Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Gispert i Català, Núria de

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 abril 1949 – )

Advocada i política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1971).

Des del 1986 fou membre de Unió Democràtica de Catalunya, on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals, i des del mes de gener de 2001 en fou presidenta.

La seva activitat dins l’executiu de la Generalitat s’inicià el 1984. Des d’aquest any fins al 1995 fou secretària general dels departaments de justícia i de governació, i vicepresidenta del comitè director per a l’organització de l’administració de la Generalitat.

L’any 1995 fou nomenada consellera de justícia, del 2001 al 2002 fou consellera de governació i relacions institucionals i del 2002 al 2003 consellera de Justícia i Interior. Des del 16 de desembre de 2010 fins al 4 d’agost de 2015 fou presidenta del Parlament de Catalunya.

Gisbert i Vicente, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 agost 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 febrer 2011)

Ceramista. Format amb Angelina Alòs (1958-61), entre 1961-62 féu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann.

Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat (1975). Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica.

La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric.

Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marià Burguès” (1982).

Gisbert i Ortiga, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 abril 1942 – )

Tennista. Llicenciat en dret el 1969.

Entre els seus títols cal citar la copa Galea (1958), l’Orange Bowl (campionat del món júnior, 1959), el torneig comte de Godó (1965) i la primera medalla d’Or als Jocs Internacionals de Tòquio i de Nova Jersei.

Formà part de l’equip espanyol de la copa Davis des del 1965 fins al 1972.

Fou un dels millors jugadors del món en la modalitat de dobles, fent parella amb M. Orantes.

Gironès i Gispert, Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 maig 1926 – 10 maig 2019)

Escriptor. Ha obtingut bon nombre de distincions literàries, la més important de les quals és el premi Joan Santamaria de Narració el 1965, per la seva obra El sistema Ferrater (publicat el 1967).

Gironella i Aiguals, Antoni de

1 Resposta

(Barcelona, juliol 1789 – París, França, 4 setembre 1855)

Periodista, escriptor i polític. Col·laborà a “El Propagador de la Libertad” i fou regidor i vocal de la Junta de Comerç de Barcelona.

Com a membre del partit liberal, presidí la Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya cap a l’any 1835. Morí a l’exili.

Publicà, dins un estil romàntic, obres de tots els gèneres literaris.

Girona i Vilanova, Ignasi

2 Respostes

(Barcelona, 1857 – 1923)

Enginyer. Fill de Ignasi Girona i Agrafel. Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i s’especialitzà en agronomia a París. Fou membre destacat de diverses societats agrícoles. President de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1902-07 i 1915-17).

Publicà diversos articles d’economia, sobretot al “Calendari del Pagès”.

Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts l’any 1905. Representà el districte de Granollers per la Solidaritat Catalana, i el 1909 fou senador per la província de Lleida.

Enllestí un projecte de banc agrari català i un pla general de ferrocarrils secundaris a Catalunya.

Girona i Targa, Ignasi

9 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 26 octubre 1781 – Barcelona, 19 gener 1867)

Banquer. Primer membre destacat de la família.

Creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei (Penelles).

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), Jaume Girona i Agrafel, i de:

  • Ignasi Girona i Agrafel  (Barcelona, 1824 – 30 agost 1889)  Banquer. Junt amb el seu pare i germans fundaren nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell. Fou el pare d’Ignasi Girona i Vilanova.
  • Casimir Girona i Agrafel  (Barcelona, 1834 – 7 març 1909)  Banquer. Estigué casat amb Emília Clavé i Flaquer.

Girona i Casagran, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 maig 1921 – 2007)

Escriptor. Llicenciat en dret. Element directiu del Centre Excursionista de Catalunya. Ha col·laborat a l’Enciclopèdia de l’Excursionisme.

És autor de manuals d’excursionisme i càmping i del llibre L’alta Garrotxa, premi Maspons i Camarasa 1960, amb edicions de 1961 i 1969.

Girona i Benet, Maria

1 Resposta

(Barcelona, 25 març 1921 – 8 març 2015)

Pintora. Deixebla i neboda de Rafael Benet. Autodidacta i esposa del pintor Albert Ràfols i Casamada.

Exposà, primerament, amb el grup Els Vuit (1946) i, després, individualment a Barcelona i a Madrid. Participà en els salons d’Octubre i de Maig de Barcelona. Fou professora de l’escola de disseny Eina.

Féu una estada a França i al començament rebé la influència dels fauvistes i dels cubistes; després derivà cap a un estil més simple i de caràcter intimista, proper al neoexpressionisme, i des del 1970 es dedicà al col·lage d’intenció irònica, evocadora dels temps passats.

Girona i Agrafel, Manuel

16 Respostes

(Barcelona, 1 gener 1817 – 31 octubre 1905)

Banquer i polític. Fill d’Ignasi Girona i Targa (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), i germà de Jaume, Casimir i Ignasi.

Creador de diversos bancs, el de Barcelona i l’Hispano Colonial, entre altres, participà en diferents empreses cívico-financeres.

Fou alcalde de Barcelona (1876), diputat conservador i senador, i refusà el ministeri de Finances i el marquesat que Cánovas del Castillo li oferí.

Entre altres obres de mecenatge, sufragà íntegrament la construcció de la façana de la catedral de Barcelona.

Autor, entre altres obres, d’Ensayo para arreglar el crédito i mejorar la situación de España (1865) i Arreglo, unificación y estimación completa de la deuda pública de España (1880).

Fou el pare d’Anna Girona i Vidal (Barcelona, segle XIX – 1925)  Pagà el cimbori de la catedral de Barcelona i, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, fou creada marquesa de Caldes de Montbui.