Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Marsans i Rof, Josep

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Financer. El 1890 inicià les seves activitats de canvi i borsa. El 1902 fundà la Banca J. Marsans i Rof i Fills, convertida en Banca Marsans SA el 1919. Des del 1910 inicià també una secció de viatges, que el 1928 es convertí en l’agència Viatges Marsans SA.

Havia estat un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908) i del Sindicat de Banquers.

Escriví Banco de ahorro gratuito y obligatorio (1920).

Fou el pare de Lluís Marsans i Peix (Barcelona, segle XIX – 1923)  Banquer. Presidí el consell d’administració de la Banca Marsans (1919-23).

Marsà i Gómez, Francesc

(Portbou, Alt Empordà, 19 agost 1924 – Barcelona, 27 maig 1998)

Filòleg. Fou president de la Sociedad Española de Lingüística i acadèmic corresponent de la Real Academia Española per Catalunya.

És autor de diversos manuals i obres de consulta sobre llengua espanyola: Ortografía (1967), Gramática y redacción (1970), Nuevos modelos para el ejercicio lingüístico (1985), Cuestiones de sintaxis española (1989) i Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española (1990).

En català publicà Onomàstica barcelonina del segle XIV (1977).

Marsà i Beca, Àngel

(Girona, 1900 – Barcelona, 1988)

Crític i promotor d’art. Estudià dibuix i pintura a l’Escola de Llotja (Barcelona), però el contacte amb l’obra de promoció plàstica del marxant Josep Dalmau el féu decantar cap a la crítica d’art i la defensa de les noves tendències.

El 1920 donà a conèixer el Primer Manifest Vibracionista. Fundà i dirigí la revista d’art “Parthenon” i col·laborà en diversos diaris i publicacions, com ara la revista “Jano”, de la qual fou crític d’art.

Promocionà el Cicle Experimental d’Art Nou, a les galeries Jardin, de Barcelona (1948).

La montaña iluminada és un recull d’articles crítics que publicà arran de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.

Marro i Fornelio, Albert

(Barcelona, 21 setembre 1878 – 6 abril 1956)

Director cinematogràfic. Fou un dels fundadors de la productora Hispano Films, on dugué a terme una considerable tasca com a director.

Pel·lícules: Entre naranjos i Diego Corrientes (1914), Sacrifici, en col·laboració amb Ricard de Baños (1914), i Els misteris de Barcelona (1915), film en vuit jornades, que obtingué un gran èxit de públic i crítica.

Marraco i Xauxas, Josep

(Reus, Baix Camp, 27 maig 1814 – Barcelona, 17 desembre 1873)

Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Barcelona. A l’arxiu diocesà es guarden les seves obres de música sacra.

El seu fill i successor fou Josep Marraco i Ferrer.

Marraco i Ferrer, Josep

(Barcelona, 6 abril 1835 – 7 desembre 1913)

Compositor i organista. Succeí (1863) al seu pare, Josep Marraco i Xauxas, en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona, que exercí fins a la mort.

El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d’Isabel II de Borbó, composta per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona. Autor també de misses de rèquiem (1860; en memòria del general Domingo Dulce, 1869) i un Te Deum (1871).

Fou un gran improvisador a l’orgue.

Marquilles, Jaume

(Barcelona, 1368 – 1451)

Jurisconsult i sacerdot. Estudià a Lleida i fou vicari general de la diòcesi de Vic (1428).

Fou vice-canceller de Martí I l’Humà i era capellà de la seu barcelonina quan va dedicar als consellers els seus comentaris als Usatges (1448), publicat amb el títol Manna Jacobi de Marquilles super Usaticis Barcinone (1505).

Marquet i Rubí, Ramon

(Barcelona, 1235 – 1302)

Vice-almirall de Catalunya. Mercader i armador, posà aviat la seva experiència al servei de la corona.

Prestà servei a Jaume I el Conqueridor en la croada (1269) a Terra Santa frustrada per un temporal; organitzà l’expedició de Pere II el Gran a Tunis i a Sicília (1282) i la proveí d’homes i material; diverses vegades féu el trasllat dels membres de la família reial entre Catalunya i Sicília. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284,

A partir de la invasió dels croats de Felip III l’Ardit (1285), a més dels serveis d’organització i intendència, passà a tenir funcions de vice-almirall; juntament amb Berenguer Mallol, expert i acabalat navilier civil, fou encarregat de la defensa de la costa de Catalunya; ambdós auxiliaren a Roger de Lloria, desbarataren l’estol francès prop de les illes Formigues (juliol 1285), ajudaren l’almirall en la victòria del golf de Roses (setembre 1285) i participaren en la defensa del Coll de Panissars.

Aquesta col·laboració seguí en el regnat d’Alfons II el Liberal, que els encomanà l’aparellament de les expedicions militars contra Jaume II de Mallorca (1286) i a la conquesta de Menorca (1287), que romania en poder sarraí.

El 1293 comandà, amb Jaume Escrivà, les galeres que patrullaren a l’estret de Gibraltar contra els benimerins.

Marquet, Galceran

(Catalunya, vers 1366 – 1410/11)

Vicealmirall de Catalunya. Participà (1391) en un estol organitzat per combatre els corsaris de Sicília; l’any següent Joan I el Caçador el designà vicealmirall en una frustrada expedició de càstig contra els sards rebels. Amb el mateix càrrec prestà servei a l’armada de Martí I el Jove a Sicília.

Quan Martí I l’Humà el substituí per Guerau de Palou (1397), ambdós rivalitzaren pel càrrec i els seus partidaris s’enfrontaren violentament a Barcelona.

Tot i recuperar el càrrec el mateix any, fou empresonat pel rei, per tal d’aturar la lluita.

Els seus germans foren:

Miquel Marquet  (Catalunya, segle XIV – 1403)  i Jaume Marquet  (Barcelona, segle XIV – 1404)  Fou mestre de la seca de Barcelona des del 1390, mostassaf el 1394 i conseller cinquè el 1395. 

Marquet, Bernat

(Barcelona, segle XIII – 1318)

Mercader i armador. El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II el Just, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.

El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.

Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.

Fou el pare de:

  • Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller tercer de Barcelona (1319-20). Prengué part en la conquesta de Sardenya. Fou el pare de Bernat i de Ramon Marquet i Bosquets.
  • Galceran Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Vice-almirall, que fou el pare de Galceran Marquet  (Catalunya, s XIV)  (àlias Albanell)  Noble
  • Ramon Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Militar. Participà en l’expedició de la Companyia Catalana a l’Orient.