Arxiu d'etiquetes: cantants/es

Colomer i Rogés, Conrad

2 Respostes

(Barcelona, 1841 – 1898)

Actor i autor teatral i cantant. Dedicat al teatre líric, excel·lí en el gènere còmic.

Va escriure: el drama La llàntia meravellosa; les comèdies Mentides que no fan mal, Lo meu modo de pensar, La casa tranquil·la (1879), La torre dels misteris (1876), La guerra a casa, Un vagó (en col·laboració amb amb Narcís Campmany) i Vostès diran, les operetes Primer jo (1873), Les campanetes (1873) (ambdués en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano, musicades per Josep Ribera), Flor de te (1897), Lo pou de la veritat, Lo somni de la innocència (1895, amb música d’Urbà Fando), La guardiola, Qui tot ho vol tot ho perd, i adatà el vodevil Kikirikí (1887).

Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona.

Collell i Xirau, Joan *

Deixa un comentari

Nom real del cantant català, més conegut per Pere Tàpies  (1946-2017).

Claramunt i Quer, Joan

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960)

Actor, baríton i director teatral, germà de Josep. Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic.

Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d’amor i de guerra, 1926).

El 1939 s’exilià a França, on actuà. S’establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al front dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual, etc.

Civil i Costa, Pau

Deixa un comentari

(Teià, Maresme, 20 novembre 1899 – Barcelona, 28 desembre 1987)

Tenor. Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica, amb un extens repertori d’òperes, de Donizetti, Wagner, Musorgskij, i de sarsueles, d’Amadeu Vives, Federico Moreno Torroba i altres.

El 1953 participà en l’estrena de l’òpera Canigó, d’Antoni Massana.

Fou catedràtic de cant del conservatori del Liceu de Barcelona.

Catalunya Nova -coral-

8 Respostes

(Barcelona, 14 juliol 1895 – 1936)

Agrupació coral. Fundada per Enric Morera, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats. El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès.

De caire nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Josep Anselm Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista.

Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay (1901-02) i per Cassià Casademont (1908-17 i 1919-36).

Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” (1896-1901 i 1900-02).

Castell de Pons, Antoni

Deixa un comentari

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1819 – Barcelona, 16 gener 1888)

Tenor, advocat i polític. Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, alhora que adquiria una formació musical.

Debutà al Liceo Artístico de Madrid (1842) i actuà a París (1845) i a Itàlia (1846-48). De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit (1848), i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid.

Fou diputat provincial i diputat a les corts (1876-78) per Igualada, i més tard, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç.

El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos.

Casanovas i Rovira, Amadeu

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 6 maig 1930 – )

Tenor. Fill d’una família de músics, estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Mercè Capsir i Joaquim Zamacois. Féu la seva presentació a Barcelona amb una obra de Menotti, sota la direcció del mestre Annovazzi.

Residí primerament a Basilea i després a Baden-Baden. Ha actuat per tot Europa i ha pres part en algun dels festivals més importants. És essencialment un tenor líric i s’ha especialitzat en obres de Mozart.

L’any 1961 va gravar un disc de referència, Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez i Valls, acompanyat de Lina Richarte i del baríton Manuel Ausensi.

Casanovas i Gorchs, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1853 – 11 novembre 1921)

Pintor, crític d’art, cantant i empresari teatral. Es formà a l’Escola de Llotja. Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després (vers el 1880), viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés.

El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva –Infanticid!– fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre. Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país.

De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’il·lustració per a editorials i revistes. Els primers anys del segle XX exercí com a crític d’art del diari “La Publicidad”.

No perdé el contacte amb l’ambient operístic, de manera que féu tasques molt diverses al Liceu (director d’escena, traductor d’òperes a l’italià, etc) del qual esdevingué, el 1911 i per una temporada, empresari titular.

Posteriorment, deixada l’activitat teatral, retornà a la pintura participant en diverses exposicions i col·laborà amb el taller Renart d’arts sumptuàries.

Excel·lí com a dibuixant amb treballs nets i precisos i apunts que mantenen la vivor del natural.

Carrera i Busquets, Anton

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 25 juny 1943 – 21 desembre 2023)

Poeta i rapsode. Llicenciat en filologia catalana.

Inicià la seva poesia amb un llenguatge popular i una preocupació social (Poemes, 1970, i Tribu, 1973), formalment més rigorosa en els reculls posteriors (Volum inevitable, 1975; Les gestes essencials, 1979, i Nívia, 1981).

Rapsode dels seus versos, ha enregistrat alguns discs, com Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmida (1974).

Carrera i Terris, Andreua Avelina

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 gener 1871 – Rubí, Vallès Occidental, 28 febrer 1939)

Cantatriu. Es presentà al Liceu el 1889, amb el Lohengrim de Wagner. Féu d’aquesta òpera la seva millor creació.

Actuà molt a Itàlia, estrenà a la Scala de Milà Andrea Chénier, de Giordano. Passà un temps a Amèrica, on cantà amb Caruso.

Cantà també a Rússia, Egipte, Àustria i Portugal, sempre amb gran èxit, a part de les actuacions sovintejades a Barcelona i algunes a València i a Madrid.