Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Marquès i Puig, Josep Maria

(Barcelona, 11 febrer 1890 – 21 març 1950)

Pintor. Fill i deixeble del pintor Josep Maria Marquès i Garcia, i germà d’Antoni. Seguí plàsticament el camí iniciat pel seu pare, si bé en l’anècdota es decantà progressivament cap a un simbolisme més intens, tendent a la ironia i a la sàtira social.

Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres i Garcia (1914), conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista. S’integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona.

Realitzà nombroses exposicions particulars a Barcelona, a partir del 1912, però el seu realisme de tons obscurs i els temes que tractava es trobaven completament al marge dels nous corrents.

Marquès i Puig, Antoni

(Barcelona, 16 setembre 1897 – 19 novembre 1944)

Músic. Fill del pintor Josep Maria Marquès i Garcia, i germà de Josep Maria. Pianista, estudià amb Felip Pedrell i Josep Barberà.

Crític musical del “Diario de Barcelona” (1923-44), compositor d’obres per a piano i música de cambra, compongué també una òpera que amb el títol de Sor Beatriu (1924) es representà en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Marquès i Garcia, Josep Maria

(Tortosa, Baix Ebre, 23 agost 1861 – Barcelona, 30 novembre 1938)

Pintor. Fill de Manuel Marquès i Carles. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà, sobretot, la pintura de gènere i el retrat.

La seva pintura seguí sempre les característiques del realisme romàntic, anecdòtic i superficial, molt del gust de la burgesia de la fi del segle XIX i dins un estil correctament acadèmic.

D’entre les seves obres destaquen Caça d’ànecs, Declaració d’amor i Lletra esperada. Participà en nombroses exposicions nacionals (Barcelona, 1888 i 1929) i internacionals (Londres, 1898 i 1899).

Maristany i Guasch, Ferran

(Barcelona, 9 novembre 1883 – maig 1924)

Escriptor. Germà d’Alexandre.

Conreà la poesia i la narració en castellà.

Publicà, traduïdes, antologies de poesia castellana i francesa.

Maristany i Gibert, Eduard

(Barcelona, 26 desembre 1855 – 5 maig 1941)

Enginyer. Tingué diversos càrrecs als ferrocarrils de l’estat i realitzà diverses línies ferroviàries als Països Catalans i a Aragó. Propugnà la construcció de l’Estació de França a Barcelona.

Publicà un valuós projecte per a la construcció del túnel a l’Argentera, el qual li valgué d’ésser recompensat amb el títol de marquès de l’Argentera.

Publicà també algunes obres de caire tècnic, i unes Impresiones de un viaje por los Estados Unidos (1905).

Marinel·lo i Samuntà, Manuel

(Barcelona, 1870 – 2 agost 1940)

Escriptor i periodista. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch, i germà de Baldomer. Fou un dels fundadors i director del “Diario Gráfico”; també dirigí “La Tribuna”.

Col·laborà a revistes com “La Campana de Gràcia”, “Arts i Bells Oficis”, “En Patufet”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, etc.

Conreà la poesia (Ànima), la novel·la (La família Trampolí) i el teatre, sobretot infantil (Don Pancho, La pinteta d’or). És també autor d’alguns escrits didàctics.

Marinel·lo i Samuntà, Baldomer

(Barcelona, 1884 – 1953)

Actor i director teatral. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch, i germà de Manuel.

Inicialment actuà en sarsueles i comèdies. Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner (1903-06), al Teatre Principal; l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants.

S’especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals.

Marinel·lo i Capdevila, Ramon

(Terrassa, Vallès Occidental, 1 gener 1911 – Barcelona, 10 maig 2002)

Escultor i dissenyador. Es formà a l’Escola de Llotja.

Participà en algunes de les exposicions de Primavera de Barcelona, a l’exposició de l’ADLAN del 1935 i també a París, a la del Grup Surrealista Breton.

Més tard, com a interiorista i dissenyador, ha estat un dels fundadors de l’ADI-FAD i del Club Cobalto 49.

Francesc Mariné i Martorell

Mariné i Martorell, Francesc

(Barcelona, 8 setembre 1845 – 5 juliol 1902)

Arquitecte. Titulat el 1877. Construí l’edifici de les Cases Consistorials de l’aleshores municipi de Sarrià.

És també autor d’escoles municipals a Granollers i Puigcerdà, del xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles, de la cafeteria Alhambra, al passeig de Gràcia de Barcelona (1900), etc.

Es considera la seva millor obra l’edifici de les Escoles Pies de Sarrià (1891-93).

Marimon-Jafre i de Comallonga, Aleix de

(País Valencià, segle XVI – Barcelona, 1643)

Funcionari reial. Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume.

Com a funcionari reial col·laborà en l’expulsió dels moriscs a València (1609) i a Andalusia (1611). Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya (1613-39).

La seva conducta el féu impopular; casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d’una forta posició social i d’influents relacions a la cort.

Protegí els bandolers cadells i combaté els nyerros, sobretot Alexandre de Marimon (1619) i Joan de Serrallonga (1626).

Els darrers anys de la seva vida mantingué una actitud passiva enfront del bandolerisme, i fou quasi impossible de fer-lo sortir de Barcelona.