Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Esteva i Grewe, Jacint

4 Respostes

(Barcelona, 1936 – 9 setembre 1985)

Director cinematogràfic. Després de conrear el curtmetratge, fundà la productora Filmscontacto (1965), entorn de la qual es vertebrà l’anomenada escola de Barcelona, el manifest estètic de la qual fou Dante no es únicamente severo (1967), film que codirigí amb Joaquim Jordà.

Lejos de los árboles (1963-68), llargmetratge documental sobre aspectes insòlits i significatius de la realitat nacional, tingué problemes de censura i no fou autoritzat en la seva versió íntegra.

Posteriorment realitzà Después del diluvio (1968), Metamorfosis (1971) i El hijo de María (1972), però abandonà la producció i traspassà la distribuïdora.

Esteva i Casal, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1874 – 1957)

Decorador i pintor. Format a Alemanya. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Cofundador de la casa J. Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista.

Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo -actual Cercle Eqüestre- i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat (1929), aquesta amb un esperit renaixentista.

Estigué associat als seus parents Hoyos.

Esteper i Cros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1766 – 1821)

Escriptor i predicador dominicà. Rector del Col·legi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior (1818) del convent de Girona.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1797), on pronuncià diverses comunicacions històriques.

Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding i és autor dels llibres El holocausto del patriotismo (1809), Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona (1810).

Estasen i Cortada, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 gener 1855 – 12 desembre 1913)

Advocat, filòsof, economista i geògraf. Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya.

Capdavanter del positivisme, el difongué a través de conferències als ateneus de Barcelona i Madrid, i atacà el krausisme, que aleshores predominava a l’estat espanyol. Aquesta actitud polèmica provocà una escissió a l’Ateneu Barcelonès que donà lloc a l’aparició de l’Ateneu Lliure.

Fou director del “Diario del Comercio” i un dels fundadors de la revista “El Eco de la Producción”; col·laborà al setmanari “Catalunya” (en català, el 1908).

Obres seves són: El positivismo o sistema de las ciencias experimentales (1877), El problema de las nacionalidades (1882), La protección y el libre cambio (1880), Regionalismo econòmico (1887), Instituciones de Derecho Mercantil (1890-95, en vuit volums), Cataluña. Estudio acerca de las condiciones de su engrandecimiento y riqueza (1900, que té un interès molt rellevant), etc.

Com a geògraf col·laborà també al volum sobre Catalunya (1908) de la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Estartús i Vilas, Llibert

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1945)

Polític. Col·laborador de “L’Opinió” (1928-29), el 1930 era un dels principals dirigents de l’Esquerra Universitària. Fou un dels fundadors de les Joventuts Comunistes -dependents inicialment de la Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB) i després del Bloc Obrer i Camperol (BOC)-, de les quals fou secretari polític (1931-32).

Membre de la Comissió Agrària creada pel Comitè Central del BOC l’agost de 1931, publicà Dels remences als rabassaires (“L’Hora”, 1931) i Las luchas que han librado los campesinos catalanes contra sus explotadores (“La Batalla”, 1931).

En crear-se el POUM, va encapçalar amb Víctor Colomer i Àngel Estivill, un petit grup del BOC que va ingressar en la Federació Catalana del PSOE (1935) i, després, en el PSUC (1936).

Va morir assassinat.

Estaper i Cros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1766 – 1821)

Frare dominicà. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1797.

Fou qualificador del Sant Ofici. Gaudí de gran fama pels seus sermons, que foren editats.

Publicà també Barcelona instruída en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona, en ocasió de la guerra del Francès.

Estanyol, Àngel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1480 – 1534)

Teòleg tomista. Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1494), d’on fou professor (1502-03).

El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia. Estudià a París (1507), on rebé el títol de mestre en teologia (1511).

Destinat a Palma de Mallorca (1512), el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València.

És autor del tractat Opera logicalia secundum via Dr. Thomae (Barcelona, 1514).

Estadella i Solé, Gaietà

Deixa un comentari

(Barcelona, 1877 – 1944)

Constructor d’orgues. Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom.

Féu orgues excel·lents per tot Catalunya, com els de Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de les Puel·les, santuari del Cor de Maria (Barcelona), Santa Maria de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, l’església parroquial de Tàrrega, així com a Extremadura, Andalusia i Navarra.

Esquerrà i Codina, Adrià

1 Resposta

(Barcelona, 7 setembre 1873 – 6 juliol 1927)

Compositor. Deixeble d’Enric Morera.

Fou sotsdirector de la coral Catalunya Nova i fundador i director de les corals Nova Catalònia i Germinal (1909). Fou professor de l’Acadèmia Granados.

Compongué obres escèniques: La dama d’Aragó (1906), Ofèlia (1907) i L’aigua de la vida (1911).

Esquerra i Clivillés, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 octubre 1909 – a la batalla de l’Ebre, desembre 1938)

Escriptor. Especialista en literatura comparada, fou un dels valors més sòlids de la seva generació.

Publicà Lectures europees (1936), Stendhal en España (París, 1936), Shakespeare a Catalunya (1937), Iniciación a la literatura (1937) i Vocabulario literario (1938).