Arxiu d'etiquetes: castells

Ascó (Ribera d’Ebre)

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 73,63 km2, 70 m alt, 1.695 hab (2016).

0ribera_ebreSituat a la riba dreta de l’Ebre, llevat d’un petit sector, anomenat les Illes, que és a l’esquerra; al nord-oest de Tortosa. A la zona muntanyosa del terme, dominada per la serra de la Fatarella, hi abunden les pinedes.

Gairebé la totalitat de la superfície conreada és de secà (vinya, olivera, ametllers i altres arbres fruiters), encara que els regatges derivats de l’Ebre hi fan possible una part de regadiu (cereals, hortalisses). Amb tot, l’element econòmic més rellevant del municipi són les dues centrals nuclears, Ascó I i Ascó II, que aprofiten les aigües de l’Ebre. Àrea comercial de Reus.

Al cim del turó que domina el poble hi ha restes del castell d’Ascó, que va ser centre d’una comanda templera i, més tard, dissolt l’orde el 1312, hospitalera.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeFutbol Club

Artés (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 17,87 km2, 316 m alt, 5.596 hab (2016)

0bagesSituat a l’extrem oriental del pla de Bages, prop de la riera Gavarresa, a l’esquerra del Llobregat, al nord de Barcelona.

Gairebé tot el terreny és conreat; al secà s’hi cultiva principalment vinya, a més de cereals, oliveres i ametllers; i al regadiu, hortalisses, llegums i arbres fruiters. Hi ha també algunes indústries, sobretot tèxtils i vinícoles. Àrea comercial de Manresa.

El nucli antic de la vila es troba dalt d’un turó, on hi ha restes de l’antic castell d’Artés i de les muralles. És conserven també l’absis romànic, part de la nau gòtica i el campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria. Dins la primera quinzena d’abril té lloc a la vila una fira del vehicle usat.

Dins el terme, on han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, destaca també la masia de les Torres.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTelevisió

Arnes (Terra Alta)

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,97 km2, 506 m alt, 472 hab (2016)

0terra_altaSituat al sud-est de la comarca, al límit amb l’Aragó i a la dreta del riu d’Algars. Al sud del terme, accidentat pel massís muntanyós dels ports de Beseit, hi abunden els boscos de pi roig.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’oliveres, ametllers, cereals i vinya. La ramaderia també hi és important, i especialment l’apicultura. Explotació forestal. Cada vegada més hi ha turisme de muntanya. La indústria es limita a la derivada de les activitats agropecuàries (hi ha dos cellers que produeixen vi d’alta qualitat). Àrea comercial de Tortosa.

A la vila, que conserva l’estructura originària de l’edat mitjana amb restes de l’antic castell d’Arnes, hi destaquen la Casa de la Vila, renaixentista, l’església parroquial de Santa Magdalena, barroca del segle XVII, i algunes cases antigues amb portals adovellats.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Argençola (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 47,09 km2, 716 m alt, 227 hab (2016)

0anoiaSituat al sector occidental de la comarca, a la zona de transició amb la Segarra. Hi abunden els boscs de pins i d’alzines.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura, principalment de secà, dedicada gairebé exclusivament als cereals i també ametllers i petits sectors de vinya i horta. Ramaderia ovina i porcina. Hi ha també algunes pedreres, fàbriques de guix i jaciments de lignit. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant la segona meitat del segle XX.

El poble està situat en un promontori al peu de les ruïnes de l’antic castell d’Argençola; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, neoclàssica.

El terme comprèn, a més, els pobles de Clariana, amb ruïnes de l’antic castell, Contrast, la Goda, Rocamora d’Argençola, Carbasí, Albarells i Porquerisses, la caseria dels Plans d’En Ferran, la masia i torre de Tolosa i l’antic hostal del Violí.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Arbeca (Garrigues)

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 58,34 km2, 332 m alt, 2.240 hab (2016)

mapa garriguesSituat al nord de la comarca, dins la Depressió Central, al nord-est de les Borges Blanques.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (cereals, farratges, arbres fruiters i hortalisses), que es nodreix d’aigua del canal d’Urgell, i de secà: oliveres (que donen un oli de qualitat excel·lent, amb denominació d’origen oli de les Garrigues), vinyes, ametllers i cereals. Avicultura. La indústria està molt lligada a l’activitat agropecuària (pinsos i oli). Àrea comercial de Lleida.

La vila, que conserva algunes cases porxades, es troba al peu de les runes de l’antic castell d’Arbeca, fortalesa estratègica que va fer, abans de ser enderrocada, un paper important durant la guerra dels Segadors, la guerra de Successió i la primera guerra carlina. L’església parroquial de Sant Jaume és del segle XVII.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Anglès (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 16,31 km2, 181 m alt, 5.473 hab (2016)

0selvaSituat al nord de la comarca i a la dreta del Ter. La part de ponent, que s’enfila pel vessant de la muntanya de Santa Bàrbara, és coberta de boscos, sobretot de castanyers.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, la ramaderia i la indústria, principalment el tèxtil.

