Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Barella i Miró, Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 maig 1918 – 29 març 2001)

Enginyer tèxtil. Llicenciat a l’Escola d’Enginyers de Terrassa el 1943, esdevingué cap del departament téxtil del Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1955, i el 1974 acadèmic numerari.

El 1972 rebé la medalla del Textile Institute i fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Membre de l’editorial board del “Journal of the Textile Institute” (1979), ha rebut les medalles de l’Institut Textile de France (1978) i la Warner Memorial 79 (1979).

Ha publicat centenars de treballs dedicats a la recerca tèxtil.

Bardés i Huguet, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 13 juny 1914 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 abril 1996)

Eclesiàstic i publicista. Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia.

Ha estat viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica (1950-60) i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat en la qual ha promogut intenses activitats.

Fundador i consiliari (des del 1961) del Centre d’Estudis Francesc Eiximenis. Del 1962 al 1965 dirigí la revista “Concili Avui”, de la qual aparegueren quinze números, i que constituí una informació excel·lent sobre la marxa i l’abast del Concili Vaticà II. Col·laborà a “Qüestions de Vida Cristiana”.

Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, ha fet cursos i conferències sobre temes d’espiritualitat, de doctrina social i d’història eclesiàstica recent de Catalunya.

Bardem i Faust, Conxita

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 març 1918 – 15 abril 2008)

Actriu. Inicià la seva carrera professional després de la guerra civil, principalment a Madrid.

Ha participat en diverses pel·lícules entre les quals es destaquen: Las largas vacaciones del 36 (1976) de Jaume Camino i Bearn (1983) de J. Chavarri.

També ha format part de la companyia de Josep M. Flotats en diversos muntatges, com Per un sí o per un nou o Les tres germanes, el 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó de Joan Brossa i ha actuat a la Televisió de Catalunya en sèries dramàtiques.

Bardaixí, Anton de -prohom, s. XV-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – Catalunya, segle XV)

Prohom. Fou atacat per la inquisició castellana ja abans que aquesta arribés a establir-se al Principat.

Bardaixí recorregué al papa per prevenir-se’n, però de res no li valgué la protecció sol·licitada.

El 1487, poc abans d’entrar a Barcelona el primer inquisidor, Antonio Espina, Bardaixí hagué de fugir de la capital, amb la seva família, per salvar-se d’una mort certa tan bon punt s’obrissin els primers processos.

El seu cas resultà sorollós i serví de bandera a la voluntat general de no admetre la inquisició.

Bardagí i Moras, Bartomeu

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 agost 1915 – 2 setembre 2003)

Tenor. Ha interpretat òpera i concerts. S’ha dedicat amb preferència als darrers.

Han estat notables les seves intervencions a les Passions de Bach, la Missa de la Coronació i el Rèquiem de Mozart, la Novena Simfonia de Beethoven, que ha cantat divuit vegades, Joana d’Arc, d’Honegger i El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla, amb el qual s’ha presentat diverses vegades en festivals i a l’estranger.

Interpreta sovint òperes al Liceu. Té gravats alguns discs. El 1966 estrenà al Teatre Fortuny de Reus l’Oratori de la Misericòrdia, del canonge Francesc Tàpies.

També fou corrector de català.

Barcelona, Feliu de -1624/62-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1624 – 1662)

Frare caputxí. Destacà pel seu saber. Introduí a la província catalana de l’orde l’estudi de les doctrines de sant Bonaventura.

És autor d’una Instrucció de predicadors que seria publicada bastants anys després, el 1679, i traduïda al castellà.

El seu cognom era Sembesart, i pertanyia a una família barcelonina força coneguda al seu temps.

Barceló i Serrano, Manel

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 gener 1953 – )

Actor. El 1978 s’inicià en el teatre professional i fundà, juntament amb Pep Bou, la companyia de teatre infantil Pa de ral. El 1979 s’incorporà als Joglars per a l’espectacle L’Odissea.

El 1983 estrenà La tigressa i altres històries, monòleg que, representat al llarg de gairebé vint anys, suposà la seva consolidació com a intèrpret solista, que Shylock (2000) ha acabat de consagrar.

Ha participat en altres muntatges, com ara Fiestaristófanes (1985), Carícies (1992), La guàrdia blanca (1993), o El gos del tinent (1998).

És també autor d’espectacles com ara Quatre i repicó (1981) o Cabaret per a la guerra de Bòsnia (1995), ambdós premiats amb l’Aplaudiment Sebastià Gasch.

Ha treballat en cinema a La quinta del porro, de Francesc Bellmunt (1980), i en sèries de televisió com ara Sitges o Laberint d’Ombres, produïdes per Televisió de Catalunya.

Barceló i Faix, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1910 – 10 gener 1997)

Fotògraf. S’inicià fent reportatges, tasca que després de la guerra civil ha compaginat amb una entusiasta dedicació a la fotografia d’espectacles, sobretot de teatre.

Ha publicat assíduament els seus treballs a “Serra d’Or”, entre altres revistes, i ha col·laborat en la il·lustració de diversos llibres, la majoria editats per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

El 1986 li va ser concedit el premi de l’antiga Agrupació Dramàtica de Barcelona, entitat amb la qual va estar molt relacionat, el 1991 el premi Jaume I d’Actuació cívica Catalana, i el 1992 la Creu de Sant Jordi.

Barbey i Prats, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1894 – 1945)

Polític i economista. Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates.

Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista (1920), formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la col·laboració de Joan Estelrich (1920), i a Amsterdam, en col·laboració amb Feliu Elias (1922).

Participà en la constitució d’Acció Catalana (1922), contribuí econòmicament a la fundació de “La Publicitat”, fou sots-secretari d’economia del primer govern de la República Espanyola i col·laborà en revistes especialitzades d’economia i finances.

En morir deixà una excel·lent col·lecció de pintura catalana moderna.

Barberà i Humbert, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 27 gener 1874 – 19 febrer 1947)

Compositor, professor i musicòleg. Deixeble de Felip Pedrell al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual fou professor de composició i, més endavant, director (1931-38).

Escriví nombroses col·laboracions de premsa i obres pedagògiques. Harmonitzà cançons populars.

Entre les seves composicions destaquen Simfonia en la menor, el poema simfònic Alfeu i Aretusa, Fulls d’àlbum, i diverses peces per a orquestra o piano sol, a més de composicions corals.