(Barcelona, 27 febrer 1905 – 24 gener 2003)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
La seva pintura es mostra més aviat pròxima a una línia acadèmica.
Condeminas i Soler, Teresa
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)
Concas i Palau, Víctor Maria
(Barcelona, 12 novembre 1845 – Montemayor, Extremadura, 25 setembre 1916)
Almirall i polític.
Intervingué en el combat naval de Santiago de Cuba (1898) com a comandant de la Infanta María Teresa i com a cap de l’estat major de l’esquadra de Cervera.
Afiliat al partit liberal, fou ministre de Marina amb Segismundo Moret, el 1905 i el 1909. Posteriorment, fou senador vitalici (1912).
Commeleran i Carrera, Joan
(Barcelona, 1902 – 18 febrer 1992)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i fou deixeble de Francesc Labarta. Membre del GAI (Grup d’Artistes Independents, 1932) i soci del Saló de Montjuïc.
Conreà el paisatge amb un estil auster i simple, que l’acostà a l’estil naïf i a la pintura mural religiosa.
Comín, Coco
(Barcelona, 22 abril 1952 – )
Coreògrafa i directora. Titulada en dansa per l’Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu.
El 1971 fundà l’institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles. Ha treballat com a coreògrafa en importants musicals i ha rebut diversos premis.
També ha produït i dirigí espectacles com Chicago (1996), premi de la crítica teatral de Barcelona, El nas vermell (1997), el sopar-espectacle That’s Jass (2000) o Oliver Twist (Grec 2000).
Comes, Pere Joan
(Barcelona, 1562 – 1621)
Historiador. Fou escrivent del Racional, càrrec que li va permetre de tenir accés a la documentació municipal, que utilitzà clandestinament per escriure el Llibre d’algunes coses assenyalades succeïdes a Barcelona i en altres parts, crònica històrica en què transcriu la famosa monografia anònima Història de Joan Fiveller.
El Llibre, publicat el 1878, comprèn cronològicament des del regnat d’Alfons el Magnànim fins al 1583, any en què el Consell Municipal s’assabentà de l’activitat de Comes i el processà.
Després del 1583 continuà la carrera eclesiàstica i fou canonge de la col·legiata de Santa Anna, on escriví diverses obres, entre les quals destaca Instituciones seu lucernae, manuscrit encara inèdit.
Comella i Fàbrega, Josep Maria
(Barcelona, 1865 – 1938)
Compositor. Organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i de Santa Eulàlia, de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundà (1899) i dirigí l’orfeó Eco de Catalunya, a Sant Andreu de Palomar, i fou sots-director de l’Orfeó Català (1891-1938).
Compongué goigs i obres corals (originals i arranjaments de melodies tradicionals) i la sarsuela La rata sàvia (1896).
Combalia i Dexeus, Victòria
(Barcelona, 1952 – )
Historiadora i crítica d’art. Col·laboradora del diari “El País” (des del 1982) i professora universitària.
Ha publicat obres sobre Picasso (1981), Ràfols-Casamada (1988), Joan Miró (1990), Antoni Tàpies (1984, 1990) i Joan Brossa (1997, 1998).
Altres llibres: La poética de lo neutro (1975), Arte español: nombres para la década de los 80 (1992).
Comas i Pitxot, Ramon Nonat
(Barcelona, 17 juny 1852 – 28 juliol 1918)
Erudit. Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins al 1883.
Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans.
Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i col·laborà en publicacions culturals com “La Ilustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”.
Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX (1901), Des del terrat de l’església del Pi (1913) i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona (1913).
Comas i Masferrer, Josep
(Barcelona, 4 juliol 1842 – 2 juny 1908)
Polític i industrial. Fou el dirigent del partit liberal a Catalunya, d’acord amb el financer Evarist Arnús.
Regidor de l’ajuntament de Barcelona, president de la Diputació i diputat a corts, fou senador a partir del 1899 (vitalici des del 1905).
Comas i Llaberia, Cèsar
(Barcelona, 11 octubre 1874 – 21 abril 1956)
Metge. El 1896 féu la primera radiografia a Barcelona i el 1910 fou nomenat secretari general del Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia Mèdiques de Barcelona.
És autor, entre d’altres, de les obres, Los rayos X en cirugía (1899), La Röntgenoterapia y la Röntgenopatología (1906) i Revista general de Röntgenología (1903-10).
Dades dels Països Catalans 