia perdut uns 20.000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30.000 exemplars i s’havia vist obligat a reduir pàgines.
Aquesta victòria contribuí al progrés de l’oposició catalana al franquisme i dugué als fets del Palau.
Furs de Catalunya
(Catalunya, segle XIII – segle XV)
Compilació de lleis normatives medievals de caràcter general donades pel rei des de Jaume I, també anomenades Constitucions.
Posteriorment, els furs foren lleis aprovades en les Corts Catalanes.
En les Corts del 1413, sota el regnat de Ferran I d’Antequera, foren compilades en Les Constitucions i altres drets de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 