(Catalunya, segle XVIII)
Militar. Comandà el regiment de fusellers format el 1735 a Barcelona.
El 1762, arran de la guerra d’Espanya contra Portugal i Anglaterra, proposà la creació d’un regiment de 1.200 miquelets catalans a càrrec seu. Aquesta unitat fou efectivament autoritzada sota la denominació de regiment d’infanteria lleugera.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Militar. Combaté a Sardenya el 1409, a les ordres de Martí I el Jove, que morí a la campanya.
Blau tornà a Barcelona pel desembre de 1409, trametent les peticions per rebre més ajut que formulava el cap d’operacions d’aleshores, Pere de Torrelles.
Francesc Berenguer de Blanes (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1463 sostingué dures bandositats amb Lluís Crespí de Valldaura. Lluità a favor de Joan II a la guerra civil catalana. El 1466 manava algunes naus reials que perseguiren d’altres de la Generalitat i les obligaren a refugiar-se a Marsella. Fou lloctinent del monarca a Mallorca.
Guillem de Blanes (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Fou cap de la casa de l’infant Joan, el futur Joan I de Catalunya, tan bon punt fou creada aquella, en concedir-se al príncep nou nat el títol ducal de Girona. Demostrà un gran zel en el seu càrrec.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè en ser creat l’orde (1218), segons la relació existent d’aquell fet. Seria el primer màrtir de l’orde.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1394 intervingué com a diplomàtic a les negociacions empreses amb el comte de Foix. Fou un dels assistents a les Corts de Barcelona que demanaren al rei Martí I l’Humà, el 15 d’abril de 1410, la designació d’un successor per al cas de morir sense fills. Casat amb Blanca de Palau, foren els pares de Francesc, Jofre i Ramon de Blanes i de Palau.
(Catalunya, segle XV)
XXVII Abat perpetu de Santes Creus, elegit el 1436.
Fou comissari general del Cister.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de Ponç V d’Empúries i de Marquesa de Cabrera.
A la mort del seu pare, el 1313, n’heretà 20.000 sous.
(Itàlia, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama. Fou la primera muller de l’infant Ramon Berenguer I d’Empúries, fill del rei Jaume II de Catalunya. S’hi casà el 1327 i li donà una filla, Blanca d’Empúries.
Després de la seva mort, el seu marit tornaria a casar-se (1337) amb Maria Álvarez de Xèrica.
(Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de l’infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries, que era el més petit dels fills mascles de Jaume II de Catalunya, i de Blanca de Tarent.
Fou la primera muller d’Hug II de Cardona, vescomte de Cardona. Li donà una filla, Beatriu de Cardona, que anys després es casaria amb el comte Pere II d’Urgell.
Després de la seva mort, el seu marit es casà encara dues vegades.
(França, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Comtessa de Pallars. Germana de Roger Bernat IV, vescomte de Castellbó.
Es casà amb el comte Hug Roger II de Pallars, el qual, en morir (1416), li deixà les valls de Cardós, Espot i Berrós, i Llavorsí i Escaló.
El 1432 el seu nét, Arnau Roger IV de Pallars, intentà d’apoderar-se de les seves rendes.
(Catalunya, segle XIX – oceà Atlàntic, 1919)
Actor. Formà part de la companyia de Concepció Llorente.
Morí en el naufragi del vaixell Valbanera, quan anava a Amèrica.
Bertran de Biure (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Frare del Temple. Fou comanador de Puig-reig. El 1308, decretada la supressió dels templers, el seu lloctinent Galceran de Biure resistí algun temps a Puig-reig l’atac de les forces reials que volien fer-li desempara la fortalesa.
Galceran de Biure (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Frare del Temple. El 1308, essent lloctinent del comanador de Puig-reig, Bertran de Biure, resistí asprament contra les forces reials quan fou decretada la dissolució dels templers. A la fi hagué de capitular.
Jofre de Biure (Tarragona, segle XIV – Catalunya, 1334) Eclesiàstic. Fou ardiaca de la seu tarragonina. Escriví diverses obres de dret eclesiàstic, així com un estudi de les constitucions del seu arquebisbat, promulgades per Joan, patriarca d’Alexandria, al qual dedicà la seva obra.
Dades dels Països Catalans 