(Bergara, País Basc, 4 gener 1860 – Barcelona, 12 febrer 1945)

Antropòleg i naturalista. Doctor en farmàcia i ciències naturals. Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà; des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona.

Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà.

Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna (1891), Etnología (1899) i Problemas de la etnografía de los vascos (1907).