(Callús, Bages, 6 febrer 1931 – Barcelona, 1 desembre 1993)

Botànic i briòleg. De molt jove començà a col·laborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P. Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics. Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans.

Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima. La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959. Durant els seus estudis a la universitat tingué com a professor el Dr. Prudenci Seró, un gran briòleg, que l’influí decisivament en el seu futur. Amb ell i amb la Dra. Creu Casas tingué una participació molt important en la constitució d’un gran grup d’estudiosos de la briologia que posteriorment donà fruits molt considerables.

L’any 1960 obtingué una plaça de catedràtic de ciències naturals a l’Institut d’Ensenyament Secundari de Figueres, i l’any 1963 passà a ocupar una plaça anàloga en un institut de Barcelona, on continuà fins al final de la seva vida.

Tot i que l’activitat docent li limità el temps dedicat al treball de recerca, sempre continuà els estudis briològics.

És autor d’una vintena de publicacions científiques sobre flora vascular, vegetació i flora briològica de diverses zones de l’Europa occidental.

(Ribes de Freser, Ripollès, 24 maig 1937 – )

Botànic. Fou professor agregar de fitogeografia de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona.

Entre els seus treballs figuren Notas sobre la vegetación del valle de Ribas (1968), La vegetació del massís de Penyagolosa (tesi doctoral, 1968), Notes sur les pelouses subalpines des Prépyrénées orientales (1972), Notes sobre la flora dels Pirineus catalans (1974), A propos des foréts de conifères calcicoles des Pyrénées orientales (1974) i la seva obra fonamental, L’alta muntanya, flora i vegetació (1976).

És coautor, amb el professor Oriol de Bolòs, de la Flora dels Països Catalans.

(Barcelona, 19 desembre 1943 – )

Botànic. Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a Tolosa i s’especialitzà en ecologia i ecofisiologia vegetal. Catedràtic d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Centre de Recerques Ecológiques i Aplicacions Forestals des de la seva creació, l’any 1987.

És autor de nombroses obres sobre ecologia: Ecologia d’avui (1971), El hombre y los sistemas ecológicos (1974), Entorn i equilibri de la natura (1974), Ecologia d’una ciutat: Barcelona (1985) i Ecologia del foc (coordinador, 1996), entre d’altres.

Ha impulsat, des del CREAF, l’Inventari Forestal de Catalunya.