(Catalunya, segle XII)
Filla del comte Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls.
Es casà amb el vescomte Jofre II de Rocabertí. Fill seu fou Dalmau II de Rocabertí.
(Catalunya, segle XII)
Filla del comte Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls.
Es casà amb el vescomte Jofre II de Rocabertí. Fill seu fou Dalmau II de Rocabertí.
(Catalunya, segle XVI)
Fill de Lluís de Margarit i Carrillo. Es casà amb la pubilla Jerònima de Gallard, senyora de Sant Feliu de la Garriga, i foren pares de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard.
(Catalunya, segle XV)
Fill i hereu de Pere Margarit i germà d’Alfons Carrillo i Margarit. Fou senyor del Castell d’Empordà.
Pare de Pere de Margarit i de Vallseca.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XII) Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).
Bernat Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.
Bernat de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.
Francesc Margarit (Catalunya, segle XV) (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.
Francesc de Margarit (Catalunya, segle XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.
Guillem Guerau Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1150). Membre del llinatge.
Llàtzer de Margarit (Girona, segle XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.
Lluís de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.
Miquel Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.
Pere Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1145). Membre del llinatge.
Vicenç Margarit (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.
Joan (I) Margarit (Catalunya, segle XIV – segle XV) Probable fill de Bernat (I). Fou veguer de Camprodon (1400), castellà d’Alacant (1404) i, probablement, pare de Joan (II) Margarit i avi de Joan (III) Margarit.
Joan (II) Margarit (Catalunya, vers 1400 – vers 1456) Probable fill de Joan (I) Margarit. Fou secretari d’Alfons IV el Magnànim a Itàlia. És probable que fossin fills seus Bernat, Miquel i Francesc (o Franci).
Joan (III) Margarit (Catalunya, segle XV) Fou abat d’Amer (1449-76). Prengué part activa a la guerra contra Joan II, primer com a enemic del rei i després com a col·laborador seu.
(Catalunya, segle XIV)
Frare dominicà. Fou vicari general del seu orde el 1380. Gaudí de bon prestigi.
Anselm Turmeda en parlà a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques.
(Catalunya, segle XI)
Jurista. En unió de Ponç Bonfill March i de Guillem Borrell, que com ell eren jutges, redactà el nucli inicial dels famosos Usatges de Barcelona, en temps de Ramon Berenguer I de Barcelona.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics.
El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos de França. L’acompanyà en aquesta missió Simó de Marimon. El 1396 era veguer de Cerdanya.
(Catalunya, segle XVII)
Erudit. És autor d’un episcopologi de Vic (1628), que redactà en llatí.
L’obra acull moltes notícies i precisions que no han resistit pas les revisions historiogràfiques posteriors.
(Catalunya, segle XIX – 1904)
Escriptor. És autor de diverses obres teatrals, algunes d’elles de caràcter religiós.
Morí jove.