Arxiu d'etiquetes: castells

Fornells de la Selva (Gironès)

9 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 11,86 km2, 102 m alt, 2.547 hab (2016)

0girones

Estès pel pla de Girona, al sud d’aquesta ciutat, a la vall mitjana de l’Onyar, estès a banda i banda del riu, afluent del Ter, al sud de Girona.

La major part de la superfície del terme és conreada, amb gran predomini del secà: cereals (blat, civada i ordi), blat de moro, farratges i vinya; el regadiu aprofita l’aigua del subsòl. També són importants l’activitat ramadera (bovina i porcina) i l’avicultura. Hom hi ha instal·lat locals comercials i magatzems, especialment de l’automoció i d’electrodomèstics. Hi ha bòbiles. Àrea comercial de Girona.

El poble és a l’esquerra de l’Onyar; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Cugat, gòtico-renaixentista, fortificada (segona meitat del segle XVI). L’antic castell de Fornells és esmentat ja el 1048.

Dins el terme es troben els veïnats de la Barceloneta, del Mas Cases i del Mas Serra.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Forès (Conca de Barberà)

17 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 16,03 km2, 866 m alt, 47 hab (2016)

0conca

Situat al sud dels altiplans de la Segarra, accidentat per la serra de Forès, sector per damunt de la serra del Tallat, que està compresa dins els Comalats, on neix el torrent de Forès, que desguassa, per la dreta, al riu Corb, aigua amunt de Guimerà; a la vora meridional dels altiplans de la Segarra, al nord de Montblanc. El relleu és accidentat i ocupat per pastures i algunes pinedes.

La vida econòmica del municipi, en procés de despoblament, es limita a l’agricultura de secà, principalment cereals i vinya, complementada pels ametllers. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble es troba en un turó, al voltant de l’antic castell de Forès i de l’església parroquial de Sant Miquel, romànica (esmentada ja el 1154). Pertangué al monestir de Santes Creus. A l’oest del poble hi ha el raval del Pla de la Bassa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Font-rubí (Alt Penedès)

35 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 37,42 km2, 319 m alt, 1.363 hab (2016)

0alt_penedes

Estès des del centre fins a l’extrem nord-occidental de la comarca, drenat per diverses rieres, com la de la Maçana o de les Graus, afluent del Foix, al nord-oest de Vilafranca del Penedès. El relleu és accidentat per la serra de Font-rubí i la de l’Avellà (de la Serralada Litoral Catalana), amb pinedes i alzinars.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, cereals -blat, ordi i civada-, oliveres, arbres fruiters i patates), complementada per la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i la petita indústria vinícola. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és en un turó, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Font-rubí, del segle XIV, que esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia. L’església parroquial és dedicada a sant Pere i a sant Feliu. La capitalitat municipal l’ostenta, però, el poble de Guardiola de Font-rubí.

El terme comprèn també, el poble de Grabuac, les caseries del Coll de la Barraca, l’Avellà, l’Alzinar, les Casesnoves, la Maçana, Sabanell, Obagues i Mas Molló i el raval de les Casesnoves de la Mata.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Foixà (Baix Empordà)

23 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 18,80 km2, 85 m alt, 309 hab (2016)

0baix_emporda

Situat a la dreta del riu Ter, al límit amb el Gironès, al nord-oest de la Bisbal d’Empordà. Dins el terme neix la riera de Foixà, que aflueix al Daró per l’esquerra, al terme de Fontanilles. La zona forestal és ocupada per alzines, pins, garrigues i bruc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, patates i vinya), complementada per la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és dividit en dos sectors, un al nord, on hi ha l’església parroquial de Sant Joan, gótico-tardana, i l’altre al sud, en un turó coronat per l’antic castell de Foixà, monument històrico-artístic, que conserva una torre circular i una capella del segle XIII. Fou centre de la baronia dita varvassoria de Foixà, dins el comtat d’Empúries. El 1395, prop del castell, mentre caçava, morí el rei Joan I de Catalunya.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Floresta, la (Garrigues)

5 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 5,46 km², 316 m alt, 155 hab (2016)

0garrigues

A l’est de les Borges Blanques, al límit amb la plana d’Urgell. Situat prop de la zona de regadius del canal d’Urgell, l’aigua no arriba, però, al terme.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura de secà, dedicada sobretot a l’olivera, amb conreus associats de vinya, ametller i cereals. Les terres són d’explotació directa. La ramaderia (porcina i ovina) i l’avicultura fan de complement. Hi ha una cooperativa agrícola per a la producció d’oli. Hom explota pedreres de gres. Àrea comercial de Lleida. La població ha experimentat un fort descens a partir del segon terç del segle XX, si bé actualment s’ha estabilitzat.

El poble és a la vora del torrent de Vinaixa, al voltant de l’antic castell de la Floresta, del segle XIV amb vestigis romans. L’església parroquial és dedicada a sant Blai. Hi ha estació del ferrocarril de Tarragona a Lleida.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Flix (Ribera d’Ebre)

25 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 116,90 km2, 47 m alt, 3.677 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat en un gran meandre de l’Ebre, a la Depressió Central, al peu de la serra de la Fatarella, estenent-se a banda i banda del riu. El terreny és abundant en vegetació natural, especialment pinedes.

