(Barcelona, 20 maig 1911 – 30 maig 1945)
Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Figueres, on projectà el mercat i altres obres notables.
Arderiu i Payerols, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Archs i Solanelles, Manuel
(Igualada, Anoia, 23 desembre 1859 – Barcelona, 21 maig 1894)
Dirigent obrer, conegut pel Pelat. Fou un actiu propagandista de l’anarquisme i dirigent dels obrers tèxtils de Sants.
Fou executat, acusat absurdament de còmplice de Paulí Pallàs, autor d’un atemptat contra Martínez Campos.
Fou el pare de Ramon Archs i Serra, al qual escriví una carta on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació del proletariat.
Archs i Serra, Ramon
(Sants, Barcelona, 1883 – Barcelona, 27 juny 1921)
Dirigent cenetista. Fill de Manuel Archs i Solanelles. Fou inspirador de l’estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21.
Detingut l’estiu de 1921, després de l’assassinat d’Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues.
Arbós i Tur, Jaume
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1824 – Barcelona, 1882)
Químic. El 1857 instal·là una fàbrica de gas a Mataró; el 1859 obtingué la càtedra de Física i Química del Seminari conciliar de Barcelona; el 1862 patentà el primer gasogen d’aspiració.
Féu diversos treballs sobre temes químics i d’interpretació de la ciència des d’un punt de vista teològic.
Arau i Sanpons, Francesc
(Barcelona, 31 octubre 1797 – 6 gener 1867)
(o Sampons) Tècnic i enginyer. Maquinista de la Casa de Caritat, construí diversos aparells de mecànica, física i matemàtiques.
L’any 1832 construí una esfera copernicana que comprenia les òrbites d’alguns cometes. Posteriorment fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya (1848) i a l’Escola Industrial de Barcelona (1851).
Escriví, d’entre altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico (1848), Tratado de delineación (1853), Tratado de hilatura con los nuevos adelantos (1853) i Tratado de mecánica práctica (1856).
Fou el pare de Narcís Arau i Vidal.
Arasa i Subirats, Ferran
(Tortosa, Baix Ebre, 12 novembre 1905 – Barcelona, 15 juliol 1992)
Pintor. Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926. Participà als Salons de Primavera (1935) i durant la guerra civil residí a Mallorca.
La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1986).
Aranzadi y Unamuno, Telesforo de
(Bergara, País Basc, 4 gener 1860 – Barcelona, 12 febrer 1945)
Antropòleg i naturalista. Doctor en farmàcia i ciències naturals. Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà; des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona.
Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà.
Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna (1891), Etnología (1899) i Problemas de la etnografía de los vascos (1907).
Arañó i Arañó, Claudi
(Barcelona, 1827 – 7 juny 1884)
Industrial. Dins la línia pròpia del Foment del Treball Nacional, s’ocupà molt activament de qüestions relatives a la indústria tèxtil llanera.
Fou el pare de Josep Arañó i Arañó (Barcelona, 2 gener 1864 – 15 novembre 1914) Industrial. Fou un dels membres més actius de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.
Arañó, Josep
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1859)
Tècnic tèxtil. Primer catedràtic de teoria de teixits a l’escola industrial de la Junta de Comerç de Barcelona (1851).
Contribuí a l’organització de l’exposició de Barcelona del 1850 i fou jurat de les exposicions universals de Londres (1851) i de París (1855).
Escriví un Tratado para la fabricación de tejidos de seda y otras clases.
Aranguren Roldán, José
(Ferrol, Galícia, 1875 – Barcelona, 22 abril 1939)
General. Cap de les forces de la guàrdia civil a Catalunya el 1936. No col·laborà en l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i posà les forces sota el seu comandament al servei del govern de la Generalitat.
La intervenció de la guàrdia civil en els combats del 19 de juliol fou decisiva. Per ordre del govern de la República es féu càrrec del comandament militar del Principat.
Més tard fou comandant militar de València.
Fou afusellat pels franquistes al final de la Guerra Civil.
Dades dels Països Catalans 