(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Poeta i escriptor religiós. Participà en dos certàmens poètics barcelonins, en català (1601) i en castellà (1614).
Escriví dos tractats religiosos en castellà (1621 i 1625) i un Tratado de las comedias en que se declara si són lícitas.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. El 5 de maig de 1265 fou nomenat capità de les naus armades per combatre els sarraïns, potser substituint en funcions al joveníssim almirall Pere Ferrandis d’Híxar, bastard del rei Jaume I el Conqueridor.
(Catalunya, segle II aC)
Rei o cap dels ilergets. Citat per Tit Livi en relació amb les campanyes de Marc Porci Cató, l’any 195 aC.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Almirall. Durant el regnat de Martí l’Humà manà una esquadra catalana que, procedent de Sicília, sortí en campanya contra els turcs.
Gilabert de Besora (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1399, assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna.
Jaume de Besora (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels cent seleccionats per a combatre al camp de Bordeus al costat de Pere II el Gran i contra els valedors de Carles d’Anjou.
Jaume de Besora (Catalunya, segle XV – Còrsega, Itàlia, 1451) Cavaller i conseller reial. L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons IV el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa. La seva mort dificultà la penetració catalana; fou reemplaçat per Antoni d’Olzina.
Ramon de Besora (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels garantidors, el 1256, de la concòrdia pactada per acabar les lluites civils a l’Urgell. Actuà de testimoni al casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix.
Roger de Besora (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. En morir aquest (1381), fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu. Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix (1391), tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor.
(Catalunya, segle X)
Vicari o veguer del castell de Besora, documentat entre 981 i 994. Iniciador de la família.
Casat amb Ingilberga, la qual tingué una filla natural amb el comte Oliba Cabreta de Cerdanya.
Fou el pare de Gombau I de Besora, i de:
Emma-Ingilberga de Besora (Catalunya, segle X – segle XI) Muller de Guifre de Balsareny. Documentada entre 1013 i 1039. Fou mare del bisbe de Vic Guillem de Balsareny.
Oliba de Besora (Catalunya, segle X – segle XI) Bisbe d’Elna. Documentat entre 1009 i 1013.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou conseller i acompanyant de Pere II el Gran.
Signà com a testimoni el testament que el rei atorgà a port Fangós, el 3 de juny de 1282, abans de sortir en expedició a Barbaria i a Sicília.
Pere Bertran (País Valencià, segle XIV) Jurista. Compromissari a Casp. Havia estat al servei de Benet XIII (1397). Fou elegit pels compromissaris de Casp (1412) com a substitut de Giner Rabassa, representant de València. No votà cap dels candidats al·legant que no havia tingut temps d’estudiar llurs drets.
Pere Bertran (Catalunya, segle XIV – segle XV) Militar. Lluità a Sardenya a les ordres de Martí el Jove i de Pere de Torrelles. Es distingí especialment a la marxa a Oristany, en 1410, dirigida per Jordi de Caramany.
Pere Bertran (Barcelona, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Arquitecte. Construí el nou convent barceloní dels agustins començat el 1728.
(Catalunya, segle XIX)
Guerriller. Combaté amb gran duresa contra la invasió napoleònica.
Actuà sobretot a la Vall d’Aran. Arribà a dominar-la. Operà també al Pirineu aragonès. Infligí moltes baixes als seus enemics.
(Catalunya, segle XI – Girona, 1111)
Bisbe de Girona (1094-1111). Era fill d’Umbert de Sesagudes.
Al concili de Nimes (1096) fou mitjancer entre l’abat de Ripoll i Berenguer Sunifred, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona. Celebrà diversos concilis a Girona (1097-1101).
Dades dels Països Catalans 