Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Foixà -llinatge-

(Foixà, Baix Empordà, segle XII – Catalunya, segle XIX)

Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.

El primer personatge documentat és Guillem de Foixà (Catalunya, segle XII)  Varvassor de Foixà (mitjan segle XII). Fou succeït pels seus fills:

Bernat (I) de Foixà  (Catalunya, segle XII)  Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Arnau (I). Morí sense descendència.

Arnau (I) de Foixà  (Catalunya, segle XII – 1209)  Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Bernat (I). Seguí la cort reial i testà el 1209.

El seu fill i successor fou: Bernat (II) de Foixà (Catalunya, segle XIII – vers 1259)  Tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens. Fou pare d’Arnau (II) de Foixà i de fra Guifré.

Foix, Esclaramunda de

(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Dama. Era filla de Roger Bernat II de Foix i d’Ermessenda de Castellbó. Es casà amb Ramon Folc V, que seria vescomte de Cardona. En tingué una filla, Brunissenda, que es casaria amb Guerau de Cervelló.

Morí aviat, i el seu marit es mullerà en segones núpcies amb Sibil·la d’Empúries.

Foix -llinatge-

(Occitània)

Llinatge nobiliari sortit de la casa comtal de Foix. Iniciat amb Roger I, primer comte de Foix.

Els seus membres van participar activament en els afers de Catalunya-Aragó i van arribar a ésser senyors d’extensos dominis a tots dos vessants pirinencs i reis de Navarra (1497).

Els Foix-Bearn o Bearn del comtat de Rosselló posseïren les senyories de Bompàs, Sureda, Ultrera, Santa Eugènia i Sant Joan de Pladecorts.

Fluvià -varis bio-

Francesc Xavier Fluvià  (Olot, Garrotxa, 1699 – Ferrara, Itàlia, 1783)  Jesuïta. Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona. Escriví Vida de san Ignacio de Loyola (1753) i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias (1753).

Hug de Fluvià  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, a l’expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Alfons III de Catalunya.

Joan de Fluvià  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a la revolta d’aquest contra Ferran I d’Antequera.

Jordi de Fluvià  (Barcelona, segle XVII)  Cavaller. Fou conseller tercer el 1620 i primer o en cap el 1630. El 1636 era nomenat administrador de places de Barcelona. L’any següent fou designat capità de les forces de la ciutat, però renuncià al càrrec per raons de salut i d’edat.

Ramon Fluvià  (Catalunya, segle XV)  Marí. Possiblement parent del gran mestre de l’orde de l’Hospital Antoni de Fluvià. En diverses ocasions navegà per la Mediterrània per compte de l’orde esmentat.

Fluvià, Guillem de -varis-

Guillem de Fluvià  (Catalunya, segle XIII – Lleida, 1283)  Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida el 1282, succeint a Guillem de Montcada. La seva governació fou molt breu, ja que morí l’any següent. Promulgà tanmateix unes constitucions notables. Successor seu fou Guerau d’Andrià.

Guillem de Fluvià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Era casat amb Brunissenda de Cardona, filla natural del vescomte Ramon Folc VI, i germana, per tant, dels successius vescomtes Ramon Folc VII i Hug VI d’Empúries.

Guillem de Fluvià  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Serví el papa Benet XIII. El 1398 es trobava entre els defensors del pontífex assetjats a Avinyó.

Flinch -forjadors-

Antoni Flinch  (Catalunya, segle XIX)  Forjador. Té obres remarcables a diverses residències particulars de Barcelona.

Joan Flinch  (Catalunya, segle XIX)  Forjador. Les seves obres foren molt estimades. Algunes d’elles obtingueren la medalla d’argent a l’exposició de Ferros Artístics celebrada a Barcelona el 1921.

Fita, Felip

(Catalunya, segle XVII)

Músic i frare benedictí. Prengué l’hàbit a Montserrat el 1609.

Ocupà l’abadiat del monestir de Sant Genís de Fontanes (Rosselló).

Finestres, Berenguer de -cavaller, s. XIII-XIV)

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Col·laborà a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc (1287), almenys pel que fa a l’aspecte financer dels preparatius.

Aquest pot ser l’homònim que, el 1315, rebé dels comtes de Pallars el feu de la vila i de la vall d’Espot.

Figueres, Salvador

(Catalunya, segle XVIII)

Compositor. A partir del 1734 fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona.

És autor de música religiosa, entre la qual es destaquen els oratoris Saúl convencido por David, San Magín (1940) i dos de tema marià.

Figueres, Francesc de

(Catalunya, segle XVI – Roma, Itàlia, segle XVI)

Frare caputxí. Era superior de la custòdia recoleta franciscana de Catalunya. Suprimida aquella per Felip II, entrà a formar part de la nova província caputxina de Catalunya (1583).

En seria definidor i superior provincial el 1593. Gaudí d’un gran prestigi.

Morí a Roma, mentre assistia a un capítol general de l’orde.