Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Corbera, Romeu de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – València, 1445)

Almirall de l’armada de Martí I l’Humà a Sardenya (1410) i mestre de Montesa.

El 1412 fou designat com un dels quatre vice-regents enviats pel nou rei Ferran I d’Antequera a Sicília per pacificar l’illa; el papa li concedí la facultat de poder proveir-hi els càrrecs eclesiàstics.

Defensà i pacificà Sicília àdhuc a compte de l’orde (1413). El 1420 acompanyà Alfons IV el Magnànim a Còrsega i a Sardenya; hagué de lluitar contra l’armada genovesa i la vencé prop de Pisa (1421).

Del setge de Marsella (1423) s’endugué com a trofeus, a València, les relíquies de sant Lluís, bisbe de Tolosa, i les cadenes que barraven el port, actualment encara a la seu de València.

El 1429 fou nomenat lloctinent general del Regne de València, i el rei li’n confià la defensa davant les hostilitats del rei de Castella; vencé el mestre de Calatrava Luis de Guzmán a Antella i a Gavarda.

El 1436 formava part del consell reial valencià.

Corbera, Riambau de

6 Respostes

(Barcelona, segle XIV – l’Alguer, Sardenya, 1354)

Governador interí de Sardenya, nomenat l’any 1347. quan s’hi esdevenia una revolta atiada pels genovesos.

Obligà els Oria, dirigents de la rebel·lió anticatalana, a aixecar el setge de Sàsser (1348) i el mateix any fou nomenat governador efectiu de Sardenya i Còrsega.

Morí durant el setge a l’Alguer, reducte genovès finalment conquerit pels catalans.

Era germà d’Hug de Corbera.

Coranty i Llurià, Emília

1 Resposta

(Barcelona, 19 febrer 1862 – 18 febrer 1944)

Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts.

Destacà a la pintura de temes florals. Féu projectes per a randes i brodats de gran categoria artística.

Obtingué premis a diverses exposicions de Barcelona, Madrid i Chicago.

Coquard i Sacristan, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, 28 juny 1922 – 28 agost 2009)

Dramaturg.

Ha escrit comèdies com Amor… direcció prohibida!, i algunes peces de teatre infantil, molt notables, entre les quals destaquen l’escenificació de La princesa Pell d’Ase i Patufet (1964).

Copons i d’Armengol, Marianna de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1687 – 1757)

Dama. Era cunyada de Josep Antoni de Mata.

En establir-se el setge de Barcelona, pel juliol de 1713, s’instal·là al poble proper d’Alella (Maresme), on es féu passar per una de les aristòcrates fugides dels perills de la lluita. Buscà el tracte amb els oficials borbònics, però en realitat fou una agent del servei secret català que dirigia Salvador Lleonard.

El seu èxit més important fou obtingut pel gener de 1714, el mateix dia en que el petit regiment d’Ermengol Amill pensava ocupar per sorpresa Mataró, desguarnida momentàniament pels filipistes, Marianna aconseguí d’un coronel borbònic l’ordre secreta segons la qual anava cap a Mataró un fort regiment, seguidament passà l’informe a Lleonard que arribà amb el temps just per poder avisar a Amill i suspendre l’operació, la qual hauria resultat desastrosa.

Contel i Ferreres, Raül

Deixa un comentari

(Barcelona, 1948 – )

Director cinematogràfic.

És autor de nombrosos curt-metratges: Cos trencat (1980), Seqüències d’un grup (1981), Amort (1982), Boig film (1985), Al·lèrgic film (1986), etc, i dels llargs metratges: L’home ronyó (1983), Crits sords (1983, premi de la Generalitat de Catalunya) i Gent de fang (1987).

Constançó, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, agost 1741 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 setembre 1814)

Cosmògraf i cartògraf. Serví a Amèrica.

El 1769 fou una figura destacada de l’expedició a Califòrnia dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juniper Serra. Era l’encarregat de marcar els nous ports i de traçar els límits de la nova província de Monterrey.

És autor d’un diari personal d’interès, on exposa les observacions realitzades.

Conomines, Pere de

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1426 – després 1498)

Polític. Conseller en cap en temps de Ferran II el Catòlic.

Fou autor, pels volts del 1483, d’un pla de redreç que tenia com a objectius principals la reducció del deute públic municipal, la reforma de la burocràcia municipal i l’augment dels ingressos del municipi mitjançant la participació de forans i eclesiàstics en les càrregues impositives.

El pla fou aprovat pel Consell de Cent, però les pressions dels estaments privilegiats aconseguiren d’introduir-hi una esmena que el féu inaplicable (la posada en pràctica conjunta de totes les mesures).

Tanmateix, aconseguí l’aprovació d’una reducció de salaris dels funcionaris municipals i la prorrogació dels impostos sobre la carn i el vi i, d’altra banda, el pla Conomines inspirà les “Ordinacions per al redreç” del 1491.

Conill i Montobbio, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 setembre 1886 – 3 gener 1970)

Metge. Catedràtic de ginecologia de les universitats de Santiago (1933) i Barcelona (1934).

Dedicat principalment a l’estudi del càncer genital femení, fou el primer president de la Lliga Catalana contra el Càncer (1925).

Entre els seus treballs es destaca el Tratado de ginecología y de técnica terapéutica ginecológica (1946).

Conill i Montobbio, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 agost 1876 – 1946)

Arquitecte (1893) i dibuixant.

Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l’església parroquial de Lloret de Mar (Selva), destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d’aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d’Hostalric. Posteriorment el seu estil esdevingué convencional.

Com a dibuixant col·laborà activament a les pàgines de la revista humorística i política “Cu-cut!”.