Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Aragonès, Francesc

Deixa un comentari

(Duesaigües, Baix Camp, 1764 – Barcelona, 1835)

Religiós franciscà i escriptor. D’ideologia absolutista lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits: Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles (1811), Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz (1813), i el Diccionario crítico-serio (1813), en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo.

El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després. En aquest període publicà, amb el pseudònim d’El Filósofo Arrinconado, una col·lecció de Cartas (1822-23), en defensa de la potestat eclesiàstica, dels ordes regulars, etc.

Escriví, a més, Los franciscanos de Cataluña (1833), interessant història de l’orde del 1808 al 1828.

Aragonès i Puig, Daniel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1907 – 1996)

Industrial. Un dels primers del cinema català.

S’uní a Antoni Pujol per fundar els laboratoris Fotofilm de Barcelona i Madrid que el 1949 patentaren un procediment de cinema en color, el Cinefotocolor.

Aragó i Turon, Ricard

2 Respostes

(Santa Coloma de Farners, Selva, 17 abril 1883 – Barcelona, 15 agost 1963)

Sacerdot i escriptor. Va fundar la Lliga del Bon Mot (1908) i emprà el pseudònim d’Ivon l’Escop.

Publicà La llengua catalana (1931) i La llengua de l’Església (1932), aplec documental per demostrar, a través dels decrets dels concilis de la Tarraconense, que cal usar la llengua catalana en els actes on sigui permesa la llengua vulgar.

Publicà també obres en castellà i L’exposició del dogma catòlic (1932), sèrie inacabada.

Aragó i Ribas, Bonaventura

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIX – Barcelona ?, 22 octubre 1898)

Farmacèutic. Destacà pels seus estudis agronòmics, que oferí en nombroses obres.

La més important fou la titulada Diccionario enciclopédico de agricultura, ganaderia e industrias rurales (1885).

Aragó i Mitjans, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1916 – 28 febrer 2012)

Metge pediatre. Impulsor dels estudis sobre l’organització hospitalària a Catalunya.

Autor d’Els hospitals a Catalunya (1967).

Aragó i Cabañas, Antoni Maria

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1918 – Barcelona, 19 febrer 1981)

Historiador. Arxiver de la Corona d’Aragó d’ençà del 1947, el 1964 s’esdevingué vicerector.

Professor d’arxivística a l’Escola de Bibliotecàries i membre de l’Internacional Council of Archivs i del Comitè Internacional de Terminología Arxivística.

Juntament amb Mercè Costa publicà Privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona (1971).

Aragó i Cabañas, Lluís Maria

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1922 – Barcelona, 1994)

Pintor i arquitecte. Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric.

Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri.

És autor de la versió catalana dels Quatre quartets de T.S. Eliot (1965).

Aragó, Jaume (II) d’ -baró d’Arenós-

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – Barcelona, 1477)

Fill de Jaume (I) d’Aragó. Intervingué amb el seu pare en l’aixecament de la baronia d’Arenós contra Joan II el Sense Fe. S’escapà de la presó i des de Castella passà a Catalunya al servei de Pere de Portugal.

Presidí una ambaixada enviada per aquest al duc de Borgonya (1465). Rendida Barcelona, s’aixecà de nou perquè el monarca no li tornava la baronia, però fou sotmès pel governador de València, condemnat a mort i executat.

Arabia i Solanas, Ramon

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 10 febrer 1850 – Barcelona, 26 abril 1902)

Promotor de l’excursionisme català. Fou membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Soci fundador de l’Associació Catalana d’Excursions, n’exercí la presidència (1879-84).

Dirigí el butlletí de l’Associació i publicà nombrosos treballs. Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l’excursionisme per tot el país.

Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos.

Fou especialment important el seu impuls en la campanya de reconstrucció del monestir de Ripoll.

Aquiles, Onofre

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 17 març 1646)

Comerciant. Fou un dels dirigents de la conspiració de Barcelona contra els francesos de l’estiu del 1645, dirigida des de Tarragona pel duc de Toralto amb l’activa participació dels emigrats de Tarragona i de diverses personalitats de Barcelona, com Gispert d’Amat, abat de Galligants i president de la Generalitat.

Aquiles fou detingut el febrer de 1646 i executat pocs dies després.