(València, 1875 – Barcelona, 11 febrer 1946)
Pedagog. Cursà la carrera de mestre a València.
Treballà a Albacete i Múrcia. Fou destinat després a Barcelona, on dirigí el grup escolar Pere Vila.
És autor dels llibres Las escuelas de Europa i Joyas literarias para los niños (1907).
(el Milà, Alt Camp, 29 novembre 1928 – Barcelona, 11 octubre 2009)
Eclesiàstic. Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat sacerdot el 1951.
Vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament de Tarragona, el 1971 fou consagrat bisbe per a la Seu d’Urgell, fins al 2003. La seva activitat pastoral es caracteritza per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la coresponsabilitat eclesial.
Com a copríncep d’Andorra ha vetllat pel manteniment de la independència nacional i ha afavorit la transformació democràtica de les institucions andorranes.
A partir del 2003 fou bisbe emèrit d’Urgell.
(Barcelona, 7 febrer 1857 – 3 gener 1935)
Pintor. Era fill del primer matrimoni de Ramon Martí i Alsina.
Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts. Obtingué premis importants.
S’especialitzà en temes florals. Part de la seva producció és dedicada a marines.
(Subirats, Alt Penedès, 1230 – Barcelona, 1284)
Teòleg. Ingressà al convent de dominics de Barcelona i estudià, especialment, les llengües aràbiga i hebrea.
El 1250 féu un primer viatge a Tunis, on tornà el 1253 i hi romangué fins al 1269.
Examinà, juntament amb el bisbe de Barcelona i sant Ramon de Penyafort, per manament de Jaume I el Conqueridor, els llibres talmúdics.
Tots els seus escrits són de caràcter apologètic, entre els quals sobresurt Pugio difei adversus mauros et iudaeos (1278, publicat a París el 1651), llibre fonamental en l’apologètica de l’edat mitjana i objecte d’atenció per part de molts estudiosos.
(Balsareny, Bages, 1641 – Barcelona, 1716/17)
Polític i jurista. En 1705 fou un dels promotors de la revolta austròfila a la regió de Vic.
Carles d’Àustria el nomenà magistrat de la nova Audiència de Barcelona i, poc després, ciutadà honrat i també cavaller. En 1706 restà dins de Barcelona durant el setge frustrat que hi posà Felip V de Borbó. L’any següent era membre del tribunal del mestre racional.
En 1714, després de la capitulació davant els borbònics, aquests li cremaren els títols, fins i tot el de magistrat.
No consta la seva possible relació o el seu coneixement previ de la sonada deserció, durant l’últim setge de la capital, dels seus fills Joan Baptista i Josep Anton Martí i Fontanelles.
(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. Es refugià al Principat quan el País Valencià fou ocupat pels borbònics (1707). Assolí el grau de coronel i participà a la defensa en el setge de Barcelona, com a agregat.
Morí l’11 de setembre en la defensa de la gran bretxa que s’obria pel front més amenaçat.
(Barcelona, 1955 – 19 gener 2024)
(Martí Riera i Ferrer) Autor de còmics. Realitzà estudis d’arquitectura i disseny gràfic.
L’any 1982 es féu conegut amb l’obra Taxista per a “El Víbora”, on també publicà més endavant la sèrie La Edad Contemporánea. Col·laborà també a “Rambla”, “Makoki”, i en publicacions estrangeres com “Charlie Hebdo” (França) o “Raw” (EUA).
Gran especialista del blanc i negre, en la seva obra es troben influències dels dibuixants nord-americans clàssics (Chester Gould, etc.) i del cinema negre.
Entre d’altres títols, ha publicat Museo vivo (1987), Terrorista (1989), El 4º poder contra los N.A.D.A. (1990), Taxista segunda parte (1991) i Doctor Vértigo (1991).
(Barcelona, 22 març 1821 – 29 febrer 1896)
Metge. Especialista de les vies urinàries, treballà a l’hospital de la Santa Creu i impulsà la fundació, el 1853, de l’Institut Català de Vacunació.
Publicà diverses obres mèdiques, i els almanacs “El Relámpago Médico” (1860) i “El Relámpago Farmacéutico” (1873).
Fou el pare de Joaquim i d’Adolf Marsillach i Lleonart.
(Barcelona, 1868 – 1935)
Periodista i escriptor. Fill del metge Joan Marsillach i Parera i germà de Joaquim.
D’idees lerrouxistes, col·laborà a “La Publicidad” i “El Diluvio”, des d’on atacà, amb el pseudònim El Maleta Indulgencias, les tendències catalanistes de l’època.
Els seus articles a “El Diluvio” foren aplegats el 1903 en el llibre Catalanistas en adobo.
Escriví també obres de teatre, com ara El redentor del pueblo (1915).
(Mataró, Maresme, 28 novembre 1883 – Barcelona, 29 maig 1959)
Pianista i pedagog. De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb Enric Granados.
Inicià una carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l’ensenyament. Professà a l’Acadèmia Granados, i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre. El 1920 fundà l’Acadèmia Marshall.
És autor d’una Suite Catalònia, d’un Allegro di concerto i d’una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder.
Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano.
Dades dels Països Catalans 