Arxiu d'etiquetes: cantants/es

Ars Musicae

7 Respostes

(Barcelona, 1935 – 1979)

Conjunt d’instrumentistes i cantants. Especialitzats en la música occidental del segle XII al XVI. Fou fundat per Josep M. Lamaña, i començà a actuar en públic el 1936.

Ha actuat en els principals festivals de música d’arreu d’Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i la televisió de França, Anglaterra, EUA i Espanya. Té una nombrosa i selecta discografia.

A la seva dissolució, el seu important fons d’instruments musicals i facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona.

Aragall i Garriga, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 juny 1939 – )

Tenor. Cantant d’òpera de fama internacional. De veu càlida i potent, triomfà a Itàlia i, des del 1965, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Ha cantat també en tots els grans teatres d’òpera del món i ha enregistrat diversos discs.

Especialista en òpera romàntica italiana i francesa. El 1998 va rebre la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya i el premi Giuseppe Verdi a Busset.

Ametller i Paguina, Maur

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 6 agost 1749 – Sant Benet de Bages, Bages, 14 febrer 1833)

Compositor de música religiosa i cantor. Fou prevere, i després entrà com a monjo a Montserrat (1786), d’on havia estat escolà.

Allí inventà un instrument de teclat que anomenà velacordi i que presentà, amb algunes màquines hidràuliques, a la Llotja de Barcelona.

Passà l’última part de la seva vida a Sant Benet de Bages.

Amaya i Amaya, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 novembre 1913 – Begur, Baix Empordà, 19 novembre 1963)

Bailaora. De família gitana, va néixer al barri de barraques del Somorrostro. Va debutar amb només sis anys i ha estat una de les personalitats més famoses del ball flamenc, gràcies a les seves contorsions i a la duresa d’expressió de rostre i cos.

Actuà amb figures com Raquel Meller o Carlos Montoya. Amb el Trio Amaya recorregué el món (París, Lisboa i Buenos Aires) amb diversos espectacles de dansa espanyola.

Intervingué en algunes pel·lícules: Maria de la O (1935-36), La Casa de Troya (1936), La luna enamorada (1945) o, la darrera, Los tarantos (1962).

Un dels seus millors espectacles fou el Bolero de Ravel.

Alonso i Moll, Pilar

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 15 febrer 1897 – Madrid, 27 maig 1980)

Cançonetista. Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la cançó catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc.

Casada i retirada de l’escena el 1925, va anar a viure a Menorca.

Alavedra i Comas, Montserrat

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 6 abril 1946 – Barcelona, 4 abril 1991)

Soprano. Especialista en lied, estudià a Barcelona amb Jaume Padrós i Jordi Torra, Madrid i Salzburg, i amb poc més de 20 anys començà a actuar professionalment i aconseguí nombrosos èxits a Viena sota la direcció de B. Paumgartnes i K. Böhm.

Féu recitals arreu del món i enregistraments discogràfics on s’aprecia la bellesa del seu registre vocal.

Establerta als EUA, fou professora de Cant i Dicció a la Universitat de Washington-Seattle.

Alabau i Gorri, Balbina

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 24 febrer 1905)

Cantatriu. Deixebla de Marià Obiols.

Es presentà al públic en 1842. Excel·lí cantant les millors òperes italianes de l’època.

Després de la seva carrera, visqué malalta i d’almoina fins a la mort.

Abella i Gibert, Delfí

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 febrer 1925 – 1 febrer 2007)

Metge. Cap de servei de psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou autor de treballs sobre la seva especialitat, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961; Tractat de psiquiatria (1981), d’assaigs sobre temes diversos (Tòtems actuals, 1960) i de nombrosos articles de divulgació.

Ingressà a Els Setze Jutges el 1962, poc després de la seva fundació, i entre aquest any i el 1965 enregistrà tres discs. Algunes de les seves cançons, especialment Cap al futbol i Quan érem infants, obtingueren una certa popularitat.

El 1998 publicà 30 cançons una recopilació dels versos de les seves composicions.

Viñas i Dordal, Francesc

2 Respostes

(Moià, Moianès, 27 març 1863 – Barcelona, 14 juliol 1933)

Cantant. Germà de Marià. Un dels principals tenors de la seva època. Amb Lohengrin de Wagner va obtenir un gran èxit el 1888 i va estrenar a Espanya Persifal (Barcelona, 1913).

Va ésser el primer a cantar les òperes wagnerianes en versió catalana. Va actuar en els gran teatres d’òpera del món.

Autor del llibre El arte del canto. Datos históricos, consejos y normas (1932).

Va ser el creador de la “Festa de l’arbre”, l’any 1905, que es va estendre per tot Catalunya.

Verdaguer i Portet, Josep

1 Resposta

(Tavèrnoles, Osona, 19 novembre 1920 – Vic, Osona, 9 setembre 1995)

Músic tradicional. Conegut amb el sobrenom de Roviretes. Flabiolaire i cantant de corrandes. Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll (Girona).

Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona féu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho; des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals.

Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona. Té editats: Ball de flabiol (1987, LP amb Carles Mas) i Música de tradició oral a Catalunya (Volum 1: 1991; Volum 2: 1992, dos CDs publicats pel Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya).