(Catalunya, segle X – segle XI)
Vescomte de Barcelona. Era fill del vescomte Udalard I i de Riquilda, filla del comte Borrell II de Barcelona. Succeí el seu pare en morir aquest (1014).
Morí jove, deixant hereu el seu fill Udalard II, de molt poca edat. Durant la minoritat d’aquest governà el vescomtat un germà de Bernat Udalard, Guislabert, que no trigaria a ser també bisbe de Barcelona.
(Catalunya, segle XII – 1166)
Prelat. Fou elegit bisbe d’Urgell el 1163, succeint a Bernat Sanç. El seu govern fou breu però encertat.
Fou succeït a la diòcesi per Arnau de Preixens.
(Catalunya, segle XI – Urgell ?, 1092)
Prelat. Fou bisbe d’Urgell del 1075 al 1092, succeint al bisbe Guillem, que havia obtingut el càrrec per simonia.
Fou fidel seguidor dels principis del papa Gregori VIII de cara a la persecució als múltiples abusos existents en la provisió de càrrecs eclesiàstics. Instaurà la col·legiata d’Organyà (1090).
Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau.
(Catalunya, segle XIII)
Bisbe d’Elna (1230-58). El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunyó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix. Assistí a l’assemblea de Tarragona (1234), convocada per Jaume I de Catalunya.
Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà. El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló.
(Catalunya, segle XII)
Bisbe de Barcelona (1172-88). Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble. El 1179 assistí al concili Laterà III.
Fomentà la vida canònica de la catedral, de la qual augmentà considerablement el patrimoni. Protegí la ciència eclesiàstica.
(Catalunya, després 1032 – segle XI)
Noble. Fill de Berenguer Ramon I el Corbat i de Guisla de Balsareny. El testament del seu pare (1032) no el cita, segurament perquè encara no era nat.
Fou un dels hereus de la seva àvia, la comtessa Ermessenda (1058). La seva vida és molt poc coneguda.
Bernat I de Pallars Sobirà (Catalunya, segle XI – 1049) Segon comte privatiu de Pallars Sobirà (1035?-1049). Fill de Guillem II i d’Estefania. Fou succeït pel seu germà Artau I Miró.
Bernat II de Pallars Sobirà (Catalunya, segle XII – 1199) Comte de Pallars Sobirà (vers 1182-1199). Era fill d’Artau IV i de Guillema. Deixà només una filla, Guillema I, sota la tutela de la seva àvia.
(Catalunya, segle XVIII)
Metge. Doctorat a Cervera el 1794.
Autor d’investigacions sobre l’ús del mercuri a la terapèutica de certes malalties.
(Catalunya, vers 1113 – 1131)
Vescomte de Peralada (1128-31). Fill de Dalmau III de Rocabertí.
Rebé l’ajut de Ramon Berenguer III de Barcelona, quan el 1128 Ponç II d’Empúries intentà de desposseir-lo. Berenguer Renard deixà, en morir, el vescomtat al comte de Barcelona.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Mestre possiblement hebreu.
Jaume II de Catalunya li confià l’educació, a la primeria del segle XIV, dels seus fills barons majors: Jaume, el primogènit, que havia de renunciar a la corona, i Alfons, que seria Alfons III i guanyaria el sobrenom de Benigne.
Dades dels Països Catalans 