(Barcelona, 26 novembre 1883 – 27 juliol 1956)
Metge. Fill de Pere Esquerdo i Esquerdo.
Com el seu pare, fou també metge de l’Hospital de la Santa Creu, i professor de la facultat de medicina de Barcelona el 1934.
(Barcelona, 1522 – 1577)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Resultà elegit Oïdor de Comptes, pel braç eclesiàstic, de la Generalitat de Catalunya.
Ocupava el càrrec quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part de Felip II de Catalunya, de l’import extraordinari dit l’excusat, consistent en els delmes i drets d’una casa i heretat de totes les parròquies.
El dret era concedit al rei pel papa Pius V amb motiu de les guerres religioses. El Principat fou l’únic territori on sorgí el refús. La inquisició, d’acord amb el pontífex i el rei, denuncià els diputats i oïdors com a favorables a l’heretgia.
Espuny i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.
(Barcelona, 6 febrer 1888 – 3 agost 1958)
Col·leccionista d’art i bibliòfil. Regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus.
Fou un dels promotors de la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on establí la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats; i patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses.
La seva col·lecció d’art actualment està repartida en diversos museus.
(Barcelona, 29 juliol 1910 – 25 juny 1981)
Soprano. Després d’haver cursat estudis amb Joan Argemí debutà amb Cançó d’amor i de guerra (1926) i amb Rigoletto al Liceu de Barcelona l’any 1931.
Conreà el lied i enregistrà discs de cançons catalanes.
(Barcelona, 1880 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Asilat d’infant a la Casa de Caritat, hi aprengué dibuix i pintura. fou deixeble de Tomàs Moragas, per mitjà del qual ingressà a l’Escola de Belles Arts.
El 1900 fou pensionat a Roma.
Destacà com a aquarel·lista.
(Barcelona, 14 desembre 1901 – 14 juliol 1973)
Escultor. Fou deixeble de Josep Campeny.
És autor d’un gran nombre d’imatges religioses.
(Barcelona, 1875 – 20 març 1930)
Metge i editor. Fill de Josep Espasa i Anguera.
Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es féu càrrec de l’editorial Josep Espasa i Fills; hi impulsà la publicació d’obres de medicina i contribuí a la creació de l’Enciclopedia Espasa.
El papa Pius IX el féu cavaller de l’orde pontifici de Sant Gregori el Magne.
(Barcelona, 22 desembre 1927 – 20 agost 2022)
Promotor, mecenes i activista cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d’afirmació nacionalista dels anys 1950 i 1960 i posteriorment intervingué en l’Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc.
Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc.
Autor del llibre de memòries Amb “C” de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 1929 – )
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1948-52) i exposà per primera vegada a Barcelona l’any 1955. El 1957 es féu amb el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes.
La seva pintura segueix la tendència informalista i es val de tonalitats i contrasts violents, com el vermell sobre un espai negre indeterminat.
(Barcelona, 1930 – 25 juny 2011)
Pintor. S’ha dedicat de preferència a l’escenografia. Ha destacat també com a figurinista.
Obtingué el Trofeu Barcelona dels premis d’escenografia del Cicle de Teatre Llatí els anys 1958, 1959 i 1960.
Dades dels Països Catalans 