(Tarragona, 8 desembre 1830 – Ivry, París, França, 28 març 1862)
Cantant. Obtingué èxits notables a diverses capitals europees.
Belart i Albinyana, Bonaventura
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cantants/es
Barrientos i Llopis, Maria
(Barcelona, 10 març 1883 – Ziburu, Lapurdi, França, 8 agost 1946)
Soprano lírica. Una de les figures més destacades del grup de grans sopranos del seu temps.
Va estudiar al Conservatori de Barcelona, ciutat on debutà cantant al Teatre Líric, l’any 1898. Obtingué èxits ressonants en els principals teatres del món (Milà, París, Buenos Aires, Londres, etc.).
Tenia una veu de gran extensió i bellesa, que li permetia d’enfrontar-se amb les partitures més difícils. Va realitzar concerts amb W. Landowska.
Fundà, a l’Escola Municipal de Música, un premi anual per a perfeccionar estudis de cant a l’estranger.
Es va retirar l’any 1924 i anà a viure a l’Argentina.
Barre, Jordi
(Argelers, Rosselló, 7 abril 1920 – Pontellà, Rosselló, 16 febrer 2011)
Compositor musical i cantant. Format com a músic al conservatori de Perpinyà. De molt jove figurà en formacions simfòniques i de música lleugera. Formà una orquestra pròpia, amb la qual aconseguí notorietat.
Representant de la nova cançó a la Catalunya Nord; li fou editat a Barcelona el disc Jordi Barre canta Perpinyà, al qual seguiren dos altres enregistraments. Ha musicat poemes seus i de molts poetes catalans (Verdaguer, Carner, Maragall, Joan Amade, Antoni Cayrol, Joan Cayrol, etc).
De molts anys present en les manifestacions musicals i culturals catalanes, ha cantat arreu de la Catalunya Nord i ha estat rebut a la televisió francesa.
El 1982 li fou lliurat el Disc d’Or, el 1992 la Creu de Sant Jordi, a més d’altres importants distincions.
Bardagí i Moras, Bartomeu
(Barcelona, 16 agost 1915 – 2 setembre 2003)
Tenor. Ha interpretat òpera i concerts. S’ha dedicat amb preferència als darrers.
Han estat notables les seves intervencions a les Passions de Bach, la Missa de la Coronació i el Rèquiem de Mozart, la Novena Simfonia de Beethoven, que ha cantat divuit vegades, Joana d’Arc, d’Honegger i El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla, amb el qual s’ha presentat diverses vegades en festivals i a l’estranger.
Interpreta sovint òperes al Liceu. Té gravats alguns discs. El 1966 estrenà al Teatre Fortuny de Reus l’Oratori de la Misericòrdia, del canonge Francesc Tàpies.
També fou corrector de català.
Barcelona, missa de
(Barcelona, segle XIV)
Conjunt de peces polifòniques sobre l’Ordinari de la missa.
Procedent del repertori de la capella pontifícia d’Avinyó, i vinculada a la capella musical catalano-aragonesa, la tècnica d’aquesta missa deriva de la d’Ars Nova francesa.
Hi ha peces tropades, un ritme idèntic al llarg de determinats fragments que alterna amb l’hoquetus, procediment rítmic característic d’aquell art musical.
Barbany i Sallent, Maria Rosa
(Granollers, Vallès Oriental, 1928 – )
Soprano. Cursà la seva carrera al Conservatori Municipal de Música amb Concepció Callao. El 1953 guanyà el premi extraordinari de Barcelona. El mateix any obtingué una beca per estudiar a Itàlia.
Es diplomà a l’Accademia Nazioanle Santa Cecilia de Roma. Aconseguí durant quatre anys consecutius beca a l’Accademia Chigiana de Siena. El 1956, novament becada, anà a Stuttgart, on s’especialitzà en obres de Mozart.
Dedicada amb predilecció al lieder, ha recorregut diversos països fent recitals d’aquesta especialitat i d’oratoris i òperes de cambra, sempre amb bons èxits.
Badia i Millàs, Concepció
(Barcelona, 14 novembre 1897 – 2 maig 1975)
Soprano i professora de cant, també anomenada Conxita Badia. Estudià solfeig i piano amb Enric Granados, i cant al Conservatori del Liceu de Barcelona. Del 1938 al 1947 va viure al Brasil i a l’Argentina.
De retorn a Catalunya, estrenà La rosa als llavis (1948), d’Eduard Toldrà. Destacà com a intèrpret de cançons populars catalanes i de lieder.
També cal destacat la seva dedicació a l’ensenyament del cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
Bachs i Rosés, Jaume
(Barcelona, 22 gener 1862 – 14 maig 1909)
Cantant d’òpera. D’una veu excel·lent, cultivà el bel canto.
A divuit anys debutà com a baríton al Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gastano Donizetti. Després descobrí, amb el seu mestre Joan Goula, que podia cantar també com a baix i com a tenor.
Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’Angelo Angioletti, tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans.
Compongué una òpera, Aurèlia, que fou representada al Teatre Eldorado, de Barcelona.
Ausensi i Albalat, Manuel
(Barcelona, 8 octubre 1919 – Creixell, Tarragonès, 1 setembre 2005)
Baríton. Estudià al Conservatori de Barcelona amb Concepció Callao. Tenia una veu de gran amplitud de registres.
Ha actuat moltes temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (a on va debutar el 1947), i a molts teatres d’òpera estrangers. Ha enregistrat diversos discs (molts de sarsueles).
Ha destacat com a intèrpret de Verdi però també cultivà la música del segle XVIII i l’òpera francesa romàntica.
Es retirà l’any 1973.
Atlàntida, L’ -cantata-
(Catalunya, segle XX)
Cantata escènica de Manuel de Falla. Obra pòstuma i inacabada del compositor, basada en el poema de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.
Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l’autor. Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24 de novembre de 1961, per l’Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà.
L’estrena a la Scala de Milà, el 14 de juny de 1962, havia de presentar la versió íntegra, però tampoc no fou totalment executada.
Dades dels Països Catalans 