(Barcelona, 1975 – )
(FAVB) Organisme. Fundat per a la coordinació de les associacions de veïns creades a la ciutat els darrers anys del franquisme per tal d’aconseguir millores urbanístiques i d’equipaments per als barris.
Impulsada sobretot pels partits d’esquerra, participà en l’Assemblea de Catalunya, però perdé gran part de la seva incidència política després de les eleccions municipals del 1979.
Enllaç web: Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona
(Barcelona, febrer 1899 – després 1923)
Organisme que agrupà les cambres agrícoles de Catalunya i les Illes Balears.
Fou creada a instàncies de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el 1903 participà activament en la constitució de la Unión Agraria Española, que volgué reunir diferents federacions regionals agràries.
Celebrà congressos anuals regulars fins al 1923 i estigué presidida, successivament, pel marquès de Camps, Manuel Raventós, Ignasi Girona, etc.
(Barcelona, 26 maig 1930 – 29 octubre 1932)
Secció catalana de la Derecha Liberal Republicana. Constituïda per Felip de Sala i Cañizares.
No assolí una incidència important i, després d’intentar d’un cert centrisme entre l’Esquerra Republicana i la Lliga, acabà ingressant en aquesta.
(Barcelona, 1713)
Opuscle polític. Basat en motivacions jurídiques i religioses, escrit per justificar els drets a la corona de Carles d’Àustria (jurat com a rei, amb el nom de Carles III, per les corts catalanes) enfront de Felip V de Borbó.
Fou reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per “La Veu de Catalunya” el 1897.
(Barcelona, 1901 – 1914)
Agrupació política. Creada per a la defensa dels interessos catòlics, integrada per la Federació de Centres de Defensa Social.
Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes. Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques.
La presidí Alexandre Pons i Serra.
(Barcelona, 1880 – )
Corporació. Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi, sant que venera com a patró.
Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa centenària dels dos primers cognoms, o del primer només si el pretendent té un antecessor d’igual cognom inscrit al Llibre verd.
És presidida per un protector-president, amb honors de gran d’Espanya (concedides el 1705 al protector del braç militar), i el seu distintiu és l’escut que Joan I el Caçador donà (1389) al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya”.
Els seus cavallers porten uniforme i una banda amb el distintiu del cos.
(Barcelona, 1799 – 1800)
Associació. Creada privadament, com a successora de la Companyia de Filats de Cotó, fundada el 1772 i que un any després prengué el nom de Cos de Filats de Cotó.
Tingué una vida efímera.
Fou la precedent de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó.
(Barcelona, segle XIII – 1829)
Institució que regulava els afers marítims i de comerç.
Als Països Catalans, el primer conegut és el de Barcelona (segle XIII), que serví de model per a la formació dels de València i Palma de Mallorca. A partir de la segona meitat del segle XIV començà l’expansió dels Consolats de Mar per terres de la Corona Catalano-aragonesa amb la creació dels de Tortosa, Girona, Perpinyà i Sant Feliu de Guíxols.
Abolits tots llevat dels de Barcelona i Mallorca per Felip V de Borbó, posteriorment en ressorgiren alguns com els de València (1762), si bé desaparegueren definitivament el 1829 amb la promulgació del codi de comerç espanyol.
Posteriorment l’edifici de Barcelona fou la seu de la Junta de Comerç i actualment ho és de la Llotja de Barcelona.
(Barcelona, 1394 – 1716)
(o Consell dels Vint) Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de la ciutat, creat per Joan I de Catalunya. A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent.
Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells (majors de quaranta anys), i l’altra, els joves (majors de vint-i-cinc), els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia.
Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns (porters i guardes) que administraven el dret del pariatge.
Fou suprimit amb el decret de Nova Planta. Les seves funcions foren continuades el 1758 per la Junta de Comerç.
(Barcelona, del 18 al 25 juny 1870)
Assemblea celebrada per 89 delegats de diferents societats obreres de tot l’estat espanyol. Fou organitzada, segons una idea del grup internacionalista de Madrid, pels dirigents del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i “La Federación”.
El congrés s’adherí a la I Internacional i determinà la construcció de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Hi foren presents tres tendències: bakuninista, sindicalista i cooperativista. Els primers i els segons s’uniren per afirmar la necessitat d’una acció sindical, minimitzar la importància del cooperativisme i establir uns principis organitzatius bàsics.
No gosaren d’imposar una clara declaració d’antipoliticisme i en defensaren un que, en realitat, permetia als afiliats de professar individualment qualsevol idea política.
Dades dels Països Catalans 