(Reus, Baix Camp, 1859 – Vilafortuny, Baix Camp, 1926)
Advocat i escriptor. Col·laborà a diversos periòdics i publicà un recull poètic, alguns escrits jurídics i un estudi sobre les obres de Santa Teresa de Jesús.
(Catalunya, segle XVII – Cambrils, Baix Camp, 16 desembre 1640)
Militar. Era sergent major de les forces que s’oposaren a l’exèrcit de Felip IV en el setge i presa de Cambrils.
Mancant a la paraula donada, el marquès de Los Vélez el féu executar juntament amb les autoritats locals, fet que tingué un gran ressò al Principat.
(Cambrils, Baix Camp, segle XVII – Barcelona, 29 juny 1723)
Eclesiàstic. El 1704 era ardiaca de la seu de Barcelona.
Considerat austròfil, fugí de la ciutat i tornà el 1705 amb les forces de Carles III de Catalunya, el qual el nomenà capellà d’honor del palau i membre de la junta de confiscació de béns eclesiàstics.
El 1713 assistí a la junta de braços, i decidida la resistència, formà part de les primeres juntes de govern.
El 1714 fou inclòs entre els eclesiàstics que havien d’exiliar-se de tot territori de sobirania espanyola. Després d’un temps d’exili, tornà tanmateix a Barcelona.
(Reus, Baix Camp, 6 abril 1879 – Cambrils, Baix Camp, 17 gener 1958)
Dirigent socialista. Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona. S’uní al socialisme de molt jove i es relacionà estretament amb els grups socialdemòcrates d’Anglaterra, Alemanya i França, llocs on residí.
Tornà a Barcelona el 1908 i aviat inicià la reorganització de la Federació Socialista Catalana. Fundà, amb Josep Comaposada, “La Internacional” (1908-09). Fou membre del comitè que declarà la vaga general a Catalunya que desembocà en l’anomenada Setmana Tràgica (1909).
Exiliat a París, quan tornà (1920) treballà de funcionari a Madrid, on fou col·laborador de Largo Caballero. El 1937 fou ministre plenipotenciari de la República a Berna. Després de la Guerra Civil s’exilià a l’Amèrica del Sud. Tornà a Catalunya el 1950.
És autor d’El socialismo y el conflicto europeo (1915), La Organización Internacional del Trabajo (1929), La cooperación: su porvenir está en las Américas (1943), entre altres obres.
(Cambrils, Baix Camp, 17 maig 1952 – )
Polític. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.
Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987. Diputat al Parlament de Catalunya i portaveu del grup parlamentari des del 1988, el novembre 1996 va ser elegit secretari general del partit, després de l’escissió protagonitzada per Àngel Colom.
Ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004.
El 2011 es va donar de baixa d’ERC.
Santuari (Mare de Déu del Camí), esmentat ja el segle XIV.
L’actual església, de notables proporcions, és obra del segle XVIII.
(Cambrils, Baix Camp, del 13 al 15 desembre 1640)
Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven la vila.
Els atacants iniciaren el bombardeig de la població el dia 13; els defensors, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15.
Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot i penjaren a la muralla Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs.
El fet tingué una gran repercussió política i contribuí a enaltir la resistència catalana.
(Cambrils, Baix Camp, 1805 – Ceret, Vallespir, 1877)
Frare caputxí. El 1858 anà a Guatemala per establir-hi un noviciat del seu orde. Hi féu de professor.
Quan els caputxins foren expulsats de Guatemala (1872) passà a ensenyar a Nord-amèrica i a Tolosa de Llenguadoc.
És autor de diversos llibres docents i d’un Cronicón de la misión de los padres capuchinos en Centro-América (1844-1872), que el cardenal Vives i Tutó féu publicar el 1888.
(Cambrils, Baix Camp, 23 gener 1719 – Roma o Nàpols, Itàlia, segle XVIII)
Militar i eclesiàstic. Al servei del rei de Nàpols, Carles de Borbó, realitzà missions diplomàtiques a Madrid.
Ordenat sacerdot (1758), va escriure diverses obres de caire pietós i una sobre els santuaris de Catalunya (1775).
(Cambrils, Baix Camp, segle XVIII – Madrid, 1769)
Actor còmic. El 1740 començà les seves actuacions en companyies locals i el 1753 es traslladà a Madrid a la companyia de Manuel Guerrero, on representà amb gran èxit el paper de “graciós”.
Fidel a l’estil tradicional del recitat, destacà en nombrosos intermedis i sainets d’alguns dels quals era l’autor.
Dades dels Països Catalans 