(Catalunya, 1974 – )
Institució escolta, laica i coeducativa.
Creada per la fusió de Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies, Minyons de Muntanya i Nova Escolta del País Valencià.
Enllaç web: Escoltes Catalans
(Catalunya, 1914 – 1936 / 1979 – )
(EAPC) Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya.
Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979.
Enllaç web: Escola d’Administració Pública de Catalunya
(Catalunya, desembre 1965 – 2013)
Revista. Editada per la delegació d’ensenyament d’Òmnium Cultural. De periodicitat mensual, aparegué com a butlletí d’aquesta organització. El 1976 començà a ser impresa i il·lustrada, i des del 1985 té el nom i la presentació actuals.
Tracta de temes relacionats amb l’ensenyament als Països Catalans, amb preferència els referits a didàctica del català, sociolingüística catalana, qüestions de llengua i literatura d’interès educatiu, altres temes pedagògics i comentaris i crítiques de bibliografia escolar. Publicà sovint números monogràfics.
El 2013 Òmnium Cultural deixà de publicar la revista per problemes econòmics.
(Catalunya, segle XIX)
Grup de pensadors encapçalat per Joaquim Roca i Cornet.
Va publicar la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, “La Religión” (1837-41), continuada per “La Civilización” (1841-43).
La influència posterior de Jaume Balmes va ésser decisiva en l’evolució filosòfica i teològica del grup.
(Catalunya, 1961 – )
Entitat que promou les bones relacions entre els jueus i els cristians.
Després de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya, intel·lectuals, polítics i cristians compromesos començaren a interessar-se pels jueus i per Israel. En nasqueren unes esporàdiques manifestacions públiques que feren que la gent preocupada pels estralls de l’antisemitisme, però més encara pel seu possible reviscolament, es conegués.
Aquests, jueus i cristians, ajudats per unes monges de Nostra Senyora de Sió, s’agruparen vers l’any 1961, i el 1967 es constituïren en filial, però amb vida independent, de l’Amistad Judeo-Cristiana, de Madrid, autoritzada l’any anterior. El 1969, el grup català pogué estructurar-se oficialment.
El seu objectiu se centra a fomentar el coneixement i el respecte mutus, superant tots els prejudicis, entre jueus i cristians, mitjançant una acció cultural, no proselitista, de profunditat i continuada, basada, de preferència, en l’estudi del patrimoni comú: Déu, la Bíblia, la història compartida, etc.
(Catalunya, 1895)
Recull d’articles periodístics de Jacint Verdaguer.
Escrits arran de la polèmica suscitada pel “cas Verdaguer”, quan el poeta, suspès a divinis i perdut el favor de la casa de Comillas, de la qual era almoiner, a causa de la relació que el poeta va tenir amb un grup exorcista, fou desterrat al santuari de la Gleva.
(Catalunya, 1908)
Sardana amb text de Joan Maragall i música d’Enric Morera. Per a cor masculí.
La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall.
(Catalunya, 1891)
Obra coral, amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives.
Símbol de l’enyorança de la pàtria, assolí ràpidament una gran popularitat, especialment entre exiliats i emigrants.
(Catalunya, setembre 1937 – 1939)
Butlletí mensual del departament d’economia de la Generalitat de Catalunya publicat substituint el trimestral que sortia des del 1936.
Analitzà els problemes econòmics plantejats per la guerra civil i per la transformació social que el país experimentava.
(Catalunya, 1902 – 1907)
Obres narratives de Caterina Albert “Víctor Català”. Compreses en els volums Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907).
Amb un estil viu i rigorós i amb una gran minuciositat descriptiva, presenten una visió volgudament parcial de la realitat, l’aspecte més ombrívol de la vida rural, en la qual els personatges són éssers tarats físicament o moralment i on les motivacions constants són el dolor, la misèria i l’egoisme.
Els Drames rurals influïren en gran manera damunt la narrativa del començament del segle XX.
Dades dels Països Catalans 