Arxiu d'etiquetes: castells

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

54 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 33,85 km2, 674 m alt, 2.695 hab (2017)

0concaSituat al nord-est de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia. El terme és accidentat per la serra de Queralt i drenat per la capçalera del Gaià (altiplà de Santa Coloma).

L’agricultura és gairebé tota de secà: cereals, ametllers i vinyes. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria de la construcció (formigó) i tèxtil (cotonera i de fibres artificials). Pedreres.

pobl_santa_coloma_queraltLa vila és a la capçalera del Gaià; estigué emmurallada i conserva diversos portals; l’església arxiprestal de Santa Coloma és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb un robust campanar (segle XVII) i conté un magnífic retaule d’alabastre, obra de Jordi Joan (1387); el palau dels comtes de Santa Coloma, edifici massís i fortificat, està en bastant bon estat i s’hi realitzen diversos actes culturals. Als afores hi ha l’antic convent de Santa Maria de Bell-lloc, on hi han els sepulcres dels senyors de Santa Coloma.

L’origen de la població es troba en el castell de Queralt que fou el centre de la baronia de Queralt i, a partir del 1599, del comtat de Santa Coloma.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys, la caseria i antigua quadra del Codony, l’antic terme de la Torre d’En Bord i la masia i antic poble d’Almenara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural – Escola Cor de Roure – Club Atlètic

Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

13 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 9,12 km2, 22 m alt, 27.982 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del Llobregat, al nord-oest de Sant Feliu de Llobregat i accidentat en part pel massís de Garraf.

Agricultura en recessió; els conreus més estesos són els de fruiters i d’hortalisses. La indústria està molt diversificada; sobresurt la de fabricació de materials per a la construcció, en especial de ciment, la sidero-metal·lúrgica, la tèxtil (cotonera i de gèneres de punt), la d’arts gràfiques i la de la construcció. Àrea comercial de Barcelona. La població es quadruplicà en el període 1960-80.

El poble és format pel nucli més antic i la zona d’expandiment modern. Església parroquial de Sant Vicenç (1717). El poble esdevingué el nucli de població més important de la baronia de Cervelló, fins al punt que hi construïren el castell nou de Cervelló (o castell de Sant Vicenç).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió de Botiguers

Sant Vicenç de Torelló (Osona)

4 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 6,56 km2, 555 m alt, 1.998 h (2017)

0osonaSituat al sector nord de la plana de Vic, entre el riu Ter i el seu afluent el Ges, accidentat per la serra de Bellmunt, al límit amb el Ripollès. Els vessants muntanyosos estan coberts de boscos de pins, roures i alzines, i de prats naturals.

Les terres planes es dediquen a l’agricultura. Conreus de secà (cereals i patates). Bestiar boví i porcí. Avicultura. Indústria tèxtil tradicional. Escorxador. Àrea comercial de Vic.

El poble és en un petit serrat a la dreta del riu Ges. L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, és coneguda des del 1059, fou ampliada el 1624 i restaurada el 1974. Restes de l’antic castell de Torelló.

El terme comprèn, a més, les antigues colònies tèxtils de Borgonyà i de Vila-seca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Vicenç de Castellet (Bages)

9 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 17,13 km2, 176 m alt, 9.300 hab (2017)

0bages(o Castellet de Bages)  Situat al sud de la comarca, travessat pel Llobregat, prop del seu aiguabarreig amb el Cardener.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen vinya (en recessió), ametllers, cereals i oliveres; el regadiu produeix hortalisses i fruiters. Explotació de pedreres de calcàries i sorrenques. Important indústria tèxtil cotonera i de fibres artificials, de la construcció, derivada de la fusta, sidero-metal·lúrgica i paperera. Àrea comercial de Manresa. La població ha tingut un enorme creixement al llarg del segle XX.

El poble és situat a la riba esquerra del Llobregat, al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de Castellet de Bages (en ruïnes) amb el santuari marià de la Mare de Déu de Castellet, el poble de Vallhonesta (amb església romànica de Sant Pere) i la colònia tèxtil del Barri Nou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca

Sant Salvador de Guardiola (Bages)

8 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 37,15 km2, 334 m alt, 3.127 hab (2017)

0bages(o Guardiola de Bages)  Situat al sector sud-oest de la comarca i de Manresa, a les vores de la riera de Guardiola, afluent del Llobregat.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen vinya (en recessió) i cereals. Indústria alimentària, perfumeria i tèxtil. El terme ha pres caràcter de lloc d’estiueig o de segona residència d’un bon nombre de manresans, amb la construcció de nombrosos xalets i urbanitzacions. Àrea comercial de Manresa. Població dispersa, en ascens.

