Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Miró i Folguera, Josep

(Reus, Baix Camp, 1862 – Barcelona, 1938)

Escriptor. Fou periodista molt actiu, havia estat redactor en cap d’“El Progreso” (1914), “El Diluvio” (1916) i “Las Noticias” (1917). També figurà a les redaccions d’“El Poble Català”, “La Vanguardia” i “La Publicidad”.

Col·laborà a l'”Eco del Centro de Lectura” de Reus, “La Ilustración Ibérica” i “El Mundo Ilustrado”.

Publicà el recull narratiu El ratoncito (1895).

Miró I de Barcelona

(Catalunya, abans 945 – Barcelona, 31 octubre 966)

Marquès i comte de Barcelona (946/47-966). Fill petit de Sunyer I i de Riquilda.

Quan el seu pare es retirà a un convent (947) rebé el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en règim de condomini amb el seu germà Borrell II, amb el qual col·laborà en la tasca de govern i sembla haver estat un bon governant que millorà la infraestructura de Barcelona, amb la reconstrucció de canals, entre els quals destaca l’anomenat rec Comtal, que duia l’aigua del Besòs.

També restaurà la canònica de Vic, juntament amb Guadamir, bisbe d’aquella seu, i féu donacions a Ripoll.

Morí sense fills.

Miró, Ferran

(Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916)

Erudit i escriptor. Instal·lat a Barcelona des dels sis anys. Fou baró d’Ortafà.

Promogué els treballs arqueològics i comprà importants col·leccions d’art, amb les quals creà el museu de l’Hort de les Olives, de Reus. Organista i crític musical esporàdic al diari barceloní “La Razón”.

Militant del partit carlí, donà diners al pretendent Carles de Borbó.

Escriví diversos poemes: Epístola a Josep Maria Galí (1873), Viatge al Parnàs (1879), etc.

Miret i Terrada, Joan

(Tarragona, 1812 – Barcelona, 1891)

Agrònom i advocat. Home d’idees liberals, fou diputat a corts per Tarragona i president de la diputació provincial.

Molt interessat per la viticultura, el 1867 inicià estudis sobre els estralls de la fil·loxera a les vinyes de França, i féu un viatge d’estudis per veure les mesures que calia prendre si l’insecte arribava al nostre país.

Les seves opinions foren preses en consideració pels congressos antifil·loxèrics de Madrid, Reus i Saragossa, així com l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la qual cosa el portà a ocupar la comissaria règia en la direcció de la lluita contra la fil·loxera. Suggerí el replantament a base de peus de cep americà, considerat immune a l’insecte.

Fou president i gerent de la primera companyia ferroviària de l’estat espanyol.

Publicà Estudios sobre la Phylloxera vastatrix (1878).

Miret i Soler, Josep

(Barcelona, 1888 – 1960)

Locutor de ràdio i escriptor.

El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques (Terra baixa, El místic, etc).

Autor d’obres teatrals, com L’Agència comercial (estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934), Les sabates de Lídia (1934), El vell flautista (1950) i altres.

Miret i Soler, Emília

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1892 – Barcelona, 8 agost 1941)

Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Amplià els estudis al Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi.

Tornà a Barcelona en 1914 i col·laborà amb l’Orquestra Simfònica dirigida de J. Lamote de Grignon. Actuà en nombrosos concerts. Les seves actuacions a una emissora de ràdio li donaren molta popularitat.

Es dedicà a l’ensenyament. És autora d’obres per a piano i per a piano i cant.

Miret i Queraltó, Martí

(la Granada, Alt Penedès, 13 novembre 1846 – Barcelona, 15 abril 1896)

Guerriller carlí. Deixà els estudis eclesiàstic el 1873 per tal d’incorporar-se a la darrera carlinada i prengué les armes a favor del pretendent carlí.

Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i, malgrat la promesa en contrari, en féu executar els defensors. El pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit (1874).

Resultà malferit al combat de Prats de Molló i li fou conferit el grau de brigadier, que conservà, un cop acabada la guerra, a l’exèrcit regular espanyol.

Serví a Cuba i a les Illes Balears i més tard es retirà a Vic.

Miravalls i Bové, Armand

(Barcelona, 1916 – 1978)

Pintor. Deixeble d’Ernest Santasusagna i de l’Escola de Llotja de Barcelona. Un dels més típics representants de la pintura acadèmica catalana del segle XX. Exposà a Barcelona des del 1942.

Conreà el paisatge, les flors, la natura morta i la figura, però sobresurt en el retrat. Cal assenyalar, per la seva significació, el retrat de Pere Bosch i Gimpera (1970; Rectorat de la Universitat de Barcelona).

Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Mirats i Monsonís, Antoni

(Montgai, Noguera, 4 gener 1848 – Sarrià, Barcelona, 27 octubre 1928)

Religiós escolapi. Ingressà a l’orde el 1865. Fou capità carlí en 1872-76. Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú.

Passà a l’Argentina (1892-99), on fou vicari provincial, i fundà el col·legi de Buenos Aires.

De retorn, fou provincial de Catalunya (1899-1900) i fundà col·legis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos.

Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925.

Mirambell i Ferran, Joan

(Barcelona, 28 febrer 1892 – 14 maig 1983)

Dibuixant. Fou deixeble de Francesc d’Assís Galí. Destacà com a il·lustrador.

Posteriorment s’especialitzà en projectes de jardins.