Tradicionalment l’agricultura ha estat l’activitat econòmica principal; s’hi conreen, de secà, vinya, gra, ametllers i, sobretot, oliveres. Al regadiu, aprofitant les aigües de l’Ebre, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, boví, porcí, cavallí i cabrum. La indústria, però, és l’activitat econòmica que ocupa una part més gran de la població activa (electroquímica, metal·lúrgica, construcció, confecció, arts gràfiques). També hi ha l’embassament de Flix, amb la central elèctrica de Flix. El municipi té una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat a partir del 1980.

La vila és al lloc de més estrangulament d’un pronunciat meandre de l’Ebre; es va formar al voltant del castell de Flix, esmentat ja el 1154, avui en ruïnes; l’església parroquial de Santa Maria és d’estil gòtico-tardà. Ja fora del meandre hi ha la colònia fabril (la Fàbrica) i dos barris nous: els Comellarets i la Bantonella. L’any 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix per tal de dominar el tràfic de l’Ebre.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Vingalis, el despoblat del Mas de Flix i el santuari del Remei de Flix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut

Finestres -Garrotxa-

2 Respostes

(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)

(o Santa Maria de Finestres)  Poble (880 m alt), damunt la serra de Finestres. El 1970 tenia nou famílies en poblament dispers.

L’església parroqial i santuari (la Mare de Déu de Finestres) és a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres (960 m alt), que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser.

El castell és esmentat ja el 947, a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria; pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú. El 1323 formava part de la baronia de Santa Pau. En 1464-73 estigué en poder dels remences, i en fou un important centre d’operacions.

L’església de Santa Maria esdevingué priorat benedictí depenent de Sant Esteve de Banyoles, i s’extingí el 1836. Fou molt afectada pels terratrèmols del 1427, i fou refeta i ampliada el 1779. El 1836 esdevingué parròquia.

Fígols (Berguedà)

22 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 29,31 km2, 1.154 m alt, 40 hab (2016)

0bergueda

(o Fígols Vell)  Situat a la dreta del Llobregat i envoltat per les serres de Matarodona, Ensija i els rasos de Peguera, comprèn les altes valls de la Garganta i del Peguera. Terreny accidentat, amb una tercera part del territori improductiu, en gran part ocupat per pasturatges i pinedes.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura (sobretot farratges), la ramaderia bovina i porcina, l’explotació forestal, el turisme hivernal (estació d’hivern dels rasos de Peguera). Tingué indústria dedicada a la mineria (mines de lignit). Àrea comercial de Berga. El poblament, amb notable tendència a disminuir, és molt dispers.

El poble, dit també Fígols de les Mines, és situat damunt la vall del Llobregat; de poblament dispers, té el centre a la parròquia de Santa Cecília, edifici romànic; al nord-est hi hagué el castell de Fígols, esmentat al segle XI.

Altres nuclis del municipi són els pobles de Fumanya i de Peguera i la masia i antiga església de Ferrús.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Far d’Empordà, el (Alt Empordà)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,00 km2, 44 m alt, 553 hab (2016)

0alt_emporda

Situat en un terreny pla, al sud-est mateix de Figueres, terme del qual el separa el riu Manol, afluent de la Muga.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), complementada pel regadiu (la qual és encara poc important tot i que travessa el terme el rec del Molí d’En Dorra), i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Figueres.

El poble, aturonat, és esmentat ja el 844, i s’estructura al voltant de les ruïnes de l’antic castell del Far, dins el recinte del qual hi ha l’església parroquial de Sant Martí, d’una sola nau, fortificada, que se utilitzà encara durant la guerra Gran pel comte de La Unión (1793), i fou ocupat pels napoleònics durant la guerra del Francès.

En el mateix terme, al sud del poble, hi ha el veïnat de l’Oliva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Falset (Priorat)

46 Respostes

Municipi i cap comarcal del Priorat (Catalunya): 31,62 km2, 364 m alt, 2.834 hab (2016)

0priorat

Situat a la serralada Pre-litoral, als estreps septentrional de la serra de Llaberia, a la conca central del riu de Siurana, que limita el terme pel nord, entre el Camp de Tarragona i el nus de l’Ebre. El relleu és en part accidentat, i les terres no conreades són ocupades per garriga, boscs de pi blanc i pasturatges.

ECONOMIA: Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (s’hi conrea vinya i avellaners, alternant amb oliveres, ametllers i garrofers), al regadiu s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses, i la indústria (del moble, de la confecció, etc), que ha deturat el descens demogràfic iniciat a començament del segle XX. És centre d’una àrea comercial, dependent de Reus.

pobl_falset

LA VILA: És d’origen islàmic, s’estén al peu de l’antic castell de Falset, medieval i després presó; se’n destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; la plaça porticada de la Quartera i l’edifici del celler cooperatiu (del 1919, obra de Cèsar Martinell). Prop de la vila hi ha l’ermita de Sant Gregori. Hi ha fires el 30 de novembre i el 21 desembre.

HISTÒRIA: Integrat al valiat de Siurana durant la dominació islàmica, al segle XII passà a formar part de la baronia de Castellvell i, posteriorment, de la d’Entença. Al primer terç del segle XIV fou retornada al poder reial, aleshores Falset adquirí l’autonomia i formà el seu consell municipal, autonomia que conservà en passar a dependre del comtat de Prades, i el seu castell fou sovint (segle XIV) residència dels comtes. El seu castell fou un objectiu militar disputat a les guerres de Successió, del Francès i dels Malcontents. Ha estat, fins al decenni 1960-70 cap del partit judicial, incorporat actualment al de Reus.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira del Vi