Arxiu d'etiquetes: cantants/es

Feliu i Mestres, Núria

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 setembre 1941 – 22 juliol 2022)

Actriu i cantant. És va iniciar a l’Orfeó Canigó, on també va actuar com a actriu.

Després passà a treballar amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i amb el Teatre Experimental Català, però a partir del 1964 es va dedicar principalment a la cançó, en que debutà acompanyada pel conjunt Els Quatre Gats.

Des d’aleshores ha actuat amb continuïtat i ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics.

Intèrpret dotada d’una gran ductilitat i professionalitat, a més del jazz ha conreat els boleros i els cuplets, així com també cançons populars catalanes i peces de cinema, on ha treballat en alguna ocasió.

Fàbregas, Maria

1 Resposta

(Bràfim, Alt Camp, 1928 – Catalunya ?, segle XX)

Mezzosoprano, de nom real Maria Fusté i Fàbregas.

Ha cantat nombroses òperes i a ofert molts recitals. Ha sovintejat les seves actuacions a l’estranger, principalment a Amèrica.

Era remarcable l’extensió de la seva veu.

Estapé i Pagès, Jaume

Deixa un comentari

(el Masnou, Maresme, 1842 – 15 gener 1904)

Escriptor i tenor d’òpera. Marí de jove, publicà obres teatrals de caire popular i festiu: Lo més tonto de la pega (1875), Lo capità Manaia (1876), Un matrimoni gelós (1887), Efectes d’una Exposició (1889), etc.

També fou fabricant.

Espinalt i Font, Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 juliol 1910 – 25 juny 1981)

Soprano. Després d’haver cursat estudis amb Joan Argemí debutà amb Cançó d’amor i de guerra (1926) i amb Rigoletto al Liceu de Barcelona l’any 1931.

Conreà el lied i enregistrà discs de cançons catalanes.

Escamilla i Gómez, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1931 – 30 març 2008)

Realitzador radiofònic, actor i cantant.

Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió.

El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat.

Elias i Llobet, Joan

Deixa un comentari

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1882 – Milà, Itàlia, 1920)

Tenor. Debutà (1911) a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen.

Actuà sovint al Teatre Principal de València (1913-14) i al Tívoli i al Liceu (1916-17) de Barcelona; assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda (1917) i a Trieste amb Otello.

Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar (1918) i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia.

El seu germà Jaume Elias (1891-1968) fou també tenor.

Dalmau i Martí, Rossend

Deixa un comentari

(Barcelona, 1836 – Madrid, 17 abril 1902)

Cantant. Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se al teatre. Obtingué grans èxits com a tenor, especialment al Liceu de Barcelona els anys 1871-72.

És autor de l’opereta Un sol que nace y un sol que muere.

Acabà en la misèria, essent modestíssim empleat del teatre de la Zarzuela de Madrid.

Cors de Clavé

5 Respostes

(Catalunya, 1850 – )

Conjunt de societats corals. Fundades per Josep Anselm Clavé, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.

Les seves principals manifestacions foren els cinc festivals celebrats al Jardí d’Euterpe (1860, 1861), als dels Camps Elisis (1862, 1864) i a la plaça de toros de la Barceloneta (1872).

Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar, per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la seva mort van perdre el seu caràcter reivindicatiu obrer.

La guerra civil paralitzà les activitats dels cors i fins al 1951 no es reorganitzaren com a Federació de Cors de Clavé.

Enllaç: Federació de Cors de Clavé

Cor Madrigal

3 Respostes

(Barcelona, 1951 – )

Agrupació coral. Fundada i dirigida per Manuel Cabero i Vernedas.

El 1981 entrà en una fase d’inactivitat de la qual sortí el 1993, sota la direcció de Mireia Barrera.

Formada per una vintena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia dels segles XV, XVI i XVII i la música contemporània.

Ha col·laborat sovint en obres simfònico-corals estrenades a Barcelona. Ha actuat a diferents ciutats europees.

Colomer i Rogés, Conrad

2 Respostes

(Barcelona, 1841 – 1898)

Actor i autor teatral i cantant. Dedicat al teatre líric, excel·lí en el gènere còmic.

Va escriure: el drama La llàntia meravellosa; les comèdies Mentides que no fan mal, Lo meu modo de pensar, La casa tranquil·la (1879), La torre dels misteris (1876), La guerra a casa, Un vagó (en col·laboració amb amb Narcís Campmany) i Vostès diran, les operetes Primer jo (1873), Les campanetes (1873) (ambdués en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano, musicades per Josep Ribera), Flor de te (1897), Lo pou de la veritat, Lo somni de la innocència (1895, amb música d’Urbà Fando), La guardiola, Qui tot ho vol tot ho perd, i adatà el vodevil Kikirikí (1887).

Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona.