Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Llansó, Jaume

(Girona, 1806 – Barcelona, 1862)

Metge i naturalista. Durant la primera guerra carlina fou metge militar. Posteriorment exercí a Figueres i després fou catedràtic de botànica aplicada i professor de l’Escola Industrial de Barcelona.

Va dirigir “El Cultivador” (Barcelona, 1848-51). És autor de diversos escrits de divulgació sobre l’agricultura i de teorització sobre els bancs agrícoles.

Obres principals: Lecciones elementales de botánica (1842), Catecismo d’agricultura (1850) i Reflexiones acerca de los bancos agrícolas (1856).

Llanes i Guinart, Pau de

(Maó, Menorca, 8 agost 1796 – Barcelona, 22 octubre 1851)

Marí. Format en la marina anglesa, en la qual lluità contra Napoléo, ingressà després a la marina espanyola.

Participà en les guerres d’independència sud-americanes. Comandà els guardacostes de Catalunya i Gibraltar (1825-32).

Participà en el bàndol lliberal a la primera guerra carlina. Fou ascendit a brigadier el 1846 i nomenat comandant de marina de València (1846-50).

Llanas i Castells, Albert de Sicília

(Barcelona, 28 desembre 1841 – 10 desembre 1915)

Comediògraf i periodista. Progressista a ultrança, va militar en els grups liberals més revolucionaris.

Després d’un fracàs com a empresari teatral, el 1865 fou un dels fundadors i director de la primera revista d’humor en llengua catalana “Un tros de paper”. El 1868 dirigí “La Alianza de los Pueblos”, portaveu de les idees federalistes.

Prototipus de la bohèmia barcelonina, va escriure una sèrie de comèdies costumistes i d’humor satíric: L’anada a Montserrat (1881), El marquès de Santa Llúcia (1885), Vés-te’n Anton… (1889), Don Gonzalo o l’orgull del gec (1891), La germana gran (1891), Perdiu per garsa (1910), etc.

També publicà Trenta anys de teatre (1901), recull dels articles que publicà a “La Veu de Catalunya”, i diversos llibres d’humor en que recollia acudits i pensaments humorístics, com els aforismes Una grossa de pensaments en vers (1895).

Llagostera i Sala, Francesc

(Barcelona, 7 juliol 1831 – 3 febrer 1885)

Metge, escriptor i folklorista. Assolí gran fama professional.

És autor de Las constituciones médicas (1870), Breves consideraciones sobre la vacuna y la vacunación (1879) i el compendi Aforística catalana (1883), col·lecció de refranys populars, al periòdic “Lo Gay Saber”.

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, en fou arxiver, bibliotecari i vicepresident.

Lladós i Rius, Magí

(Tarragona, 26 desembre 1829 – Barcelona, 5 desembre 1886)

Enginyer industrial i escriptor.

Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Creà i dirigí el periòdic “El Porvenir de la Industria”.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona (1872). Es retirà de la política activa el 1878.

Conreà la literatura dramàtica i va escriure la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selenomanía (1876). També publicà Nociones de gimnasia higiénica (1876) i Aritmética (1885).

Lladó i Pino, Francesc de Borja

(Barcelona, 23 gener 1902 – 25 desembre 1962)

Escriptor i propagandista catòlic. Publicà els contes La guerra tal com és, Egoismes, L’home que no sabia estimar (1931), l’assaig Els dos poders (1929) i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol (1950) i En tot lloc i en tot moment (1952).

Lizarán i Merlos, Anna

(Esparreguera, Baix Llobregat, 31 agost 1944 – Barcelona, 11 gener 2013)

Actriu de teatre. Membre fundadora dels Comediants, passà a la companyia fundacional del Teatre Lliure, on ha protagonitzat, entre moltes altres, La Bella Helena (1979), Quartett (1994), Rei Lear (1996), etc.

Premi Nacional d’Interpretació el 1984.

Ha fet també televisió i cinema: El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), La primera noche de mi vida (1998).

Ley i Gracia, Adolfo

(Las Palmas, Canàries, 21 abril 1908 – Barcelona, 14 desembre 1975)

Neurocirurgià. Cursà els estudis de medicina a Barcelona.

Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’hospital Clínic de Barcelona i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat. Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia (1975).

És autor de Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales, entre altres obres, i de diversos capítols de la Patología médica, de Pedro i Pons.

Letgarda de Roergue

(Rodés, França, segle X – Barcelona, 977/80)

Comtessa de Barcelona. Mort el seu pare, Ramon I, comte de Roergue i marquès de Gòtia, es maridà a Rodés, vers el 967, amb Borrell II de Barcelona, amb qui era parenta de lluny.

Del seu viatge resultà la vinguda de Gerbert a Catalunya.

De la seva família provenen els noms de Ramon i Ermengol, tan freqüents als llinatges comtals de Barcelona i Urgell.

Lete i Triay, Manuel de

(Palma de Mallorca, 10 octubre 1889 – Barcelona, 9 juny 1963)

Escriptor caputxí, conegut per Andreu de Palma de Mallorca. Es llicencià en dret a Barcelona, i hi prengué l’hàbit el 1915.

Fou una de les figures intel·lectuals de l’orde, escriví a “Estudis Franciscans”, fundà l’anomenada Escola Lul·liana i s’especialitzà en història local i religiosa.

Entre altres obres, publicà Iconografia Caputxina de Catalunya i Mallorca (1923), Els sistemes i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Historia de la villa de Sant Feliu de Codines (1946), Las calles antiguas de Tarragona (1956-58) i l’assaig històric Prat de Llobregat (1958).