Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Cornet i Mas, Josep Maria

(Barcelona, 1839 – 5 maig 1916)

Enginyer industrial i polític. Germà de Gaietà.

El 1868, en acabar la carrera, va ingressar a La Maquinista Terrestre i Marítima, i en fou director des del 1880 fins a la mort.

Fou diputat a Corts, president de l’Associació d’Enginyers Industrials i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Entre les obres més importants que va projectar hi ha els ponts metàl·lics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, el mercat del Born i el de Sant Antoni.

Fou el pare de Josep Maria Cornet i Enrich  (Barcelona, 1884 – 1937)  Industrial. Igual que el seu pare, també fou director de La Maquinista (1916-17 i 1933-36).

Cornet i Mas, Gaietà

(Barcelona, 1824 – 1897)

Enginyer industrial i periodista. Germà de Josep Maria. President i un dels fundadors de l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona.

D’ençà del 1853 formà part de la redacció del “Diario de Barcelona”, el 1856 fundà la “Revista Industrial” i el 1874, la “Revista Taquigráfica”. Membre de la Real Academia de la Historia, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.

Durant l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou vicepresident de la Comissió de Propaganda i president de la Secció de Premsa Periòdica en el Consell General.

Publicà Compendio de taquigrafía española (1852), algunes guies (de Barcelona, de Manresa i Cardona, de Caldes de Montbui, de Sant Miquel del Fai, de Montserrat, etc) i Una excursión por Cataluña (1888).

Fou el pare de Gaietà Cornet i Palau.

Corminas i Moreu, Enric

(Barcelona, 1856 – 1905)

Metge. Fou director del Museu Anatòmic de Barcelona, metge de la casa de Maternitat i membre de l’Acadèmia de Medicina.

Ideà un mètode d’injecció de sals metàl·liques per a preparacions anatòmiques.

Corma i Centellas, Ernestina

(Barcelona, 1896 – Buenos Aires, Argentina, 1960) Pianista. Fundà a Buenos Aires (1943) una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d’Amèrica i ha estat continuada pels seus fills Carles i Giocasta Kussrov Corma.

Corma, Giocasta Kussrov

(Barcelona, 4 febrer 1923 – Mendoza, Argentina, 11 setembre 1977)

Pianista. Filla d’Ernestina Corma i Centellas i germana de Carles.

Destacà per la seva precocitat. Actuà amb el seu germà i obtingué amb ell un gran èxit el 1930, a l’Associació Obrera de Concerts, sota la direcció de Pau Casals.

Corma, Carles Kussrov

(Barcelona, 22 maig 1919 – 28 maig 1985) Pianista. Fill d’Ernestina Corma i Centellas i germà de Giocasta. Es féu famós per la seva precocitat extraordinària. Als vint-i-cinc mesos d’edat féu a Barcelona la seva primera actuació pública.

Corelli, Juan

(Barcelona, 1935 – )

Ballarí i coreògraf. Pseudònim de Joan Plans i Parés. Estudià amb Joan Magriñà i Josep Izard, i més tard a Anglaterra.

Ha creat notables coreografies per a diferents televisions europees: Concierto de Aranjuez (1958), Sirènes (1959), La història del soldat (1960), Carmina Burana (1961), Jeux (1963), Harold en Italie (1965), entre d’altres.

Corberó i Trepat, Xavier

(Barcelona, 1901 – 1981)

Bronzista i repussador. Fill de Pere Corberó i Casals i germà de Valeri. Estudià a l’Escola del Treball de Barcelona, que dirigí Francesc d’A. Galí.

Excel·lí pels seus treballs en metall, tècnica de la qual fou professor a l’Escola Massana de Barcelona.

Va exposar a Barcelona i, amb un gran èxit, a Tòquio (1966), on està representat al Museu d’Art Modern.

Fou el pare de Xavier Corberó i Olivella.

Corberó i Olivella, Xavier

(Barcelona, 13 juny 1935 – 24 abril 2017)

Escultor. Fill de Xavier Corberó i Trepat. S’inicià en l’aprenentatge artístic al taller del seu pare i a l’Escola Massana, de Barcelona.

Anà a Londres, on estudià a la Central School of Arts and Crafts i entrà en contacte amb l’obra d’Henri Moore. Residí un quant temps a Lausana (Suïssa), on treballà a la foneria Medici, període que fou d’una gran importància en la seva formació.

Conreà de bon principi l’informalisme bidimensional (predomini de les superfícies planes), i evolucionà més tard vers la tercera i la quarta dimensions (exaltació del volum i el moviment de l’objecte en l’espai, respectivament).

Dirigí un taller, que creà el 1972 a Esplugues de Llobregat, per a artistes i artesans de diverses disciplines.

Ha exposat en diferents mostres col·lectives i individuals europees.

Corberó i Casals, Pere

(Lleida, 1877 – Barcelona, 1957)

Bronzista i repussador. Fou l’iniciador d’una família d’artistes. Residí a Barcelona. També féu treballs decoratius sobre coure i aram.

Obtingué nombrosos premis, a Barcelona, Mèxic i París.

Fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Els seus fills i continuadors foren Xavier i Valeri Corberó i Trepat  (Barcelona, 1908 – 2001)  Pintor i decorador. Es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A. Galí, i també a Ginebra i a París. Prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans (1936).