Al nucli antic, anomenat la Vila Vella i on abunden les cases de pedra, hi ha la plaça Major, antiga plaça d’armes del castell d’Anglès. L’església parroquial de Sant Miquel és renaixentista, dels segles XVI-XVII.

Dins el terme, on han estat trobats una necròpoli i un poblat hallstàttics, hi ha l’agregat de Sant Amanç, els veïnats de Pla d’Amunt i Pla d’Avall, el santuari de Santa Bàrbara i l’església de Sant Pere Sestronques.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Amposta (Montsià)

Municipi i capital de la comarca del Montsià (Catalunya): 138,31 km2, 8 m alt, 20.654 hab (2016)

0montsiaSituat al començament del delta de l’Ebre, el terme forma part del port dels Alfacs. El canal de la dreta de l’Ebre, que prové de la presa de Xerta, en rega el terme i conflueix amb l’antic canal de navegació que arriba fins a Sant Carles de la Ràpita.

Hi predomina el conreu de l’arròs, però també s’hi cultiven hortalisses, cereals i pesca fluvial. Gran part de la indústria es deriva de l’agricultura: molins arrossers, fàbriques de farines i de paper; indústria química i pobl_ampostasidero-metal·lúrgica. Central hidràulica. Pedreres que s’aprofiten per a la fabricació de materials per a la construcció.

És la capital del delta. Àrea comercial de Tortosa.

amposta1HISTÒRIA.- L’any 1097 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona féu construir a Artau II de Pallars, el castell d’Amposta que Ramon Berenguer IV adjudicà (1149) a l’orde de Sant Joan per tal que contribuís a la presa de Tortosa. Durant la guerra contra Joan II, els veïns d’Amposta es refugiaren al castell i oposaren una forta resistència (1465) als exèrcits del rei, per la qual cosa ell manà que fos enderrocat (1466). Durant la primera guerra carlina fou assetjat per Ramon Cabrera amb 3.000 homes contra dues companyies soles, però aquestes pogueren resistir fins a rebre reforços de Tarragona i foragitar els carlins (1837).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeClub FutbolClub Natació

Altafulla (Tarragonès)

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 6,95 km2, 52 m alt, 5.034 hab (2016)

0tarragonesSituat a la zona costanera. Cap a l’interior el relleu és abrupte i accidentat, i hi abunden les garrigues i roquerars.

L’agricultura de secà i de regadiu i la indústria química fan de complement al turisme, la més important font de riquesa del municipi, molt concentrada en la zona litoral. fins al promontori dels Muntsaltafulla1. Els càmpings, les urbanitzacions de xalets i els edificis d’apartaments se succeeixen a la vora del mar. Hi són d’interès les restes d’una vil·la romana a la zona dels Munts.

Al poble destaca el castell d’Altafulla, al mig del nucli emmurallat, amb torres i merlets, l’església neoclàssica de Sant Martí, bastida segons sembla sobre les restes d’un temple medieval, i l’antic barri marítim de les Botigues del Mar, amb la Casa de l’Arc.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Alòs de Balaguer (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 69,08 km2, 297 m alt, 125 hab (2016)

mapa nogueraS’estén a banda i banda del Segre, que passa pel terme en direcció est a oest. La part septentrional està accidentada per la serra de Sant Mamet.

El regadiu (blat, patates, farratges, hortalisses) es concentra als marges del riu. És més important el secà (pastures, cereals, arbres fruiters, oliveres i vinya). La ramaderia (bestiar boví, porquí, oví i cabrum), l’apicultura i la cria d’animals de granja complementen l’economia. Hi ha dues mines de bauxita. La població a partir del 1900 ha disminuït.

La vila es troba a la dreta del Segre, esglaonada en un turó coronat per les ruïnes d’un castell documentat ja el 1040. L’església parroquial de Sant Feliu té dos retaules de pedra, policromats, dels segles XIV-XV.

Dins el terme es troba la cova de l’Aigua, cova d’habitació de l’eneolític i de l’edat del bronze. Hi ha també el despoblat de la Nau.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Alguaire (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 50,11 km2, 304 m alt, 3.006 hab (2016)

0segriaSituat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al vessant d’un petit turó, al nord-oest de Lleida. Dividit en dos sectors, un d’altiplà i l’altre a la plana del Segrià estricte.

L’oferta econòmica del municipi es basa principalment en l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i arbres fruiters) i el regadiu, alimentat pels canals d’Aragó i Catalunya i de Pinyana, on s’hi conrea cereals, alfals, arròs i hortalisses. La indústria, tèxtil, agropecuària, hidroelèctrica i alimentària, completa les activitats econòmiques del municipi. Àrea comercial de Lleida.

El poble conserva restes de l’antic castell d’Alguaire.

Dins el terme es troben també l’ermita de la Mare de Déu de Merli, als afores, i el despoblat i antic terme de Ratera.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques