Nom donat el 1773 a la Companyia de Filats de Cotó, fundada l’any anterior, juntament amb el qualificatiu i privilegi de reial.
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (pol)
Federació Regional Espanyola de l’AIT
(Barcelona, juny 1870 – segle XIX)
Organització sindical obrera, integrada a l’Associació Internacional de Treballadors. Sorgida del I Congrés Obrer Espanyol celebrat a Barcelona.
Els seus principals organitzadors foren els grups internacionalistes de Madrid i Barcelona, creats arran de la visita que féu Fanelli el 1868-69.
Consell Nacional de la Democràcia Catalana
(Barcelona, desembre 1945 – 1952)
Agrupació política. Constituïda sota la presidència de Pous i Pagès.
S’hi aplegaren la majoria dels partits catalans que reconeixien la Generalitat a l’exili.
Conferència d’Esquerres Catalanes
(Barcelona, 17 al 19 març 1931)
Assemblea política. Convocada per Francesc Macià, de la qual sorgí l’Esquerra Republicana de Catalunya.
Barcelona, Conferència de -1921-
(Barcelona, 1921)
Conferència internacional en la qual hom signà una convenció per a la regulació del trànsit a les vies marítimes i ferroviàries.
Bandera, La
(Barcelona, 1836)
Proclama política apareguda durant els moviments insurreccionals, que provocà una violenta reacció entre la burgesia.
Incitava els obrers a proclamar la república i la independència de Catalunya i dur a terme la revolució exterminant els aristòcrates; la signaven els Germans de la Gran Unió.
Galeusca
(Barcelona, 11 setembre 1923)
Acord de solidaritat signat entre polítics nacionalistes de Galícia (GAL), Euskadi (EUS) i Catalunya (CA), anomenat també Triple Aliança, al local del CADCI de Barcelona. Per part catalana hi participaren Estat Català i Acció Catalana.
El 1934 fou ratificat a Gernika, mitjançant una delegació catalana presidida per ERC, amb motiu d’un conflicte amb el govern central i els ajuntaments del País Basc.
La cooperació catalano-basca va continuar durant la guerra civil i a l’exili.
flassades, dret de
(Barcelona, 1330 – segle XVIII)
Tribut de l’ajuntament. Creat per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.
Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc.
Federació Obrera d’Unitat Sindical
(Barcelona, maig 1936 – setembre 1936)
(FOUS) Central sindical, creada pels sindicats influïts pel POUM.
Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria. Defensà també la unió entre la UGT i la CNT.
Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà tenir uns 60.000 afiliats. El seu secretari general fou Andreu Nin.
El 1936 es dissolgué i entrà a la UGT catalana.
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
(Barcelona, setembre 1881 – Catalunya, maig 1888)
(FTRE) Organització sindical. Substituí la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Creada al voltant del grup anarcosindicalista català, tingué per objectiu sortir de la il·legalitat, malgrat que alguns dirigents fossin partidaris de mantenir la lluita clandestina.
El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre de 1881, i aviat assolí un ràpid creixement. De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna provocada per l’oposició d’alguns grups nihilistes (desheredados) i anarcocomunistes, i en especial la forta repressió governamental de 1883-84 del grup La Mano Negra (que la mateixa FTRE havia condemnat al congrés de València per l’octubre de 1883), feren que deixés d’existir com a central sindical.
Tanmateix, actuaren diferents comissions federals abans de decidir la seva conversió en una Organització Anarquista de la Regió Espanyola (a València, pel setembre de 1888).
