Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Mestres i Calvet, Joan

(Barcelona, 26 juny 1871 – 6 juny 1955)

Empresari teatral. Féu estudis de música. Dedicat especialment als espectacles musicals, el 1915 s’encarregà del Liceu, que regentà molts anys.

Com a músic féu diverses adaptacions i compongué la música d’El caballero Wolframo.

Va escriure El Gran Teatro del Liceo visto por su empresario (1945).

El seu germà Salvador Mestres i Calvet  (Barcelona, 1868 – 1950) fou baríton.

Mestres i Cabanes, Josep

(Manresa, Bages, 13 juny 1898 – Barcelona, 17 setembre 1990)

Escenògraf i pintor. Treballà als tallers d’escenografia de Salvador Alarma, amb qui després s’associà i fundà l’empresa Alarma i Mestres (1939).

Destacà per les decoracions que féu per a obres wagnerianes al Liceu i també com a pintor de cavallet.

Fou professor a l’Institut del Teatre de Barcelona i publicà Tratado de la perspectiva.

Mestres i Borrell, Feliu

(Barcelona, 30 gener 1872 – 15 febrer 1933)

Pintor. Fou pensionat a París i a Madrid per la diputació de Barcelona.

Conreà, preferentment, el retrat i la pintura de gènere, sempre dins un academicisme de tipus moderat.

És autor d’importants murals, així com dels cartons per a tapissos de l’escala d’honor de l’ajuntament de Barcelona.

Fou el pare de Lluís Mestres i Brunet.

Mestres, Salvador

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1879)

Eclesiàstic i filòsof. Deixeble de R. Martí d’Eixalà, fou doctor en filosofia i lletres.

Catedràtic del Liceu Científic de Rimini i lector a la nunciatura de Bolonya. En tornar a Barcelona va fundar-hi un col·legi particular, al mateix temps que ensenyava a l’institut d’ensenyament mitja, d’on fou vice-rector, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Autor de diversos llibres i opuscles de tema religiós i filosòfics, entre els quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral (1864), Ontología o metafísica pura universal y general (1865) i Cosmoetiología o tratado del mundo en general y de su causa (1865), on s’acosta a la filosofia del sentit comú.

És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona… (1867) i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña.

Mestre i Moragas, Albert

(Vic, Osona, 1896 – Barcelona, 1973)

Dibuixant humorístic i il·lustrador. Especialitzat en temes esportius, col·laborà a “La Jornada Deportiva”, “El Mundo Deportivo”, “Boxeo”, “Sidral Deportiu”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc.

Com a il·lustrador treballà en les obres didàctiques de l’Editorial Seguí i en publicitat.

Il·lustrà diferents col·leccions de cromos infantils, entre les quals una Història de Catalunya.

Mestre i Castellví, Lluís

(Barcelona, 17 setembre 1910 – 4 febrer 1963)

Pintor. Exposà per primera vegada el 1944, a l’Hospitalet de Llobregat.

Ha pintat temes florals, retrats i marines.

L’ajuntament de Barcelona li adquirí una obra el 1947.

Mesalles i Bisbe, Jordi

(Barcelona, 2 gener 1953 – 9 novembre 2005)

Director de teatre i dramaturg. S’especialitzà en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona (1972-75) i des del 1979 fou professor de tallers d’interpretació.

Entre els anys 1976 i 1980 escriví regularment sobre teatre a la revista “El viejo Topo”.

Entre altres obres, ha dirigit El despertar de la primavera (1978, premi de Crítica Serra d’Or al millor muntatge teatral 1979), Antoni i Cleopatra (1980), Els Beatles contra els Rolling Stones (1981, premi de text teatral Josep Maria Arnau 1980), Brossàrium-I (1982), sobre les peces Cavall al fons i El Sabater de Joan Brossa, La filla del Carmesí (1987) i Aixó és autèntic (1988).

Merli i Pahissa, Joan

(Barcelona, 22 maig 1901 – 11 novembre 1995)

Marxant, promotor d’art i editor. Després d’iniciar-se com a editor, en tornar d’un viatge a París, fundà l’Organització Joan Merli, societat que adquirí obres d’art per als seus associats.

Impulsà diverses publicacions d’art (“La Mà Trencada”, “Quatre Coses”, “Les Arts Catalanes” i “Art”, i fou assessor artístic de la Generalitat republicana.

Publicà 33 pintors catalans (1937).

Exiliat a Buenos Aires el 1939, hi fundà l’editorial Poseidón i la revista cultural “Cabalgata” i dirigí la publicació dels exiliats “Catalunya” (1947). Tornà a Barcelona el 1971.

Esporàdicament, ha conreat la literatura de creació.

Merlí i Feixes, Ramon

(Cardona, Bages, 2 abril 1763 – Barcelona, 19 abril 1838)

Metge. Exercí a l’hospital militar de Figueres, al Rosselló i al Voló, i, després, a Vic.

El 1820 fou nomenat vocal de la Junta de Sanitat del Principat, i tingué una actuació destacada a Barcelona durant l’epidèmia de febre groga del 1821.

Publicà Arte de desterrar y aniquilar las epidemias… (1815).

Merletti i Quaglia, Alessandro

(Torí, Itàlia, 1860 – Barcelona, 1943)

Fotògraf. Després d’una estada a l’Argentina, s’establí a Barcelona (1889) on restaria per sempre.

Exercí de fotògraf professional i s’especialitzà en reportatges gràfics, de manera que cal considerar-lo com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya.

Són molt conegudes, per exemple, les fotografies que obtingué al judici de Ferrer i Guàrdia (1909) i que foren publicades en bona part de la premsa internacional.

Treballs seus aparegueren a “Blanco y negro”, “La Ilustración Artística”, “Daily Mirror”, etc.

Personatge molt característic pel seu polifacetisme, es dedicà també a la invenció i a la tècnica aplicada.