(Barcelona, 1925 – 22 novembre 2003)
Arqueòleg. Dedicat a l’arqueologia preromana de Catalunya, ha dirigit diverses excavacions de poblats ibèrics i s’ha especialitzat en l’estudi de la ceràmica campaniana.
Ha publicat: La cerámica barnizada de negro del poblado ilergete, del Tossal de les Tenalles de Sidamunt (1965), La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar (1970), La Penya del Moro a Sant Just Desvern (1975), aquesta en col·laboració, i Arte griego en España (1987).
(Barcelona, 1927 – 7 desembre 2013)
Gravador i pintor. Format a Barcelona, l’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol. Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons i treballà en diversos tallers calcogràfics.
Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili i obrí taller propi.
Ha intervingut en l’estampació d’obres dels més importants artistes contemporanis. Col·laborà sovint amb les edicions d’A. Maeght. És també autor d’il·lustracions per a llibres de bibliòfil.
(Barcelona, 8 febrer 1949 – )
Actriu i directora teatral. Debutà el 1971 a Madrid.
Ha participat sota la direcció de Lluís Pasqual, Pere Planella i Xavier Albertí i, entre d’altres muntatges, ha participat en Marat-Sade (1983), El cafè de la Marina (1984), A la meta (premi de la Crítica 1995) i El dia dels morts (Grec 1997), de Narcís Comadira.
Ha dirigit La primera de la classe (1988), de Rodolf Sirera, Final d’estiu amb tempesta (1991), de F. Luchetti, i Revolta de bruixes (1996), de Benet i Jornet, que ja havia interpretat el 1982.
Ha treballat a la televisió com a intèrpret, realitzadora i guionista de programes.
(Barcelona, 18 abril 1848 – 26 març 1883)
Compositor. Fou organista de la catedral de Barcelona i de la col·legiata de Santa Anna, on després ocupà el lloc de mestre de capella.
Autor d’obres religioses (Missa de Rèquiem) i d’algunes sonates per a piano; difusor de Wagner a Catalunya i mestre d’Isaac Albéniz, de Francesc Alió i d’Antoni Noguera.
(Barcelona, 31 gener 1918 – 12 gener 1996)
Poeta i narrador. Cofundador del grup Estudi i col·laborador a les revistes “Poesia” i “Ariel”.
Autor dels llibres de poesies: Poemes (1947), Testimoni del silenci (1952) i Seguit del temps (1956), i de les novel·les: La columna trencada (1958) i Diari del captaire (1955), d’ambient parisenc.
Posteriorment, es va especialitzar en llibres infantils: Aixó va passar a Gualba (1980) i Història de la terra de tots temps (1983).
(Barcelona, 1854 – 1903)
Excursionista i escriptor. Professor mercantil, fou un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques.
Col·laborador de la revista “L’Excursionista”, i de l’Album Monumental-Pintoresc de Catalunya (1879). Publicà diverses monografies, com La Seu de Tarragona, Lo castell de Burriach i Lo monestir de Santes Creus.
(Barcelona, 3 agost 1840 – 2 novembre 1905)
Advocat i escriptor. Dedicat a la crítica literària, molts dels seus escrits es publicaren a la revista “La Renaixença”. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1875, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Entre les seves obres, a part el gran nombre d’articles que publicà, cal fer esment de la traducció al català de l’Oda als trobadors catalans (1861), de F. Mistral, i al castellà dels poemes d’Horaci, Mireio (1868) de F. Mistral , i Lohengrin (1882), de Wagner.
Afiliat al partit conservador, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1875-77).
(Barcelona, 11 juny 1861 – Madrid, 20 gener 1905)
Escaquista remarcable. Es dedicà professionalment a ensenyar física i matemàtiques.
Fou al seu temps el jugador d’escacs més destacat del país. Gaudí de bona consideració internacional.
(Barcelona, 24 novembre 1883 – Cauderan, França, 4 abril 1942)
Industrial i polític. Adscrit a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit diputat a Corts per Lleida el 16 de febrer de 1936.
A mitjan gener de 1939 partí cap a l’exili.
(Barcelona, 28 agost 1882 – 8 abril 1939)
Realitzador i productor cinematogràfic. Format conjuntament amb el seu germà Ramon. La seva obra correspon als primers moments del cinema de l’estat espanyol, el qual s’inicià i desenvolupà a Barcelona, ciutat on hom fundà diverses productores: la Hispano Films, la Royal Films, del mateix Baños, i el Barcinógrafo, fundat per Adrià Gual.
Els temes que nodreixen les pel·lícules de Baños neixen del teatre, la historiografia i el folklore: Don Juan Tenorio (1909), Don Juan de Serrallonga (1911), La mare (1912, basada en l’obra de Rusiñol), Sacrifici (1912), La malquerida (1914), Los arlequines de seda y oro (1919), etc.
El 1923 deixà de fer llargmetratges, però el 1935 produí El Relicario.
Dades dels Països Catalans 