Arxiu d'etiquetes: castells

Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

32 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 30,56 km², 82 m alt, 57.543 hab (2016)

0valles_occidental

Estès per la depressió vallesana fins al vessant nord de la serra de Collserola.

La vida econòmica del municipi, tradicionalment agrícola, amb conreus de secà (vinya, cereals i farratges), ha experimentat un canvi profund a partir de mitjan segle XX amb la proliferació d’urbanitzacions i l’expansió de la indústria, actualment molt diversificada (fabricació de materials per a la construcció, tèxtil, química i sidero-metal·lúrgica) i que ha provocat un espectacular augment demogràfic. Àrea comercial de Barcelona.

pobl_cerdanyola

El poble és al peu dels contraforts de Collserola; amb la formació de nous barris, es troba pràcticament unit avui al poble veí de Ripollet; al nucli antic destaca l’església parroquial de Sant Martí, modernista, i el castell de Sant Marçal (o castell de Cerdanyola), totalment remodelat. Al segle XII fou bastit a Collserola el monestir, després palau, de Valldaura.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic poble de Sant Iscle de les Feixes, el santuari de Santa Maria de les Feixes, l’antic sanatori de la Flor de Maig, les urbanitzacions de Montflorit, de Bellaterra (on hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona i el jardí botànic del Pedregar), la caseria de Can Cerdà, els barris de Serraperera i la Ciutat Badia. També hi ha restes d’un poblat ibèric al turó de Ca n’Oliver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Futbol Club

Celrà (Gironès)

10 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 19,53 km2, 71 m alt, 5.303 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de Girona, a la dreta del Ter. La zona muntanyosa, al sud i a l’oest, és coberta de pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (blat de moro i arbres fruiters, gràcies a la sèquia procedent del Ter) i de secà (vinya i cereals), la ramaderia (bovina, porcina i ovina), l’avicultura i la indústria, especialment química i alimentària. Explotació forestal. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba a la plana, al límit amb la zona muntanyosa, presidit per l’església parroquial de Sant Feliu, del 1803; en el barri dit del Castell hi ha les restes de l’antic castell de Celrà.

Dins el terme hi ha, a més, els veïnats de Palagret i el Mas Blanc i les restes de l’antic castell de Mabarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Taller de Història – UCE Celrà

Catllar, el (Tarragonès)

16 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 26,43 km2, 59 m alt, 4.211 hab (2016)

0tarragones(o el Catllar de Gaià)  Situat al nord de Tarragona, a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral. Prop de dues terceres parts del territori no són conreades, amb gran predomini de garriga i algunes hectàrees de pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i també amb cereals, avellaners, oliveres i garrofers, complementada per algunes petites indústries (fàbriques de teixits de cotó i paper). Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a la riba dreta del Gaià, al peu de les ruïnes de l’antic castell del Catllar; l’església parroquial, renaixentista, és dedicada a sant Joan.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Tapioles i de Cocons, els veïnats de la Plana i dels Masmoragues i el petit enclavament de la Quadra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellví de Rosanes (Baix Llobregat)

13 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 16,38 km2, 178 m alt, 1.807 hab (2016)

0baix_llobregat(ant: Castellvell de Rosanes)  Situat al sud-est de Martorell, estès des de l’extrem septentrional de la serra d’Ordal fins a la dreta de l’Anoia (afluent del Llobregat). A la zona muntanyosa hi ha pinedes i alzinars.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres) i la indústria del cartró. Àrea comercial de Barcelona. La població ha experimentat un important ascens durant els darrers anys.

El poble és a 1,5 km de la riba dreta de l’Anoia, en un coster on hi ha les ruïnes del castell de Rosanes, dit també castell de Castellvell de Rosanes, on hi estigué presoner i hi morí (1398) el comte Joan I d’Empúries; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Formà part de la baronia de Castellvell.

Dins el terme es troba la caseria dels Àngels i l’antic convent agustinià anomenat Casa de Déu de Miralles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellví de la Marca (Alt Penedès)

23 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 28,40 km2, 198 m alt, 1.545 hab (2016)

0alt_penedesSituat entre els contraforts orientals del Montmell i el Baix Penedès, drenat per la riera de Marmellar (afluent del Foix). El cap del municipi és el poble de la Múnia.

La vida econòmica local està basada en l’agricultura (vinyes, i també cereals i oliveres), l’avicultura i la ramaderia de llana. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble de Castellví de la Marca, antic cap municipal, es troba en un turó on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellví. Hi destaca l’església de Sant Sadurní, d’origen romànic; l’actual temple parroquial, de construcció moderna, és al nou barri de les Casesnoves de la Riera.