El poble sorgí al peu de l’antic castell de Guardiola, del qual hi ha restes; capella gòtica de la Mare de Déu de Gràcia. L’església parroquial és del 1640 i és situada al pla.

El municipi comprèn, a més, el poble de Salelles i diversos veïnats o ravals, com el Sellerès, Coll d’Arboç, el Parrot, etc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Montserrat

Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 13,84 km2, 326 m alt, 2.170 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la vall del riu de Bitlles, a la vall mitjana del riu de Mediona (a les fonts de les Deus brollen les aigües d’ambdós rius), accidentat per la serra de Mediona, al sector nord-oest de la comarca. Boscs de pins i matollar.

L’agricultura és la base de l’economia del municipi, amb conreus de secà (cereals, vinya, oliveres, farratges i arbres fruiters) i de regadiu (hortalisses). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria tèxtil, minera i paperera (paper de fumar). Estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila és a l’esquerra del riu de Mediona, continuada pel raval de la Bòria, sota un turó que dominen les restes de l’antic castell de Sant Quintí de Mediona. L’església parroquial de Sant Quintí és la de l’antic monestir de Sant Quintí de Mediona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball de Diables

Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 34,72 km2, 305 m alt, 4.313 hab (2017)

0valles_orientalSituat als vessants meridionals del massís del Montseny.

Agricultura (blat, patates, farratges, hortalisses i vinya). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l’agricultura (pinsos). Segones residències. Àrea comercial de Granollers. Població en ascens.

El poble és a la dreta de la riera de Vilamajor. El nucli antic, dit la Força, és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, gòtico-tardana, amb interessant campanar romànic, separat, dit la Torre Roja, i que formà part possiblement de l’antic castell de Vilamajor.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Susanna de Vilamajor, l’antic lloc de Brugueres, l’ermita de Sant Elies i la partida de Vallserena.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sant Pere de Ribes (Garraf)

37 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 40,80 km2, 44 m alt, 30.142 hab (2017)

0garrafSituat al vessant sud del massís de Garraf.

L’agricultura és de secà; s’hi conreen cereals, llegums, tubercles, farratges, hortalisses i fruiters. Cria de bestiar i avicultura. Pedreres de calcàries. Indústries derivades de l’agricultura, de la construcció, de la fusta, alimentària, paperera, de les arts gràfiques i química. Economia influïda per la proximitat de Sitges (turisme, urbanitzacions, casino) i Vilanova i la Geltrú (barris de les Roquetes del Garraf i Vilanoveta). Àrea comercial de Barcelona. A partir del 1960 la població s’ha quintuplicat.

El poble és a l’esquerra de la riera de Ribes. El nucli primitiu de Sota-ribes sorgí al voltant del castell de Ribes i de l’antiga església parroquial. El 1910 fou bastida la nova església parroquial, d’estil neogòtic.

El municipi comprèn, a més, l’antic lloc de Puigmoltó i les antigues quadres del Cortei, les Torres, etc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sant Mori (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 7,53 km2, 51 m alt, 175 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà, a la dreta del Fluvià i drenat, a més, per la riera de Saus. Part del territori és poblada per boscs de pins i alzines; tenen importància també les plantacions d’arbres de ribera vora el Fluvià.

Agricultura bàsicament de secà (blat, ordi, olivera, vinya i farratges); el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i aviram. Hi ha una petita central elèctrica. Àrea comercial de Girona.

El poble és prop de la riba dreta del Fluvià; hi ha un nucli antic, que estigué emmurallat, on hi ha l’església parroquial de Sant Maurici i el castell de Sant Morí, notable casa senyorial gòtica-renaixentista, probablement edificada els segles XV-XVI i refeta al començament del segle XX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Mateu de Bages (Bages)

14 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 102,92 km2, 569 m alt, 611 hab (2017)

0bages(o Sant Mateu de Mirabages)  Situat al sector oest de la comarca, a la riba dreta del riu Cardener i accidentat per la serra de Castelltallat. El terme és molt muntanyós i la meitat és coberta per la vegetació natural (pins, alzines i matolls).

Els conreus més estesos són els de cereals. Indústria tèxtil (cotó i teixits de llana). Àrea comercial de Manresa. Població disseminada.

El poble sorgí a redós de l’església parroquial de Sant Mateu, d’origen pre-romànic (documentada des del segle X), al nord-est de la qual hi ha les ruïnes del castell de Sant Mateu de Bages, del qual resta la capella romànica de Sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Castelltallat (amb un dolmen), Salo, Coaner i Claret dels Cavallers, l’antiga quadra de Mejà, el santuari i masia de la Sala, i les esglésies de Sant Cristòfol de Figuera, de Sant Pere de Vilalta i de Bonveí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques