Arxiu d'etiquetes: botànics/ques

Huguet i Serratacó, Emili

2 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 17 agost 1871 – Rabat, Marroc, 21 gener 1951)

Geògraf, botànic i edafòleg. Conegut també per Huguet del Villar.

Viatjà per l’Amèrica llatina durant la seva joventut i l’any 1907 fou editada la seva Geografía general, que representà la introducció de les noves tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya, i també de la nova terminologia.

El 1923 fou nomenat per la Mancomunitat de Catalunya regent de fitogeografia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 1936 deixà el país i s’establí al Marroc.

Cal esmentar, entre les seves obres, un manual de Geobotánica, Los suelos de la Península Luso-Ibérica i Types de sol de l’Afrique du Nord.

Huguet del Villar *

Deixa un comentari

Nom amb el qual fou conegut el geògraf i botànic català Emili Huguet i Serratacó  (1871-1951).

Gasull i Martínez, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1918 – Palma de Mallorca, 1982)

Malacòleg.

Anà a residir a Palma de Mallorca, on ha aplegat la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de les Balears, en el butlletí de la qual ha publicat des del 1964 nombrosos estudis de classificació de la fauna malacològica de les Illes Balears, del País Valencià i de l’àrea de Múrcia.

Garganta i Fàbrega, Miquel de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 23 desembre 1903 – 12 setembre 1988)

Farmacèutic i botànic. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Joan i de Josep Maria. Llicenciat en farmàcia a Barcelona, se’n doctorà a Madrid (1934), amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo (1936). Ajudà Pompeu Fabra en el lèxic de botànica del Diccionari general de la llengua catalana.

Acabada la guerra civil, marxà exiliat a Colòmbia on va dedicar-se a l’ensenyament i a la investigació (descobrí algunes espècies botàniques que duen el seu nom: Culcitium gargantanum, Oreopanax gargantae i Puya gargantae). Retornà a Olot el 1967, on continuà fent aportacions a la història de la botànica i de les ciències naturals.

Entre les seves publicacions destaquen La coca en el occidente colombiano (1942), Noticia etnobotánica acerca del ulluco en Colombia (1967), L’antic jardí botànic de Barcelona… (1949) i Les plantes en “L’Atlàntida” de Verdaguer (1970).

El 1984 publicà Pàgines olotines i notícies de naturalistes catalans, que recull una part significativa de la seva obra dispersa apareguda en diferents publicacions entre el 1928 i el 1983.

El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi.

Domingo i Arnau, Joan

Deixa un comentari

(Tarragona, 1768 – 1809)

Farmacèutic i botànic. Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una col·lecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies (a partir del 1802).

Fou diputat del comú de l’ajuntament (1808).

Cuní i Martorell, Miquel

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 23 maig 1827 – Barcelona, 14 maig 1902)

Entomòleg i botànic.

Membre de l’Associació d’Excursions Catalana, de l’Acadèmia de Ciències i Arts, de la Institució Catalana d’Història Natural, a Barcelona, de la Societat Espanyola d’Història Natural, de la Societat Entomològica de França i de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals.

Fundà la Societat Catalana d’Història Natural, i llegà la seva col·lecció d’Insectes de Catalunya, al col·legi dels escolapis de Sarrià i un herbari al dels jesuïtes de Barcelona.

Costa i Cuxart, Antoni Cebrià

3 Respostes

(València, 26 setembre 1817 – Barcelona, 16 juliol 1886)

Botànic. Catedràtic de botànica general a la Universitat de Barcelona (1847) i membre de l’Institut Català de Sant Isidre i de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

Es dedicà molt extensament a l’estudi de la flora de Catalunya. Publicà Resumen de las lecciones de botánica general (1859) i Introducción a la flora de Cataluña (1877).

Collectanea Botanica

1 Resposta

(Barcelona, 1946 – )

Revista científica. Fundada per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director. És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona.

Publica treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans.

El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer que aplegà col·laboracions d’arreu del món.

Codina i Vinyes, Joaquim

Deixa un comentari

(la Cellera de Ter, Selva, 20 novembre 1867 – 26 desembre 1934)

Botànic. Considerat el pare de la micologia a Catalunya. Obtingué la llicenciatura de medicina el 1891, i exercí en el seu poble nadiu.

El 1908 publicà uns Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca. És coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya (1930).

Cavanillesia

1 Resposta

(Barcelona, 1928 – 1938)

Revista científica. Fundada per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1936) i pel mateix Font.

Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques (en llatí o en llengües neollatines), extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques.