Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Mola i Mateu, Jaume Manuel

(la Sentiu de Sió, Noguera, 7 abril 1918 – Barcelona, 2 agost 1991)

Compositor i organista. Ha realitzat una carrera de concertista a Europa i a l’Amèrica Llatina.

És autor de nombroses obres religioses, simfòniques, de cambra i corals.

Ha publicat una Antología musical al servicio del templo.

Moixó i López Fuertes, Lluís Maria de

(Cervera, Segarra, segle XVIII – Barcelona, 1843)

Jurista. Tercer baró de Juras Reales. Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí.

Fou fiscal de l’audiència de Xile. Capturat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’estat espanyol.

Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona.

Publicà El príncipe y su pueblo… (1830), El espíritu del siglo… (1833) i una defensa del pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó.

Moga, Ramon

(Vall d’Aran, segle XVII – Barcelona, 3 agost 1715)

Guerriller, doctor en teologia i clergue. Tenia el títol de doctor i era sots-diaca.

Prengué les armes contra les tropes de Felip V de Borbó; s’alçà a la Vall d’Aran el 1706 i comandà les forces que anaren a expugnar Castellciutat.

Fou secretari del general Josep Moragues i de Francesc de Moner, i capità del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.

El febrer de 1714 aixecà gent a l’Alt Urgell i dirigí el setge a Castellciutat, fins que reforços francesos l’obligaren a retirar-se.

S’amagà, fins que descobert, fou degradat i executat.

Modrego y Casaus, Gregorio

(El Buste, Aragó, 17 novembre 1890 – Barcelona, 16 gener 1972)

Eclesiàstic. Bisbe auxiliar de Toledo i bisbe de Barcelona.

Sota el seu pontificat se celebrà el Congrés Eucarístic (1952).

Afrontà amb habilitat els problemes que li oposà el catalanisme.

Mitjavila i Fisonell, Vicenç

(Barcelona, 1759 – 14 febrer 1805)

Metge. Doctor en medicina, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Fundà els primers periòdics de tema mèdic dels Països Catalans: “Semestre Médico-clínico” (1803) i “Correspondencia Literario-médica…” (1804, trimestral); n’aparegueren dos volums de cadascun.

També publicà Noticias de los daños que causan al cuerpo humano las preparaciones de plomo… (1791), Memoria sobre la utilidad de los vegetales en la curación de enfermedades venéreas (1791), etc.

Féu estudis sobre l’ús de substàncies verinoses en medicina i traduí obres de V.L. Brera, M.A. Weikard, C. Strambio i altres.

Mitjans i Miró, Francesc

(Barcelona, 15 juliol 1909 – 20 novembre 2006)

Arquitecte i urbanista. Obtingué el seu títol el 1942. Les seves obres es mouen entre l’academicisme i l’arquitectura moderna.

És autor de nombrosos edificis remarcables als barris residencials de Barcelona, moltes cases d’estiu, l’hotel Rei Jaume de Castelldefels i, juntament amb Josep Soteras, del projecte del Camp Nou del F. C. Barcelona.

Rebé el premi FAD Opera Omnia el 1964.

Miserachs i Rigalt, Antoni

(Barcelona, 1908 – 1982)

Polític i advocat. Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana (1934), de la qual fou secretari general.

Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys.

Especialista en propietat intel·lectual, publicà El copyright norteamericano (1946), El contrato de edición en la Ley del Libro (1975) i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor (1975).

A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya.

Miró i Trepat, Laureà

(Barcelona, 31 desembre 1882 – 15 març 1916)

Polític republicà. Del Partit Republicà Federal, fou vice-president de l’Associació Escolar Republicana (1901).

De la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 (i també el 1910 i el 1914).

De l’UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista (1912) i fou director de “La Publicidad”.

Miró i Manent, Ignasi Ramon

(Barcelona, 1821 – 1892)

Pedagog. Impulsà nombroses activitats escolars i paraescolars.

Cofundador, amb Carles Carreras i d’altres, de la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, secretari de la Junta Provincial de Instrucción Pública (1860), impulsor de l’Escuela Normal Femenina (1860).

Fundador i director de la revista “La Antorcha Manresana” (1857-60), director del “Monitor de Primera Enseñanza” i de la “Biblioteca económica de primera enseñanza”.

El 1869 fundà a Barcelona un col·legi de primer i segon ensenyament que dirigí fins a la mort. El Col·legi Carreras, fundat el 1835, i el Col·legi Miró foren els més prestigiosos de la Barcelona vuitcentista.

De la seva extensa obra escrita cal destacar La enseñanza de la historia en las escuelas (1883) i Necrología del Dr. Carlos Carreras de Urrutia (1874).

Gaspar Miró i Lleó

Miró i Lleó, Gaspar

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 març 1859 – Barcelona, 29 setembre 1930)

Pintor. S’establí i triomfà a París, fins al punt d’ésser nomenat pintor de la ciutat. El 1927 tornà a Barcelona.

Conreà de primer la pintura de natures mortes, però ben aviat descobrí la pintura a l’aire lliure i es dedicà, preferentment, al paisatge, tant rural com urbà.