Dins el terme hi ha la cova de can Pasqual, amb restes ibèriques, el castell de Pujades i diverses masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellterçol (Moianès)

29 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 31,90 km2, 726 m alt, 2.351 hab (2016)

0moianesSituat al límit amb el Bages, entre l’altiplà del Moianès i la depressió vallesana, als vessants de la serra de Granera.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura de secà (cereals, patates), la ramaderia bovina i porcina (orientada a la fabricació d’embotits) i la indústria tèxtil, actualment, però, en crisi. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

La vila s’assenta a l’extrem meridional de l’altiplà de Moià, damunt la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Besòs; destaquen el nucli antic, al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, i la casa natal d’Enric Prat de la Riba, convertida en museu el 1984, on són conservades les partitures de la tradicional dansa de Castellterçol. Al sud de la vila hi ha el castell de Sant Miquel, on s’assentava l’antic castell de Castellterçol, esmentat ja el 925.

El municipi comprèn l’antic poble de Sant Julià d’Uixols, l’església de Sant Llogari de Castellet i l’antic castell de la Sala, així com diversos sepulcres megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Coral

Castellolí (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,28 km2, 415 m alt, 573 hab (2016)

0anoiaSituat al nord-est d’Igualada, a la vall de la riera de Castellolí, a la conca d’Òdena, al vessant occidental de la serra de Montserrat. El terme és en part accidentat pel coll del Bruc.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya, hortalisses, cereals i ametllers) i la indústria tèxtil. Boscos de pins. Àrea comercial d’Igualada.

El poble és al llarg de l’antic camí ral de Lleida a Barcelona, prop de la cinglera que limita la vall a llevant, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellolí, del segle X, i al costat l’església romànica de Sant Feliu; l’església parroquial de Sant Vicenç fou bastida al segle XV, substituïda el 1705 per una construcció més gran.

Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases de l’Alzina i el balneari de la Puda de Francolí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castelló de Farfanya (Noguera)

17 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 52,62 km2, 358 m alt, 556 hab (2016)

0nogueraSituat al nord-oest de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, als contraforts de la serra Llarga. El terreny és moderadament accidentat per la serra Llarga, amb boscos d’alzines i roures i pasturatges.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals -blat, ordi- i oliveres), el regadiu (farratge, fruiters i cereals), la ramaderia (bestiar boví, porcí, aviram i conills) i la indústria agropecuària. Àrea comercial de Balaguer.

La vila, antigament emmurallada, és a la dreta del Farfanya, al peu de les ruïnes del castell de Castelló, d’origen islàmic, i de l’església parroquial de Santa Maria, gòtica (fi del segle XIV), que conserva el sepulcre d’Ermengol IX d’Urgell i dos notables retaules de pedra; dins la vila també hi destaca l’església de Sant Miquel, amb portalada romànica; i alguns casals renaixentistes i carrers porticats.

Dins el municipi hi ha l’antic terme i granja de Torredà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellnou de Bages (Bages)

5 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 29,16 km2, 469 m alt, 1.287 hab (2016)

0bagesSituat al nord de la vila de Santpedor, entre les conques del Llobregat i el Cardener i accidentat al nord per la serra de Castelladral, al nord de Manresa. Les pinedes i pastures ocupen bona part del territori.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya i cereals). Increment recent de la població gràcies a les noves urbanitzacions. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la partió d’aigües entre el Llobregat i el Cardener; es formà al voltant de l’antic castell de Castellnou (segles X i XI); destaca l’església parroquial de Sant Andreu, romànica basilical del segle XI, molt modificada el 1671.

Dins el terme hi ha el llogaret d’Argençola (al peu de la serra) i les caseries de Viladelleva, les Vilaredes i Puget.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellgalí (Bages)

12 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 17,21 km2, 266 m alt, 1.995 hab (2016)

0bagesSituat al sud de Manresa, a la confluència del Llobregat i el Cardener, i estès fins als contraforts septentrionals del massís de Montserrat.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura de secà (vinya i cereals), la indústria de maquinària elèctrica i tèxtil (colònia Boades), activitats complementades pel regadiu (que aprofita l’aigua del Cardener) i l’explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Manresa.

El poble és format pel nucli antic, on hi ha l’església parroquial dedicada a sant Miquel, situat en una elevació on domina la confluència dels dos rius; i pel Raval o la Fàbrica, a la riba dreta del Cardener. L’antic castell de Castellgalí fou destruït al segle XV.

Dins el terme hi ha el sepulcre monumental romà conegut per la torre del Breny i l’antiga quadra de Cirerencs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques