(Barcelona, 16 maig 1851 – 23 agost 1919)
Arquitecte. Formà part de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president del 1903 al 1905.
Va fer treballs de restauració a les esglésies barcelonines de Sant Francesc i de Sant Pere de les Puel·les.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 juliol 1914 – Barcelona, 31 desembre 2009)
Dibuixant i orfebre. Residí a Barcelona, on estudià a l’Escola Massana.
Treballà per a l’orfebre Ramon Sunyer.
Fou professor de l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art.
Ha obtingut premis importants.
(Mataró, Maresme, 1832 – Barcelona ?, 1903)
Apicultor. Germà de Joaquim.
Fundà i dirigí una societat per fomentar l’agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu.
Traduí l’obra de Layens i Bourniers sobre la cria d’abelles.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1868 – Barcelona, 1962)
Compositor de sardanes.
Tocà a la cobla Principal de la Bisbal.
Entre les seves composicions sobresurten les titulades Compassiva, Viola doble i Rosaura.
(Barcelona, 21 desembre 1923 – 24 juliol 2005)
Pintor, que signà únicament Jordi. Fill de Jaume Mercadé.
Inicià la seva activitat de molt jove influït per l’expressionisme i després pel cubisme. Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic.
El 1948, es presentà amb dues obres abstractes al I Saló d’Octubre, del qual fou fundador, formà part del grup Taüll i col·laborà a la revista “Algol”. Més tard, la seva obra ha evolucionat cap al neorealisme.
Anà a París, becat pel govern francès.
(Barcelona, 1898 – 7 març 1959)
Pintor. Visqué uns quants anys a París, on es formà artísticament.
Conreà la figura, però sobretot el paisatge, en especial el francès, en un estil proper al noucentisme.
Presentà obres a les galeries Dalmau de Barcelona i a la majoria de les exposicions que celebrà l’agrupació Les Arts i els Artistes.
(Barcelona, 12 desembre 1903 – 10 febrer 1976)
Metge dermatòleg. Fou el fundador i director de l’Institut de Patologia Cutània.
Col·laborà en més de 200 publicacions, moltes de les quals aparegueren en els Anales de la Academia de Ciencias Médicas (1930-35).
(Barcelona, 28 febrer 1936 – 29 març 1982)
Pintor. Ha format part dels grups “Síntesi” i “Arte de Hoy”.
Realitzà la seva primera exposició individual a Mataró el 1961. Ha exposat també a Barcelona, Madrid, Torí, Milà, Florència i Palerm. En 1965 rebé la primera medalla Gimeno de Tortosa.
Té obres als Museus d’Art Modern i d’Art Contemporani de Barcelona.
La seva pintura és figurativa, caricaturesca, amb una intenció satírica d’agressivitat molt remarcable.
(Màlaga, Andalusia, 13 abril 1811 – Barcelona, 9 setembre 1872)
Cirurgià. Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar.
Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat.
President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné, “El Compilador Médico” (1865).
Publicà Estudios clínicos de cirugía (1847).
(Castella ?, vers 1560 – Barcelona, 14 octubre 1615)
Segon marquès d’Almazán. Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia.
Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells.
S’enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles.
Dades dels Països Catalans 