Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Moliné i Dassí, Josep Maria

(Barcelona, 25 gener 1819 – 24 agost 1883)

Músic. Deixeble de Ramon Aleix i de Francesco Beroni.

Actuà com a violinista a Cuba i al Liceu de Barcelona.

Dirigí l’orquestra dels concerts dels Cors de Clavé als jardins d’Euterpe (1859-60).

Moliné i Brasés, Ernest

(Barcelona, 28 agost 1868 – 12 febrer 1940)

Advocat i historiador. Redactor de “La Veu de Catalunya” (1891) i de “La Renaixença” (1895). Del 1906 al 1912 publicà i dirigí la col·lecció “Recull de Textos Catalans Antics”, juntament amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain.

L’any 1908 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on s’especialitzà en notícies biogràfiques d’antics membres de l’Acadèmia.

Col·laborà en diverses revistes (“Lo Catalanista”, de Sabadell, “L’Arc de Sant Martí”, “Joventut”, etc).

Entre la seva nombrosa producció historiogràfica figuren Resum sintètic de la història de Catalunya, La lletra de reials costums de Petrarca (1909), Notes per a la biografia de Bruniquer (1912), Textos catalans i provençals dels segles XIII i XIV, la continuació de la Història de Catalunya d’Aulèstia i Pijoan (1922) i l’edició en facsímil de la Descripción de las excelencias de la muy insigne Ciudad de Barcelona (1928), de Dionís Jeroni Jorba.

Molinas i Bellido, Alfred

(Barcelona, 1923 – 31 desembre 2021)

Advocat. Exercí l’advocacia entre el 1946 i el 1962. S’especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània.

El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales.

Entre el 1978 i el desembre de 1994 fou president del Foment del Treball Nacional.

Francesc Daniel Molina i Casamajó

Molina i Casamajó, Francesc Daniel

(Vic, Osona, 1812 – Barcelona, 5 juliol 1867)

Arquitecte. Un dels darrers representants del corrent classicista.

Entre altres projectes, féu el de la façana del teatre Principal, el de la plaça de Palau i el de la de Medinaceli, tots a Barcelona.

Però la seva obra millor és la plaça Reial de la mateixa ciutat (1848-59).

Molgosa i Valls, Jaume

(Barcelona, 1841 – Girona, 14 setembre 1907)

Escriptor i director i actor de teatre. Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys (1885), Nihilistes (1887) i Conseqüències de l’Electra (1902), i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Piotiers (1901).

Fou germà seu Josep Oriol Molgosa i Valls  (Barcelona, 17 desembre 1844 – 15 abril 1909)  Actor i escriptor. Publicà i estrenà obres de teatre, en català i en castellà.

Molet i Pujadas, Salvador

(Barcelona, 1773 – 13 novembre 1836)

Pintor. Deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. L’any 1792 fou pensionat a València perquè estudiés la pintura de flors per a les fàbriques d’indianes.

L’any 1794 fou nomenat director de l’Escola barcelonina.

Moles, Joan

(Perpinyà, segle XVI – Barcelona, segle XVI)

Pintor i vidrier. Tingué taller a Banyoles i també a Barcelona, d’on era declarat ciutadà el 1582.

El 1567 fou encarregat de la reparació de vidrieres a la seu d’Elna. El 1580, en unió de Joan Mates, pintà el retaule major de Calella (Maresme).

Dos anys més tard li era encomanada la reparació de les vidrieres del cimbori de la capella del Palau Episcopal de Barcelona.

Molas i Valverde, Joan

(Barcelona, 1887 – 21 febrer 1983)

Escriptor i advocat. Fill de Joan Molas i Casas.

Escriví Sonates (1916), Llum, amor, pensament (1920), Estrelles errants i Simfonies, i l’assaig jurídic: La propiedad intelectual (1962).

Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

Molas i Font, Isidre

(Barcelona, 9 març 1899 – 21 març 1969)

Músic. Deixeble de Moret i d’Enric Morera a Barcelona i de Paul Dukas a París. Fundà l’Associació Catalana d’Artistes.

Escriví un Scherzo simfònic, obres de cambra, corals, sardanes, peces per a piano, cançons i música per a obres escèniques. Té sardanes molt notables, com ara Els pins de Vallvidrera i La vall de Sant Daniel (1968).

Fou el pare dels historiadors Joaquim i Isidre Molas i Batllori.

Molas i Casas, Joan

(Barcelona, 17 desembre 1854 – 28 juliol 1904)

Escriptor. Col·laborador del “Diari Català” i de “Lo Nunci”.

Escriví una vintena d’obres de teatre de molt èxit, entre les quals Endavant les atxes! (1877), De Nadal a Sant Esteve (1878), Ral per duro (1880), Lo cant de la Marsellesa, Les devanadores (1881), La nit de nuvis (1882), L’hortolana del Born (1883) i Quatre casats i un viudo (1885).

Publicà també algunes paròdies de Serafí Pitarra: Cèrcol de bóta (1881), Lo bando de l’alcaldia (1882) i Baralla de pescateres (1887).

Fou el pare de l’escriptor i advocat Joan Molas i Valverde.