Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Entesa Judeocristiana de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1961 – )

Entitat que promou les bones relacions entre els jueus i els cristians.

Després de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya, intel·lectuals, polítics i cristians compromesos començaren a interessar-se pels jueus i per Israel. En nasqueren unes esporàdiques manifestacions públiques que feren que la gent preocupada pels estralls de l’antisemitisme, però més encara pel seu possible reviscolament, es conegués.

Aquests, jueus i cristians, ajudats per unes monges de Nostra Senyora de Sió, s’agruparen vers l’any 1961, i el 1967 es constituïren en filial, però amb vida independent, de l’Amistad Judeo-Cristiana, de Madrid, autoritzada l’any anterior. El 1969, el grup català pogué estructurar-se oficialment.

El seu objectiu se centra a fomentar el coneixement i el respecte mutus, superant tots els prejudicis, entre jueus i cristians, mitjançant una acció cultural, no proselitista, de profunditat i continuada, basada, de preferència, en l’estudi del patrimoni comú: Déu, la Bíblia, la història compartida, etc.

En defensa pròpia

2 Respostes

(Catalunya, 1895)

Recull d’articles periodístics de Jacint Verdaguer.

Escrits arran de la polèmica suscitada pel “cas Verdaguer”, quan el poeta, suspès a divinis i perdut el favor de la casa de Comillas, de la qual era almoiner, a causa de la relació que el poeta va tenir amb un grup exorcista, fou desterrat al santuari de la Gleva.

Empordà, L’ -sardana-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1908)

Sardana amb text de Joan Maragall i música d’Enric Morera. Per a cor masculí.

La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall.

emigrant, L’

Deixa un comentari

(Catalunya, 1891)

Obra coral, amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives.

Símbol de l’enyorança de la pàtria, assolí ràpidament una gran popularitat, especialment entre exiliats i emigrants.

Economia -butlletí, 1937/39-

Deixa un comentari

(Catalunya, setembre 1937 – 1939)

Butlletí mensual del departament d’economia de la Generalitat de Catalunya publicat substituint el trimestral que sortia des del 1936.

Analitzà els problemes econòmics plantejats per la guerra civil i per la transformació social que el país experimentava.

Drames rurals

2 Respostes

(Catalunya, 1902 – 1907)

Obres narratives de Caterina Albert “Víctor Català”. Compreses en els volums Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907).

Amb un estil viu i rigorós i amb una gran minuciositat descriptiva, presenten una visió volgudament parcial de la realitat, l’aspecte més ombrívol de la vida rural, en la qual els personatges són éssers tarats físicament o moralment i on les motivacions constants són el dolor, la misèria i l’egoisme.

Els Drames rurals influïren en gran manera damunt la narrativa del començament del segle XX.

Disputació d’en Buc ab son cavall

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Obra anònima (bé que atribuïda a Anselm Turmeda per Marià Aguiló). Consta de 343 octosíl·labs apariats.

Escrita segurament a la segona meitat del segle XIV, relata la discussió del lladre Bernat Desbuc (o des Buc) amb el seu cavall sobre uns determinats aspectes de la vida religiosa del seu temps.

Es tracta d’una obra humorística de diàleg viu i intencionat, sense cap preocupació moralitzadora.

Fou editada, entre d’altres, per Wendelin Förster (1877) i per Lluís Faraudo (1911).

Diplomatari de l’Orient Català

1 Resposta

(Catalunya, 1914 – 1946)

Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.

Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català.

Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans. Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare.

És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia.

Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim

1 Resposta

(Catalunya-Aragó, 1455 – 1478)

Dietari privat. Un dels més antics i més importants escrits en català. El seu autor, que fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya el 25 d’octubre de 1435, ha estat identificat amb Melcior Miralles.

L’obra és constituïda per set unitats pràcticament independents l’una de l’altra, llevat de la quarta, que es representa com a continuació de la segona. La primera és una compilació de texts més o menys historiogràfics preexistents, que arriba fins al 1474; la segona, que té poc encara de dietari, arriba fins al 1471; les altres arriben, respectivament, fins al 1478, fins al 1461, fins al 1470, fins al 1476 i fins al 1478, data en que sembla que el dietari fou deixat ja per llest.

L’Institut d’Estudis Catalans n’encomanà l’edició, publicada a despeses de la Fundació Rabell i Cibils, a Josep Sanchis i Sivera i Francesc Martorell i Trabal, el darrer dels quals l’anotà abundantment; hom en tirà nombrosos plecs.

Interrompuda, però, la impressió, Josep Sanchis i Sivera edità la totalitat de l’obra el 1932.

Dietari de la Generalitat

1 Resposta

(Catalunya, 1411 – 1713)

Dietari on figuren els esdeveniments de caràcter militar, polític o religiós més importants per al Principat de Catalunya i més significatius de la vida ciutadana de Barcelona o de la generalitat.

L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont. En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos al·lusius als fets comentats.

Les anotacions van agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol. La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 (els posteriors foren destruïts a l’època borbònica), i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713.

Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu (1888), que en féu un resum en castellà fins el 1598, i per l’Associació de Bibliòfils (1950), amb transcripció i comentari de Marina Mitjà, que contés la part de Jaume Safont (1454-72).

L’Institut d’Estudis Catalans n’havia començat una edició crítica comentada, però els plecs tirats foren destruïts el 1939.

L’Arxiu de la Corona d’Aragó n’ha emprès una col·lecció completa dins la “Colección de Documentos Inéditos”, de la qual han estat publicats dos volums: el primer fins el 1458 i el segon fins el 1512.